Un cretinismo muy moderno

Tomado de aquí

Cada vez entiendo menos el averiado pensamiento del hombre moderno. Lo ilustraré aquí con un ejemplo que siempre me ha llamado poderosamente la atención. Cada vez que un eclesiástico –desde el Papa de Roma a cualquier cura de pueblo– emite algún juicio sobre relaciones conyugales, todos los cretinos del contorno (planetario o pueblerino) saltan unánimes para dictaminar que un célibe es la persona menos adecuada para pronunciarse sobre esta materia, puesto que se supone que carece de ‘experiencia’ (y aquí el cretino suele introducir de propina algún guiño o insinuación que sugiera que tal vez no carezca de ella del todo). Resulta, en verdad, demente esta concepción personalísima que el cretino tiene de la ‘experiencia’, al modo de un Santo Tomás que necesita meter la mano en la llaga (aunque estos cretinos siempre quieran meter otra cosa y en otro sitio) y saborear el guiso con sus propias papilas gustativas.

Pero la ‘experiencia’ no se funda en saborear ni en meter. Hasta el científico que emite juicios sobre tal o cual virus y recomienda combatirlo de tal o cual modo no tiene por qué haberlo contraído; sino que le basta con haberlo estudiado en un laboratorio. «¡Pero lo ha estudiado con experimentos!», salta enseguida el cretino. Sólo que, para emitir juicios sobre cuestiones humanas, no hay que ‘experimentar’ con humanos en el sentido burdo y fisiológico en que lo entiende el cretino; pues, aunque algunas cuestiones humanas tengan una vertiente fisiológica, exigen sobre todo conocimiento del alma humana, que se funda en la observación. Lo ilustraremos con un ejemplo literario. Un célibe recalcitrante como Henry James se nos muestra como un soberbio conocedor del alma femenina y de sus más secretos anhelos, tanto afectivos como sexuales (aunque, desde luego, James hablase de las cuestiones sexuales de forma muy elusiva); y así, sus personajes femeninos resultan un prodigio de construcción psicológica. En cambio, un follador insomne como Ernest Hemingway se delata enseguida como un muy deficiente conocedor del deseo de los personajes femeninos que retrata, siempre muy esquemáticos y contemplados desde una perspectiva muy toscamente masculina. Puede saber mucho más de sexualidad humana (y del caudal de pasiones y sentimientos que la nutre) un célibe con hondura psicológica y capacidad de observación que un libertino que se ha pasado la vida entera mordiendo todas las frutas que se le han tendido, sin preocuparse por cuidar el árbol que les dio sustento.

Además, un célibe que pertenezca a una institución tan longeva como la Iglesia tiene a su disposición una amplitud de conocimientos sobre el alma humana que dura, hasta el momento, dos mil años. En la adquisición de sabiduría tiene mucha importancia la ‘duración’; por eso los ancianos suelen ser más sabios que los jovenzuelos (a no ser que sean ancianos libertinos que sólo se han dedicado a morder frutas sin cultivarlas). Y no hay ‘duración’ más fecunda que la que se asienta sobre la tradición, que es la mejor fórmula de transmisión del conocimiento que han inventado los humanos (tal vez porque no la inventaron ellos, sino que es una herencia divina). El acervo de conocimientos humanos que atesora una institución con dos mil años de antigüedad es infinitamente superior al que pueda ni siquiera soñar el mejor observador de la naturaleza humana; porque se trata, además, de un conocimiento que a la vez participa de un casuismo inalcanzable para el libertino más promiscuo (testimonios de miles de millones de personas que exponen sus tribulaciones conyugales) y de la reflexión perspicaz –¡fundada en la experiencia!– sobre ese ingente casuismo, que permite alcanzar certezas muy hondas sobre la naturaleza de las pulsiones, pasiones, sentimientos y deseos humanos, de los anhelos espirituales que a veces enmascaran y de los daños que infligen, cuando se ofuscan o desembridan.

Claro está que un eclesiástico célibe puede decir muchas majaderías sobre estas cuestiones (como sobre cualesquiera otras). Pero no será porque no sea ducho en coitos, o porque no pueda presumir de un historial amatorio, sino porque ha roto con ese acervo de conocimiento acumulado durante dos mil años que atesora la institución a la que pertenece. Porque, en su fatuidad, ha creído –como cualquier cretino moderno– que su ‘experiencia’ personal (porque, desde luego, hay curas memos que van de psicólogos perspicaces o están contaminados por la emotividad majadera del coaching) es más dilucidadora que un acervo que abarca dos mil años. En definitiva, porque han roto con la tradición, en su afán por complacer a los cretinos modernos.

---

Chesterton lo puso así

[Sobre la Iglesia Católica] «No existe ninguna otra institución estable e inteligente que haya meditado sobre el sentido de la vida durante dos mil años. Su experiencia abarca casi todas las experiencias, y en particular casi todos los errores. El resultado es un plano en el que están claramente señalados los callejones sin salida y los caminos equivocados, esos caminos que el mejor testimonio posible ha demostrado que no valen la pena, el testimonio de aquellos que los han recorrido antes (…). Además, la Iglesia defiende dogmáticamente a la humanidad de sus peores enemigos, esos monstruos horribles, devoradores y viejos que son los antiguos errores». G.K. Chesterton

Tomado de aquí y traducido con el traductor de Google. La traducción se repasó rápidamente.

[Peter Kreeft fue criado como calvinista (la rama más radical del protestantismo). Desde pequeño, se extrañaba que la Iglesia Calvinista, siendo la verdadera, fuera tan minoritaria. También se sentia atraído al arte y a la música católica. Así que tomó un curso en su universidad calvinista (el Calvin College) para resolver este misterio]

Entonces tomé un curso de Historia de la Iglesia de un profesor muy ortodoxo, muy correcto y muy inteligente, que también era un predicador calvinista. Y el primer día del curso, trató de involucrar a la clase. Dijo: «Este es un curso de Historia de la Iglesia. Comencemos definiendo la Iglesia; ¿Qué es la Iglesia». Nadie tenía una respuesta. Entonces, tratando de involucrar a la clase, dijo: «Bueno, los católicos tienen una respuesta a esa pregunta que es diferente a la nuestra; ¿Cuál es la diferencia? »Y de nuevo, nadie tenía una respuesta a esa pregunta.

Entonces él continuó. Dijo: «Algún día, te encontrarás con un amigo católico, y ellos dirán: ‘¿Eres cristiano?’ Y vas a decir: ‘Sí’. Y el católico va a decir: ‘¿A qué iglesia vas?’ Y vas a decir: ‘Bueno, soy calvinista’. Y van a decir: ‘Bueno, estás en la iglesia equivocada, porque estás en la iglesia que Juan Calvino fundó hace quinientos años, pero nosotros estamos en la Iglesia que Jesucristo fundó hace dos mil años. . «¿Qué le dices a eso?» Nunca antes había escuchado algo tan agudo, claro y simple. Me dije:  «guau, esa es una muy buena pregunta; tiene valor para hacer esa pregunta». Está jugando al abogado del diablo. Será mejor que tenga una buena respuesta. […]

Entonces dijo: «Bueno, aquí está la teoría católica de qué es la Iglesia y qué es la historia de la Iglesia: Jesús comenzó la Iglesia y plantó una semilla. Y gradualmente creció, y es una planta, y solo una planta, y esa es la Iglesia Católica Romana. Y luego, alrededor de 1500, se corrompió tanto que algunas personas como Lutero y Calvino dijeron, ya no podemos estar en esta iglesia; Vamos a comenzar una nueva. Entonces cortaron una rama y la plantaron en el suelo en otro lugar. Pero no puedes hacer eso, porque solo hay un Cristo, y solo una Iglesia. Ese es el argumento católico. ¿Qué tiene de malo ese argumento? »Y pensé para mí mismo: «por eso tomé este curso, para encontrar una respuesta a esa pregunta». Y nadie tenía una respuesta para eso.

Así que estaba esperando la respuesta del profesor, y él dijo: «Está bien, aquí está la respuesta, aquí está lo que está mal». […] Dibujó una imagen del arca de Noé en la pizarra. Había pequeños bultos en el fondo. Él dijo: «¿Alguien sabe qué son estos bultos?» «Alguien dijo:« Son percebes ».« Correcto; ¿Sabes qué son los percebes? Bueno, son pequeñas lapas duras que se adhieren al fondo del bote, y son duras y pesan mucho, y hay demasiadas, y [con el tiempo] hundirán el bote porque son demasiado pesadas. Entonces, ¿qué tienes que hacer? Solo tienes que rasparlos».

«Muy bien, aquí está la verdadera teoría de la historia de la Iglesia. Jesús fundó una Iglesia que se describió en el Nuevo Testamento, y luego gradualmente adquirió muchos percebes, especialmente en la Edad Media, todas estas acumulaciones paganas que provenían del legalismo romano y el racionalismo griego. Y alrededor de 1500, un par de marineros, llamados Lutero y Calvino y Knox, dijeron, ‘oye, hay tantos percebes en el barco que es mejor que los raspemos antes de que el barco se hunda’. Entonces se fueron por la borda y rasparon los percebes, y ahora tenemos la Iglesia que Jesús fundó. Entonces los católicos dicen que somos los recién llegados; solo tenemos quinientos años. Es todo lo contrario. Los católicos son los recién llegados. Nosotros somos los tradicionalistas que volvemos a Jesús. La Reforma no fue algo progresista; fue algo tradicionalista ».

Entonces me dije, «caramba, eso es lo que quiero creer para justificar el seguir siendo protestante». Entonces recuerdo levantar la mano y hacer la primera pregunta, y el profesor se alegró de tener una pregunta. Él dijo: «Sí» y yo dije: «Me encanta la ciencia ficción. Imagine una historia de ciencia ficción donde hay viajes en el tiempo ». Él dijo:« ¿A dónde vas con esta pregunta? »Y yo dije:« Bueno, solo espere. Así que yo y mi vecino católico entramos en esta máquina del tiempo, y volvemos al primer siglo y encontramos a la Iglesia primitiva, y vamos a adorar juntos. ¿Está diciendo que yo como protestante me sentiría más en casa [en esa Iglesia primitiva que mi vecino] católico? »Y el profesor dijo: «Bueno, esa es una forma extraña de hacer la pregunta», pero él dijo: «Absolutamente; definitivamente ». Dije:«Bien».

Recuerdo haber pensado para mí mismo: «estos católicos creen tantas cosas extrañas que nunca las averiguaré todas, incluso si tengo toda la vida, porque dicen que a la Iglesia le tomó miles de años resolverlas. Pero ahora lo he reducido todo a una pregunta: ¿cómo era la Iglesia primitiva? ¿Jesús fundó una iglesia protestante que salió mal, (es decir, católica), en la Edad Media? ¿O, [por el contrario], Jesús fundó una iglesia católica que salió mal, (es decir, protestante), en la Reforma? Y puedo descubrirlo sin nada más que leer a los Padres de la Iglesia, los primeros cristianos. Entonces leeré los primeros documentos de la historia de la Iglesia, me probaré a mí mismo cuán protestantes eran, y me justificaré por qué sigo siendo protestante, y esto superará mi tentación de ser católico.»

Bueno, ya saben el resto de la historia, especialmente si han leído la historia de conversión del cardenal Newman [anglicano que se convirtió al catolicismo]; ese era básicamente su punto. […] [Leí a los padres de la Iglesia y vi que la Iglesia primitiva se parecía a la Iglesia católica, por eso soy católico.]

[Por ejemplo,] lo que me impresionó totalmente fue la Presencia Real de Cristo en la Eucaristía. Me sorprendió completamente descubrir que, a diferencia de los protestantes, cada cristiano en el mundo creía en la Presencia Real. Nunca fue dudado por nadie durante mil años. La primera persona que dudó fue un hereje llamado Berengario de Tours alrededor del siglo X, y fue universalmente etiquetado como hereje y expulsado. Y nadie volvió a plantear eso en serio hasta la época de la Reforma.

[Sigue explicando dogmas católicos y cómo todo el mundo creía en ellos durante 1500 años, antes de la Reforma protestante, por lo que la Iglesia primitiva se parecía más a los católicos que a los protestantes. Esto es lo que hizo que se convirtiera en católico]

La religió de la Il·lustració és pitjor: arriba a centenars de milions de persones. Ens suicidarem esperant que vinguen la llibertat i la igualtat a rescatar-nos i a implantar el paradís sobre la terra.

La llibertat sempre que coincideix amb els valors progres. Sí, això és una cosa que m’he estat donant compte els últims anys

Us en recordeu que jo us parlava de la religió de l’egoisme. De l’egoisme es derivava la llibertat i la igualtat. Us vaig passar una presentació a Todolella.

Però, en realitat, mai es defensa l’egoisme o la llibertat del pare que vol créixer amb els seus fills. O els pares que volen educar als seus fills en valors conservadors i religiosos. O de la persona que no vol mentir dient que un tio amb xufa és una dona. Això també és egoisme i llibertat

Fa un temps vaig llegir un article d’un pare progre d’Estats Units. En l’escola del seu fill, havien posat tots els banys com unisex per anar a favor d’un xiquet que havia reclamat que era transexual.

Els xiquets i xiquetes passaven un autèntic suplici. S’aguantaven i no pixaven només per no anar al bany perquè els donava vergonya.  Al final els xiquets i xiquetes van arribar un acord entre ells. Els xiquets anirien al bany que abans eren de xiquets.  I les xiquetes anirien al bany que abans eren de xiquetes.

Molt lamentable, quan els xiquets donen una lliço de sensatesa, seny i maduresa a uns adults que han perdut la raó

Però bé, el que volia dir és que només es va considerar la llibertat del xiquet que diu que és trans, el seu egoisme i la llibertat de tots els altres xiquets i xiquetes de l’escola els va donar igual. Què està passant ahí? Com s’explica això? (Us pose la meua opinió més tard, que tinc molt a fer)

Els protestants són 30 mil esglésies diferents, però hi ha alguns punts comuns. Jo vaig fer un gràfic il·lustratiu.

(La dimensió vertical no té importància)

Veiem que totes les esglésies NO protestants estan molt prop (la catòlica, les huit esglésies orientals i les 12 esglésies ortodoxes).  Les protestants són molt diferents de les altres i d’elles. A més que són moltíssimes.

Això és degut a un concepte que totes les esglésies protestants tenen en comú: Sola Scriptura. Vol dir que els protestants només reconeixen la Bíblia com el missatge de Déu. El que no està en la Bíblia no és part del cristianisme ni de l’Església. (En això es pareix a l’Islam, on l’Alcorà té un estatus molt alt)

La doctrina tradicional (católica, ortodoxa i oriental) és que Jesús va fundar una església i no una Bíblia (en això es pareix a Sòcrates, Buda i Mahoma, perquè era l’estil d’aquell temps).

Els va dir als deixebles quin era el missatge. Part d’eixe missatge va acabar escrivint-se en la Bíblia i una altra part es va passar per fora de la Bíblia (s’anomena «la Tradició»).

A més Jesús va donar a l’Església la potestat de decidir què era el correcte en l’àmbit de la fe.

«Tengo mucho más que decirles, pero en este momento sería demasiado para ustedes. Cuando venga el Espíritu de la verdad, él los guiará a toda verdad; porque no hablará por su propia cuenta, sino que dirá todo lo que oiga, y les hará saber las cosas que van a suceder. Él mostrará mi gloria, porque recibirá de lo que es mío y se lo dará a conocer a ustedes. Todo lo que el Padre tiene, es mío también; por eso dije que el Espíritu recibirá de lo que es mío y se lo dará a conocer a ustedes.» Juan 16, 12-15

Així l’Església, inspirada per l’Esperit Sant, pot prendre decisions en matèria de fe.

«En verdad os digo: todo lo que atéis en la tierra, será atado en el cielo; y todo lo que desatéis en la tierra, será desatado en el cielo.» Mateu 18,18

Així totes les esglésies no protestants tenen tres potes = Biblia + Tradició + Magisteri (doctrina de l’església).  Les esglésies protestant només tenen una pota: la Biblia (Sola Scriptura).

Això té dos conseqüències.

Temes que no estan en la Bíblia (o estan de manera amagada) no els reconeixen: la Verge Maria, els Sants, el purgatori….Totes les altres esglésies sí que reconeixen estos temes.

(En realitat, sí que hi ha temes que reconeixen i no estan en la Bíblia, com la història de Satanàs, però ells es pensen que només segueixen la Bíblia: Sola Scriptura)

Per a una església no protestant, una cosa és doctrina de l’església si
1) Està en la Bíblia

O BÉ

2) Està en la Tradició (el que s’ha transmés durant els segles a través de l’Església)
(Per exemple, pregar a la Verge Maria s’ha fet sempre. Tenim exemples del segle II d.C.)

(La tradició (com també la Bíblia) va començar a dir-se de manera oral (es passava de deixeble a deixeble) i després es va posar per escrit.)

O BÉ

3) Està en el Magisteri (magisteri ve de mestre): és a dir, l’Església ho ha declarat així.

Per a les esglésies no protestants, Doctrina = Bíblia + Tradició + Magisteri

Potser això s’entén millor fent un equivalent en el món secular. La Bíblia seria la Constitució. La tradició seria les altres lleis.  El Magisteri són les decisions del Tribunal Constitucional, que són vinculants.

Per a les esglésies protestants, Doctrina = Bíblia (En realitat, no és del tot això. Hi ha parts de la Bíblia que no les compleixen. Com va dir algú, els protestants van a la Bíblia amb unes estisores, tallant totes les parts que no els agraden. Per exemple, la carta de Santiago o els versicles que us acabe de citar)

(Però bé, pel moment, suposem que és el que diuen ells)

És com si un país tinguera una Constitució, sense tindre lleis secundàries ni Tribunal Constitucional. ¿Qué passaria?

1) Com les úniques lleis del país són la Constitució,  hi ha un gran buit legislatiu.  Les esglésies protestants rebutgen molts aspectes que s’han transmés per la tradició. I tenen que inventar-se lleis noves.

Per exemple, la Tradició es diu com es deu batejar a un xiquet.  Com els protestants no accepten la Tradició, s’inventen qualsevol cosa.  Alguns es bategen en un riu. Uns altres no es bategen sinó que diuen en públic «Acepto a Jesús como mi Señor y Salvador personal».

(Açó últim és molt popular i, en la meua opinió, molt lamentable.  Perquè la mateixa Bíblia ensenya a Jesús i els apòstols batejant.  I estes esglésies (que diuen seguir la Bíblia) es passen això pels collons i creen una nova tradició que es pareix a l’Islam. Però sí que hi ha esglésies protestants que bategen. Sobretot, les més tradicionals. Hi ha molta varietat en 30 mil esglésies)

Biblia (Constitució) + Tradició (unes altres lleis) + Magisteri (Tribunal Constitucional)

Si no tens unes altres lleis, has d’inventar-te un munt de coses (i després dius que només segueixes la Bíblia).

Però el més greu és la falta d’un Tribunal Constitucional.  Imagina un país on tot el món estiguera d’acord en la Constitució però faltara un Tribunal Constitucional.  Ara hi ha una disputa sobre un article de la Constitució. I la meitat de la gent ho interpreta d’una manera. I l’altra meitat d’una altra manera.

En una església no protestant, el Magisteri resol això.  Les decisions històriques i actuals de l’Església decideixen qui té raó. Els altres tenen que obeir.

El mateix passa en un país.  El Tribunal Constitucional falla en un sentit o en un altre.  I els altres a obeir

(Recorda que use la Constitució com a metàfora de la Bíblia. Amb una diferència: la Bíblia és un escrit antic, escrit per gent de cultura molt diferent a la nostra i per tant, molt més difícil d’interpretar, per la qual cosa les diferències d’interpretació són molt més freqüents)

Pues bé, en una església protestant el que passa és que l’Església es parteix en dos
Naixen dos esglésies diferents. Una interpreta eixe versicle de la Bíblia d’una manera. L’altra interpreta eixe versicle de l’altra manera.

Repeteix este procés durant 500 anys. I apareixen 30 mil esglésies diferents. Luter va fundar una església: l’església luterana, eixint-se de l’Església Catòlica.

Les esglésies protestants són:
1) L’esglésies luterana i anglicana
2) Les que han eixit de l’església luterana i anglicana
3) Les que han eixit de les esglésies de 2)
4) Les que han eixit de les esglésies de 3)

Al final, acabes en 30 mil paisos diferents que tots tenen la mateixa Constitució però cadascun la interpreta d’una manera diferent.

Bueno, el tema és que Sola Scriptura és lo més nefast que va inventar Luter.  No només en el terreny religiós, sinó és el fonament de la decadència occidental.

Luter va ser el primer revolucionari. No hi hauria hagut Robespierre o Lenin sense Luter.  La revolució protestant és la primera revolució moderna i Luter crea la plantilla de les revolucions.

En cas de la Sola Scriptura, és el forat en el que el relativisme entra en la cultura occidental i és el que està destrossant la nostra societat.

Abans de Luter, teníem que era l’Església qui deia què és el que estava bé o malament (de la mateixa manera que era el govern el que deia què era legal o il·legal)

Luter ix amb la idea de que qualsevol pot interpretar la Bíblia (ell no va pensar bé les implicacions. Luter és un pensador poc sistemàtic i contradictori. De fet, després va dir, que només els reis podien interpretar la Bíblia. Però el mal ja estava fet.)

Si tot el món pot interpretar la Bíblia, l’autoritat moral no està en l’Església, sinó en l’individu.  L’individu és el que pot decidir què està bé o malament, interpretant la Bíblia com li rota.

Amb el temps, l’individu (envestit de l’autoritat moral) decideix que la Bíblia està malament i la tira a un costat. De sobte, tens milions de persones que pensen que ells són la última autoritat moral.

(«Yo tengo mi propia moral», això ve de Luter)

Cap societat pot resistir això. Tindre milions de Papes, cadascú fent el que li dona la gana. I justificant-se.

«Sí, yo divorcié a mi marido, pero yo tengo derecho a ser feliz y mis hijos son felices si yo soy feliz»

Sí, la societat es manté per la inèrcia catòlica. Però el relativisme implica una lluita de tots contra tots.

Perquè un col·lectiu funcione, sempre ha d’haver-hi gent que estiga disposada a obeir.  No tot el món pot ser l’autoritat moral màxima.

El relativisme és un àcid que dissol les estructures de la societat. La llibertat i igualtat deriven del relativisme.

• Si no ens posem d’acord en què està bé i està malament, que cadascú faça el que vulga (llibertat)
• Si no ens posem d’acord en què està bé i està malament, totes les opcions són iguals (igualtat)

Tot això va començar amb Luter i amb Sola Scriptura.  Luter té uns altres conceptes que s’allunyen de l’Església Catòlica.  Però, des del punt de vista no religiós, el concepte de Sola Scriptura (que, com dic, Luter no va pensar bé) és el que produeix (després de 500 anys en què s’extrauen les conseqüències) la decadència i mort d’Occident.

Ell tenia un problema. Volia dir que ell tenia raó i que el Papa s’equivocava. Jo haguera preferit que haguera dit això.  Tindriem hui dos esglésies en Occident: la luterana i la catòlica. Però el principi d’autoritat s’hauria conservat i no hi hauria relativisme.

Però a ell li resultava molt difícil justificar això. Així que va dir que ell tenia raó perquè era més fidel a la Bíblia i el Papa no tenia raó perquè no era fidel a la Bíblia. I que qualsevol podia interpretar la Bíblia a la seua manera.  Ojalà haguera mort abans de dir això

Ell no se’n va adonar de la barbaritat que havia dit. Tampoc en l’Islam qualsevol pot interpretar l’Alcorà a la seua manera. Ni en el judaisme o el budisme es poden interpretar cadascú com li rota.  Això és la negació de la societat

Així que un grup de pagesos alemanys van dir: «Home, nosaltres podem interpretar la Bíblia a la nostra manera?Així que no tenim que obeir a l’Església? Pues si no tenim que obeir a l’Església no tenim que obeir als reis i prínceps.»

I es van alçar en el que és el primer alçament comunista de la història.  Llavors Luter va dir als prínceps que mataren a «eixos gossos rabiosos». I els prínceps els van matar i Luter va dir: «Home, quan deia que qualsevol ho interpretara de la seua manera, volia dir que només els prínceps ho poden fer»

(És mentida, si no recorde malament, la cita original és «cualquier conductor de carreta de bueyes puede interpretar la Biblia», ja us ho buscaré però era algo així però és que ell no se n’havia adonat)

Així que cada príncep va fer una església nacional (Des del punt de vista polític, Luter era el braç intel·lectual de la revolució dels prínceps contra l’Església i el Papat). Això no era tan greu.

Però ja tot el món havia sentit a Luter amb «interpreteu la Bíblia com us rote».  I eixes paraules van quedar allí.  I la gent protestant les va estudiar i les va meditar. I així es van fer les esglésies puritanes, que deriven de les esglésies nacionals protestants de primera generació. Els puritans van començar a traure les conclusions que estaven en Luter. Van fer les revolucions puritanes (que van posar als burgesos al poder).  De la teoria puritana, deriva la Ilustració i la religió de l’egoisme i  el món modern.

Luter és el fundador del món modern. Les últimes conseqüències de la doctrina de Sola Scriptura es que, si poses l’autoritat moral en l’individu, acabes amb un món en què cadascú és el seu propi Papa. Això és la destrucció de la societat, perquè tota societat es basa en una autoritat moral.

Jo no he llegit a José Antonio Primo de Rivera i no tinc cap opinió a favor ni en contra d’ell.  El desconec.  Però sí hi ha una frase que he llegit d’ell i m’agrada molt.

«Todo proceso histórico es, en el fondo, un proceso religioso. Sin descubrir el substratum religioso no se entiende nada. La presente situación del mundo es, ni más ni menos, la última consecuencia de la Reforma»  [la Reforma protestante]

Era veritat quan ho escrivia fa un segle i és veritat hui en dia.

Que el tema de Sola Scriptura és una barbaritat no és difícil de vore. Luter va dir «Cadascú pot interpretar la Bíblia de una manera». Imagina que el govern diguera: «Cadascú pot interpretar la Constitució com li parega».  Obviament, això portaria a l’anarquia, que és el que hi ha en les esglésies protestants on hi ha 30 mil esglésies i no es posen d’acord en res.

Si jo veig això i jo l’interprete com «Velocitat màxima: 90 kms». I el veí l’interpreta com «Velocitat mínima 90 kms». Tenim un problema.

Si no hi ha un tribunal per damunt de nosaltres per donar una interpretació universal, el que farem és partir el país en dos paísos. La Maximolàndia, on això s’interpreta com «velocitat màxima: 90 kms» i Minimolàndia, on això s’interpreta com «velocitat mínima 90 kms».

I cada nova disputa d’interpretació d’una senyal porta a que cada país es partisca en països més xicotets i així successivament

Al final acabes en el caos. En el camp protestant, acabes amb l’Alta Església enfrontant-se amb la Baixa Església.  Els calvinistes enfrontant-se amb els arminians. Els mainstream amb els evangèlics.

Un dels acudits religiosos més famosos del món reflexa això

Chiste: Tanto en común

(Fa set dies es va anunciar que l’església unida metodista s’anava a partir en dos)

Bé, a part de ser contra el sentit comú, Sola Scriptura va contra la Bíblia  per la qual cosa es refuta a ella mateixa és contradictoria amb ella mateixa (self-refuting)

entendiendo primero esto, que ninguna profecía de la Escritura es de interpretación privada (2 Pedro 1:20)

Més clar no pot estar

La Bíblia sobre les interpretacions que les desvien. Ja la mateixa Bíblia reconeix que les cartes de Pau no són clares.

Y tened entendido que la paciencia de nuestro Señor es para salvación; como también nuestro amado hermano Pablo, según la sabiduría que le ha sido dada, os ha escrito, casi en todas sus epístolas, hablando en ellas de estas cosas; entre las cuales hay algunas difíciles de entender, las cuales los indoctos e inconstantes tuercen, como también las otras Escrituras, para su propia perdición. (2 Pedro 3:15-16)

Jesús i els apòstols també donen validesa a les tradicions que es transmeten de paraula.

El que a ustedes escucha, a mí me escucha» (Lc.10, 16) Este és Jesús.

«Manténganse firmes guardando fielmente las tradiciones que les enseñamos de palabra y por carta» (2 Tes. 2,15). Este és Sant Pau. DE PALABRA

««Todo lo que han aprendido, recibido y oído de mí, todo lo que me han visto hacer, háganlo» (Fil.4,9).» Este és Sant Pau, com l’anterior. OÍDO

No només la Sola Scriptura està en contra del sentit comú i de la Bíblia, també està en contra de la història.  Jesús no va escriure una lletra. Només va parlar del missatge als deixebles. El missatge es passava d’uns a uns altres, de paraula. Sant Pau diu:

«Lo que aprendiste de mí, confirmado por muchos testigos, confíalo a hombres que merezcan confianza, capaces de instruir después a otros» (2. Tim. 2,2).

Jesús al voltant del 30 després de Crist. Sant Pau es converteix abans del 35. El credo més antic és d’eixa primera dècada, però es transmetia per via oral.  (El credo més antic és https://www.biblegateway.com/passage/?search=1+Corintios+15%3A3-7&version=DHH)

Les cartes de Pablo s’escriuen en torn al 50. Els Evangelis en torn al 60-70. L’Apocalipsi entre el 70 o el 90 (jo crec que és el 70).

(Alguns Evangelis són anteriors al 60 però simplifique molt i parle de memòria. Per contrast, la primera biografia d’Alexandre Magne que tenim és de 400 anys després de la seua mort. I la de Mahoma és de 200 anys després de la seua mort.)

Però estos llibres no estaven unificats. No existia el llibre com el coneixem. La gent escrivia en rotllos de papir (papiro) o pergamí

Bé, en cada rotllo només cabia un llibre. Els rotllos s’amuntonaven en un armari de l’església (o la sinagoga) amb uns altres rotllos amb llibres que no han entrat en la Bíblia. Cada església tenia una col·lecció de rotllos diferent

Allà pel 400 d.C (no tinc ganes de consultar, però eren dos concilis molt propers a esta data),  l’Església catòlica-ortodoxa-oriental (estaven unides en aquell temps i els protestants encara faltava 1100 anys perquè aparegueren) decideix quins llibres entren en la Bíblia i quins es queden fora

Fins a l’últim moment, l’Apocalipsi i alguns deuterocanònics van estar en el dubte. El Pastor d’Hermas va estar a punt d’entrar però no va entrar. Hi havia alguns llibres que ja eren indiscutibles llavors: cartes de Pau i els evangelis sinòptics, però no uns altres.

Es per això que als protestants no els agrada la història perquè demostra que la Bíblia naix de l’Església i no l’Església de la Bíblia.  Va haver-hi 400 anys de cristians sense que existira la Bíblia.  I qui va decidir què entrava en la Bíblia va ser l’Església Catòlica. I cada vegada que els protestants obrin una Bíblia estan expressant la seua fe en l’Església Catòlica

Sempre que li contava això a la meua dona em deia «¿Y por qué no nos cuentan eso a nosotros? Yo creía que la Bíblia la habían encontrado ya hecha en algún lugar.»

No els conten la història de l’Església. Només els parlen de la Bíblia com si haguera caigut del cel.

Hi ha una altra història amb Peter Kreeft però no us avorriré més

Bé, recapitulem, Sola Scriptura va contra el sentit comú, contra la Bíblia i contra la història.

Però, és encara més, ni ells mateixos la compleixen. Per exemple, la Bíblia diu que ells es confessen amb uns altres cristians i ells es confessen directament amb Déu En tota la Bíblia no hi ha ningú que es confesse directament amb Déu ni ningú ho diu. En canvi, Jesús i els apòstols deixen ben clar que t’has de confessar amb els deixebles. I en Hechos, apareix gent confessant-se així

Quan li pose els versicles a la meua dona em diu:»¿Y esto por qué no nos lo enseñan a nosotros?»

I és en este moment que te n’adones que algo raro passa.  Perquè els temes religiosos són complicats i moltes vegades es donen a diverses interpretacions. I jo crec que no hi ha un tema religiós cristià que estiga tan clar com que la Sola Scriptura és falsa. JO no recorde cap tema que estiga tan clar. No sols va contra el sentit comú, la Bíblia i la història sinó que ells el violen quan els dona la gana.

Està clar que no es tracta de la raó principal. Es tracta d’una racionalització.  Com quan una xica diu que no va amb Mr. Nice Guy perquè no és estudiós i després se’n va amb un drogadicte que no ha tret el graduat. Sola Scriptura és una excusa, no és la raó real.  Però em va costar algun temps en trobar la raó real. Tot era molt confús.

Estos temes són molt llargs d’explicar. Però de cada tema es podria escriure un llibre. I més que un llibre. Muntons de llibres s’han escrit de cadascun d’estos temes.  Mira per exemple este: https://www.amazon.com/Not-Scripture-Alone-Protestant-Scriptura/dp/1579180558

Per exemple, el principal versicle que els protestants citen per Sola Scriptura és el seguent:  «Toda Escritura está inspirada por Dios y es útil para enseñar y reprender, para corregir y educar en una vida de rectitud, para que el hombre de Dios esté capacitado y completamente preparado para hacer toda clase de bien.» (2 Timoteo 3:16-17)

I si et fixes, això no justifica Sola Scriptura. Hi ha dos problemes

1) Toda Escritura es útil para enseñar, Però no diu «Toda Escritura es LO ÚNICO útil para enseñar.  També els catòlics pensem que l’Escriptura és útil. Només que no és lo únic útil.  Hi ha també la Tradició i el Magisteri (també els ortodoxos i els orientals)

2) Diu «para enseñar». No diu «la Escritura és lo único que tiene la verdad». Es només com a herramienta pedagógica

3) Quan Sant Pau escrivia això, el Nou Testament no existia. Encara no s’havia escrit. Sant Pau està parlant de l’Antic Testament

I allí veus un altre problema que plaga als protestants.  Lligen la Bíblia sense context. Ni context històric. Obrin la Bíblia com si fora un llibre modern i trauen conclusions apegant-se a lo literal tal com ens pareix 2000 anys després

Luter va obrir la carta dels Romans i no es fixa que Sant Pau està parlant de la llei de Moisés i de com es relaciona amb la nova revel·lació de Jesús. Este tema va ser un tema importantíssim i de gran disputa entre els primers deixebles. Sant Pau, en concret, estava obsessionat amb ell

Luter obri la carta en el segle XVI i la llig com si l’hagueren escrit en el segle XVI

———–

Uf prou per ara
Agobiaré a Miquel quan llegisca tot açó
Interessant
Llegit 👍🏻
No és massa rotllo?
Segur que us interessa?
No ho és

El buenísmo y la estupidez humana nos han llevado a esto
Que ahora los musulmanes no se adaptan en Europa !!!
Pues mecagoenlaputa no había que ser un experto para saber que pasaría esto.
Abro hilo ⬇️⬇️⬇️⬇️ https://t.co/c8mEMeo2p9 pic.twitter.com/ryCw35vEIU

— Carlos (@Carlosiden2225) January 25, 2020

“Het is te laat voor Duitsland”: Duitse feministe erkent dat ze het verkeerd had inzake immigratie – wil naar Polen emigreren

“Het is te laat voor Duitsland”: Duitse feministe erkent dat ze het verkeerd had inzake immigratie – wil naar Polen emigreren 

https://t.co/rVo27BDLi2?ssr=true

[9:57 a. m., 25/1/2020] Pelón: Bueno, part ja ho he comentat en el xat familiar
[9:58 a. m., 25/1/2020] Pelón: Però com hem arribat fins ací?
[9:58 a. m., 25/1/2020] Pelón: Bé, part ja us ho havia dit fa molt de temps.
[9:58 a. m., 25/1/2020] Pelón: L’esquerra estava borratxa d’èxit després de la seua victòria contra el cristianisme.
[9:58 a. m., 25/1/2020] Pelón: I es pensava que anava a reproduir el mateix esquema amb l’Islam
[9:59 a. m., 25/1/2020] Pelón: De la traducció
[9:59 a. m., 25/1/2020] Pelón: «Pensé que su ideología medieval cambiaría con el tiempo …»
[9:59 a. m., 25/1/2020] Pelón: Veuen als musulmans com cristians medievals
[10:00 a. m., 25/1/2020] Pelón: (No té res a vore. L’Edat Mitjana va ser una edat racional: un només ha de llegir a Sant Tomàs d’Aquino.
[10:10 a. m., 25/1/2020] Pelón: Està a l’arrel de la mateixa religió. El Déu de l’Alcorà és totalment incomprensible i sosté l’Univers segon a segon
[10:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: Per tant, no és racional i no hi ha lleis de l’univers
[10:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: L’únic que un pot fer és sotmetre’s a ell. Islam significa «submissió»)
[10:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: Són universos mentals completament diferents
[10:12 a. m., 25/1/2020] Pelón: Us posaré el procés de raonament d’un progre: els errors que comet i la veritat
[10:13 a. m., 25/1/2020] Pelón: Error 1: La llibertat i la igualtat són conceptes universals, que estan dins de la naturalesa humana.
[10:14 a. m., 25/1/2020] Pelón: Veritat 1: La llibertat i igualtat són conceptes falsos, incoherents i destructius de la societat que naixen com una perversió de la civilització cristiana. Són heretgies cristianes, a través de Luter, els puritans i la Il·lustració (algun dia es contaré amb més de detall)
[10:16 a. m., 25/1/2020] Pelón: Error 2: Per això, la gent en el fons vol la llibertat i igualtat. El que passa és que les religions, amb les seues repressions medievals, reprimeixen eixos impulsos naturals i no deixan que la bondadosa natura humana es manifeste
[10:19 a. m., 25/1/2020] Pelón: Veritat 2: Ningú vol la llibertat i igualtat. Totes les cultures no occidentals ni les volen ni pensen que les volen. Els homes de la nostra cultura pensen que les volen, però en realitat no les volen. Este autoengany que apareix en negreta es deu a la cultura occidental como producte d’una perversió de la civilització cristiana i no es dona en unes altres cultures. Es un producte completament cultural
[10:21 a. m., 25/1/2020] Pelón: De l’error 1 i error 2, ve l’error 3: Es per això que hem acabat el cristianisme. L’únic que hem fet és acabar les supersticions medievals i hem permés que la gent expresse el seu jo interior progre.
[10:23 a. m., 25/1/2020] Pelón: Veritat 3: El progressisme ha acabat el cristianisme, perquè el progressisme (religió de la Il·lustració, de l’egoisme, etc.) és una heretgia cristiana. Utilitza les mateixes categories psicològiques que el cristianisme. El progressisme és una sèrie de trucs psicològics específics per acabar amb el cristianisme. Si el cristianisme fora un pany, el progressisme seria la clau que obre este pany (altament específic).
[10:26 a. m., 25/1/2020] Pelón: Error 4 (derivat dels anteriors): Per tant, ara venen els musulmans i són una miqueta brutos. Una miqueta medievals, com els cristians van ser en un moment. Només cal que apliquem el mateix mètode que hem aplicat al cristianisme i es convertiran en progres amants del LGBTQ. En realitat, són uns progres que volen alliberar-se de les opressions i supersticions medievals. Quan vegen com de superior és la nostra cultura, es transformaran ràpidament.
[10:28 a. m., 25/1/2020] Pelón: Veritat 4: El progressisme no funcionarà amb els musulmans, perquè és altament específic per al cristianisme. És clar que pot funcionar per a persones individuals, però no funcionarà amb la majoria de musulmans, perquè l’Islam és una altra cultura: tribal, cultura de la vergonya, col·lectivista. El progressisme està dissenyat per una cultura individualista, cultura de la culpa i no tribal, amb categories conceptuals cristianes.
[10:32 a. m., 25/1/2020] Germana: Sí, però els progres estan convençuts
[10:33 a. m., 25/1/2020] Pelón: Eixe és uns altres problemes del relativisme, que ve de Luter
[10:33 a. m., 25/1/2020] Pelón: Luter va dir que qualsevol podia interpretar la Bíblia.
[10:33 a. m., 25/1/2020] Pelón: Llavors com podien coincidir tots?
[10:34 a. m., 25/1/2020] Pelón: Luter va dir que l’Esperit Sant inspiraria a cada creient perquè la interpretació de la Bíblia fora la correcta
[10:35 a. m., 25/1/2020] Pelón: Com tots els creients tindrien la interpretació correcta perquè la rebrien de l’Esperit Sant (de Déu), tots coincidirien de la veritat
[10:35 a. m., 25/1/2020] Pelón: (Obviament, res d’això està en la Bíblia – està lo contrari,
[10:36 a. m., 25/1/2020] Pelón: ninguna profecía de la Escritura es de interpretación privada (2 Pedro 1:20)
[10:36 a. m., 25/1/2020] Pelón: però Luter s’inventava coses i després deia que defensia Sola Scriptura)
[10:36 a. m., 25/1/2020] Pelón: Obviament, s’equivocava. Si haguera encertat, ara hi hauria una única església protestant
[10:37 a. m., 25/1/2020] Pelón: I hi ha trenta mil esglésies. L’Esperit Sant té personalitat múltiple en grau extrem.
[10:38 a. m., 25/1/2020] Pelón: Les esglésies protestants de primera generació (High Church) intenten no seguir això perquè porta al caos, però el tema és représ (retomado) amb les esglésies puritanes de la segona generació (Low Church),
[10:38 a. m., 25/1/2020] Pelón: d’on ve la Il·lustració
[10:38 a. m., 25/1/2020] Pelón: La Il·lustració tenia el mateix problema
[10:39 a. m., 25/1/2020] Pelón: Però secularitzat
[10:39 a. m., 25/1/2020] Pelón: Hem tirat a Déu i, amb ell, el fonament de la veritat objectiva
[10:40 a. m., 25/1/2020] Pelón: Llavors, com trobarem la veritat, si cadascú té la seua opinió?
[10:40 a. m., 25/1/2020] Pelón: Veus que és el mateix problema de Luter, que ell va resoldre amb l’Esperit Sant (solució falsa)
[10:41 a. m., 25/1/2020] Pelón: La Il·lustració la resol amb la Raó
[10:43 a. m., 25/1/2020] Pelón: La Il·lustració diu que tot el món pot opinar el que li dona la gana, però que, cada ésser humà, usant la seua raó, arribarà a la mateixa conclusió, perquè només seguirà els dictats de la Raó
[10:43 a. m., 25/1/2020] Pelón: Si et fixes, ací la Raó està sustituint el rol de Déu (l’Esperit Sant)
[10:44 a. m., 25/1/2020] Pelón: I de fet, els revolucionaris de la Revolució Francesa van voler que la gent adorara a la Raó
[10:45 a. m., 25/1/2020] Pelón: https://es.wikipedia.org/wiki/Culto_de_la_Raz%C3%B3n_y_del_Ser_Supremo
[10:49 a. m., 25/1/2020] Pelón: Van proclamar la «diosa Razón» i van posar una de les protistutes més guapes de París a representar-la i la van adorar.
[10:49 a. m., 25/1/2020] Pelón: http://suprahistoria.com/cuando-un-parlamento-adoro-a-una-prostituta/
[10:50 a. m., 25/1/2020] Pelón: Si la Il·lustració tinguera raó, els diversos filòsofs i pensadors hagueren coincidit en tot.
[10:50 a. m., 25/1/2020] Pelón: Perquè tots els filòsofs de l’Era Moderna segueixen la raó. La filosofia és una disciplina completament racional.
[10:51 a. m., 25/1/2020] Pelón: De nou, hi ha un munt de escoles, ideologies, teories, gurús…
[10:51 a. m., 25/1/2020] Pelón: És una versió secular del protestantisme.
[10:51 a. m., 25/1/2020] Pelón: Esta és una de les contradiccions de la cultura moderna.
[10:52 a. m., 25/1/2020] Pelón: La cultura moderna diu que l’home és un animal més (un poc més avançat) i que la raó és producte del seu cervell
[10:53 a. m., 25/1/2020] Pelón: I, al mateix temps, fa de la raó una Diosa. Tot el que no pot descobrir la raó és fals. La raó és necessària i suficient per conéixer la veritat
[10:54 a. m., 25/1/2020] Pelón: És necessària: no es pot descobrir la veritat sense la raó. Això descarta uns altres mètodes de coneixement, com l’instint, les emocions o la revel·lació religiosa
[10:55 a. m., 25/1/2020] Pelón: És suficient: amb la raó podem comprendre-ho tot. No hi ha res més enllà de la raó o inaccessible a la raó. Amb la raó podem comprendre l’univers
[10:55 a. m., 25/1/2020] Pelón: Diem això mentre diem que som només uns simis.
[10:56 a. m., 25/1/2020] Pelón: Confiaries en el cervell d’Ada per explicar l’Univers? Confiaries en la raó d’Ada com capaç de comprendre l’Univers?
[10:56 a. m., 25/1/2020] Pelón: Llavors, per què confies en la raó d’un simi com l’home?
[10:56 a. m., 25/1/2020] Germana: No
[10:57 a. m., 25/1/2020] Pelón: La Il·lustració vol «to have it both ways», «to eat his cake and have it too»
[10:58 a. m., 25/1/2020] Pelón: Quan l’interessa l’home és un animal. Quan l’interessa el producte del cervell de l’home és diví
[10:58 a. m., 25/1/2020] Pelón: La cultura moderna diu «tengamos una discusión racional» i lo que sent la gent «tengamos una discusión verdadera».
[10:59 a. m., 25/1/2020] Pelón: També la tradició, molt important
[11:00 a. m., 25/1/2020] Pelón: Així qualsevol que construeix un argument racional com el dels progres que pensen que van a aplicar a l’Islam el que feien amb el cristianisme, es pensa que ja té la raó.
[11:00 a. m., 25/1/2020] Pelón: Perquè és un argument racional i a ell li pareix raonable.
[11:01 a. m., 25/1/2020] Pelón: Els antics feien les coses d’una altra forma
[11:01 a. m., 25/1/2020] Pelón: No eren tan orgullosos i alocats
[11:02 a. m., 25/1/2020] Pelón: Els antics pensaven de la següent manera: hi ha coses que no podem comprendre, així que lo millor que podem fer és fer cas a allò que ha funcionat fins ara
[11:02 a. m., 25/1/2020] Pelón: A la revel·lació de Déu i la tradició dels avantpassats.
[11:02 a. m., 25/1/2020] Pelón: Uns medievals, davant dels immigrants musulmans, hagueren dit
[11:03 a. m., 25/1/2020] Pelón: «Estos musulmans no tenen la fe veritable i no tenen dret a estar en el nostre país. Que se’n vagen a un altre país»
[11:03 a. m., 25/1/2020] Pelón: «Els nostres pares ens van ensenyar que no devíem deixar entrar als musulmans»
[11:04 a. m., 25/1/2020] Pelón: Com veus no són arguments racionals. No és que els antics no valoraren la raó (de nou, Sant Tomàs d’Aquino) però no pensaven que era l’única via de coneixement
[11:04 a. m., 25/1/2020] Pelón: De fet, els dos arguments anteriors no són racionals. Un és de la revel·lació i un altre és de la tradició
[11:05 a. m., 25/1/2020] Pelón: Però eren la resposta correcta. La raó et pot portar a l’error molt fàcilment, sobretot, si no es recolza en una sèrie de dogmes que t’impideixen caure en l’error
[11:06 a. m., 25/1/2020] Pelón: Així els antics no hagueren sigut invadits pels musulmans i nosaltres, els racionals, sí
[11:08 a. m., 25/1/2020] Pelón: Per a mí, convertir-me al cristianisme ha sigut una ajuda en la meua comprensió intel·lectual del món
[11:09 a. m., 25/1/2020] Pelón: Perquè el cristianisme t’indica quina és la veritat. Després, quan estudies els temes, te n’adones que tot té una explicació i que moltes coses que diu el cristianisme pots justificar-les de forma racional (unes altres no, perquè estan per damunt de nosaltres)
[11:10 a. m., 25/1/2020] Pelón: Quan un comença a buscar la veritat, és com buscar una agulla en un pallar, perquè per cada veritat hi ha mil mentides
[11:10 a. m., 25/1/2020] Pelón: (És imposible que fora d’una altra manera
[11:10 a. m., 25/1/2020] Pelón: Si jo dic La filla menor de Juan Palomo és X
[11:10 a. m., 25/1/2020] Pelón: Només hi ha una veritat, que és X= María
[11:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: Mentre que hi ha infinites mentides
[11:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: X= Juana, X = Rosa, X= el pato Donald)
[11:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: Com orientar-se en eixe laberint
[11:11 a. m., 25/1/2020] Pelón: El cristianisme és eixe fil d’Ariadna.
[11:12 a. m., 25/1/2020] Pelón: http://aliso.pntic.mec.es/agalle17/cultura_clasica/entre_dichos/ariadna.html
[11:13 a. m., 25/1/2020] Pelón: que t’ensenya el camí que has de seguir.
[11:13 a. m., 25/1/2020] Pelón: La raó que es recolza en la revel·lació és excel·lent per comprende el món
[11:14 a. m., 25/1/2020] Pelón: La raó sense revel·lació degenera en mil opinions contradictòries. Totes menos una són falses.
[11:14 a. m., 25/1/2020] Germana: Que cises
[11:15 a. m., 25/1/2020] Pelón: La nostra cultura es troba basant-se només en la raó. Això vol dir que qualsevol argument, només que siga racional, es pren com a cert.
[11:15 a. m., 25/1/2020] Pelón: Així deixem entrar als musulmans.
[11:15 a. m., 25/1/2020] Pelón: Unes altres fonts de coneixement de la veritat:
[11:15 a. m., 25/1/2020] Pelón: la revel·lació
[11:15 a. m., 25/1/2020] Pelón: la tradició (esta gent no és d’ací)
[11:16 a. m., 25/1/2020] Pelón: l’instint i les emocions (que ens donen cada vegada que veiem una dona amb burka)
[11:16 a. m., 25/1/2020] Pelón: Ens haurien portat a la veritat, a la solució correcta, però fugim d’això perquè no és racional
[11:17 a. m., 25/1/2020] Pelón: No sé si és molt complicat el que us conte
[11:17 a. m., 25/1/2020] Germana: Agonia total
[11:17 a. m., 25/1/2020] Germana: No
[11:17 a. m., 25/1/2020] Pelón: O avorrit
[11:18 a. m., 25/1/2020] Pelón: M’agrada anar a la base de tot
[11:19 a. m., 25/1/2020] Pelón: I potser de vegades em pose molt filosòfic
[11:21 a. m., 25/1/2020] Germana: No, que va
[11:26 a. m., 25/1/2020] Pelón: Mira esta notícia vella
[11:26 a. m., 25/1/2020] Pelón: https://www.actuall.com/familia/incesto-y-necrofilia-propuestas-estrella-de-la-juventudes-del-partido-liberal-sueco/
[11:27 a. m., 25/1/2020] Pelón: Del mismo modo, han aprobado otra propuesta para que se pueda mantener sexo con un cadáver, siempre y cuando el finado hubiera consentido con anterioridad al deceso. A este respecto, la portavoz ha señalado que «todo el mundo debería tener control sobre su cuerpo, incluso cuando uno está muerto. Puede donarse a la ciencia, pero también a otros para tener sexo con su cuerpo cuando ha muerto».

Según Johnson, «no creemos que la ley deba moralizar sobre con quién mantiene la gente relaciones sexuales». En ese sentido, ha subrayado que «puedo entender que [la necrofilia y el incesto] puedan ser vistas como inusuales o desagradables, pero la legislación no puede estar basada en lo que es desagradable«.
[11:27 a. m., 25/1/2020] Pelón: Este és un exemple clar
[11:28 a. m., 25/1/2020] Pelón: Esta tia fa un argument racional i es pensa que, com es racional, ja està bé
[11:28 a. m., 25/1/2020] Pelón: I unes altres vies de coneixement les rebutja
[11:28 a. m., 25/1/2020] Pelón: «*puedo entender que [la necrofilia y el incesto] puedan ser vistas como inusuales o desagradables»
[11:28 a. m., 25/1/2020] Pelón: Això és l’instint o l’emoció
[11:29 a. m., 25/1/2020] Pelón: Si pensar en un tipus tenint un sexe amb un cadàver et dona ganas de vomitar.
[11:29 a. m., 25/1/2020] Pelón: Es perquè eixe instint t’està avisant que això no és bo per a tu
[11:29 a. m., 25/1/2020] Pelón: I no és bo en general
[11:29 a. m., 25/1/2020] Pelón: Es cert que els instints s’equivoquen de vegades, però també la raó s’equivoca de vegades
[11:30 a. m., 25/1/2020] Pelón: De fet, els instints s’equivoquen menys que la raó
[11:30 a. m., 25/1/2020] Pelón: L’instint és una via de coneixement (els animals no tenen una altra)
[11:30 a. m., 25/1/2020] Pelón: I has de considerar l’instint en la teua presa de decisions
[11:31 a. m., 25/1/2020] Pelón: Però com no és racional, es rebutja això i es fa un argument racional (fals) al que se li fa tot el cas
[11:32 a. m., 25/1/2020] Germana: Aixina es
[11:34 a. m., 25/1/2020] Pelón: Este és un problema de la nostra societat. La gent sent que moltes coses no esten bé, però ho sent en les entranyes i no té un argument racional per expressar-lo (de fet, la racionalitat en l’edat moderna es basa en la religió de l’egoisme, per la qual cosa és impossible arribar a la veritat). Com no ho pot expressar racionalment, no pot evitar-ho
[1:40 p. m., 25/1/2020] Pelón: Mireu estes cites de Fidel Castro
[1:40 p. m., 25/1/2020] Pelón: «El capitalismo ha sido incapaz de crear una sociedad racional…»
[1:40 p. m., 25/1/2020] Pelón: «El socialismo es obra del hombre y es por excelencia obra del hombre, de la racionalidad del hombre, de la capacidad de prever y planificar y de resolver problemas y no obra de leyes ciegas y de mecanismos ciegos…»
[1:41 p. m., 25/1/2020] Pelón: «Si el capitalismo es el imperio de las leyes ciegas, el socialismo es el imperio del plan, de la racionalidad del trabajo del hombre…»
[1:41 p. m., 25/1/2020] Pelón: Té raó Fidel Castro que el socialisme és la conducció racional de l’economia
[1:41 p. m., 25/1/2020] Pelón: El problema és que l’economia és massa complicada per conduir-la de manera racional
[1:42 p. m., 25/1/2020] Pelón: La nostra cultura no reconeix els límits de la raó, es pensa que la raó és necessària i suficient, l’única via de coneixement de la veritat i així ens va.
[1:43 p. m., 25/1/2020] Germana: Sí, aixina es
[2:02 p. m., 25/1/2020] Pelón: El més revel.lador és el que Castro no diu
[2:02 p. m., 25/1/2020] Pelón: «Ell diu que el socialisme
[2:03 p. m., 25/1/2020] Pelón: (volent dir el comunisme)
[2:03 p. m., 25/1/2020] Pelón: és racional»
[2:03 p. m., 25/1/2020] Pelón: I el que ell vol dir i la gent sent és
[2:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: «El socialisme és vertader»
[2:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: La premisa oculta és:
[2:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: «Tot lo racional és vertader»
[2:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: Però està tan assumida per la cultura
[2:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: Que no cal dir-la
[2:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: No cal ni tan sols pensar-la
[2:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: La gent l’accepta de forma inconscient
[2:06 p. m., 25/1/2020] Germana: Si
[2:06 p. m., 25/1/2020] Pelón: Sense pensar-la
[2:10 p. m., 25/1/2020] Pelón: La raó és perfecta. No pot equivocar-se
[2:25 p. m., 25/1/2020] Germana: Tal qual
[2:50 p. m., 25/1/2020] Germana: Ja està Sergi fent de les seuws
[2:50 p. m., 25/1/2020] Germana: Seues
[2:56 p. m., 25/1/2020] Pelón: Ah era Sergi?
[2:57 p. m., 25/1/2020] Pelón: Mes subnormal i no naix
[2:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: Esther ha dit «demanat»
[2:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: I ja s’ha tirat com un llop
[2:59 p. m., 25/1/2020] Germana: Demanat que?
[2:59 p. m., 25/1/2020] Germana: Ah
[2:59 p. m., 25/1/2020] Germana: És imbecil
[2:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: I jo no volia deixar passar
[2:59 p. m., 25/1/2020] Germana: I els pares li riuen les gràcies
[3:00 p. m., 25/1/2020] Pelón: No tinc res per avergonyir-me
[3:00 p. m., 25/1/2020] Pelón: Per resar a Deu per Berta
[3:00 p. m., 25/1/2020] Pelón: Si
[3:00 p. m., 25/1/2020] Pelón: Te un odi per dins
[3:00 p. m., 25/1/2020] Pelón: Però no específicament a la religió
[3:00 p. m., 25/1/2020] Germana: Pues no
[3:00 p. m., 25/1/2020] Pelón: Està ple d’odi
[3:01 p. m., 25/1/2020] Germana: A la religió sobre tot
[3:01 p. m., 25/1/2020] Pelón: Aixo es tot Gloria, que es una pudenta
[3:01 p. m., 25/1/2020] Germana: A Chelo la porta fregida
[3:01 p. m., 25/1/2020] Pelón: Jo comprenc que no cregues
[3:01 p. m., 25/1/2020] Pelón: I no et dic res
[3:02 p. m., 25/1/2020] Pelón: Pero tampoc vull que un crio em diga a mi que es el que puc dir o no
[3:02 p. m., 25/1/2020] Germana: Això fa. A mes busca sempre ridiculitzar-te
[3:02 p. m., 25/1/2020] Pelón: Jo no em fique amb ningú
[3:03 p. m., 25/1/2020] Pelón: Un subnormal
[3:03 p. m., 25/1/2020] Pelón: Si se sentira be amb ell mateix
[3:03 p. m., 25/1/2020] Pelón: No es portaria així
[3:03 p. m., 25/1/2020] Germana: I pq està tan amargat?
[3:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: No ho se
[3:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: Pero no es la religio
[3:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: Ho projecta en aixo
[3:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: Pero tambe es la independencia
[3:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: I el capitalismr
[3:04 p. m., 25/1/2020] Germana: És un extremista intolerant
[3:04 p. m., 25/1/2020] Pelón: Si
[3:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: Deia Francisco que
[3:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: El va confessar que
[3:05 p. m., 25/1/2020] Pelón: Ell tenia la necessitat
[3:06 p. m., 25/1/2020] Pelón: De tindre sempre la rao
[3:06 p. m., 25/1/2020] Pelón: Potser baixa autoestima
[3:06 p. m., 25/1/2020] Pelón: I que es pensa que deuria viure be i esta en un treball de merda
[3:08 p. m., 25/1/2020] Pelón: I tota la merda que li haura posat Gloria en el cervell
[3:08 p. m., 25/1/2020] Germana: Pues segur
[3:09 p. m., 25/1/2020] Pelón: Jo no sóc cap purità
[3:10 p. m., 25/1/2020] Pelón: Però quan vaig vore que Sergi dormia amb la nòvia en casa dels pares
[3:11 p. m., 25/1/2020] Pelón: Vaig pensar: «Quines coses originals li estaran ensenyant?»
[3:11 p. m., 25/1/2020] Pelón: Perquè lo de dormir es lo de menos
[3:12 p. m., 25/1/2020] Pelón: Pero es una senyal de gent que pensa que les costums estan obsoletes
[3:12 p. m., 25/1/2020] Pelón: I que ells saben millor que tots el que s’ha de fer
[3:12 p. m., 25/1/2020] Germana: Sí
[3:13 p. m., 25/1/2020] Pelón: Tirant les solucions que han funcionat per mil.lenis
[3:13 p. m., 25/1/2020] Pelón: Jo estic segur que el meu fill follarà
[3:13 p. m., 25/1/2020] Pelón: Però no ha de fer-ho en casa
[3:14 p. m., 25/1/2020] Pelón: Si hagueren tingut exit eixes idees progres
[3:14 p. m., 25/1/2020] Pelón: Sara i Sergi serien models de felicitat
[3:15 p. m., 25/1/2020] Germana: No ho son en absolut
[3:15 p. m., 25/1/2020] Pelón: Mira Berta
[3:15 p. m., 25/1/2020] Pelón: Es un altre estil
[3:19 p. m., 25/1/2020] Germana: Sí
[3:19 p. m., 25/1/2020] Germana: No res a vore
[3:46 p. m., 25/1/2020] Pelón: http://www.thetruthcounts.com/blogtraducciones/2019/10/19/la-ley-de-las-consecuencias-inesperadas-segun-chesterton/
[3:47 p. m., 25/1/2020] Pelón: Es el que deia la cita de l’altre dia. «La tradición es un conjunto de soluciones a problemas que hemos olvidados. Tira la solución y el problema vuelve de nuevo»
[3:55 p. m., 25/1/2020] Pelón: Canviant de tema
[3:55 p. m., 25/1/2020] Pelón: Jo als cosins no els veig feliços
[3:56 p. m., 25/1/2020] Pelón: Les bromes i femades que fan en el xat sonen buides
[3:58 p. m., 25/1/2020] Germana: A tots?
[3:58 p. m., 25/1/2020] Pelón: Bueno, a la majoria
[3:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: A Chari sí
[3:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: Dins de lo que cap
[3:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: A Chimo també
[3:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: Però gent com Magda, Enrique o Jose, pues no
[3:59 p. m., 25/1/2020] Pelón: Però només ells sabran
[4:00 p. m., 25/1/2020] Germana: Ho son
[4:00 p. m., 25/1/2020] Germana: Sí, la veritat és que no m’ho havia plantejat
[4:51 p. m., 25/1/2020] Pelón: El que passa és que jo recorde el temps
[4:51 p. m., 25/1/2020] Pelón: en que estes bromes no sonaven buides
[4:51 p. m., 25/1/2020] Pelón: Eren bromes de veritat, de gent que estava de bon humor
[4:51 p. m., 25/1/2020] Pelón: Crec que això s’ha anat perdent.
[5:16 p. m., 25/1/2020] Pelón: He posat el xat que van tindre fa uns dies sobre el cicle immigratori en Europa i l’Imperi Romà
[5:16 p. m., 25/1/2020] Pelón: en el blog per futura referència
[5:17 p. m., 25/1/2020] Pelón: Pareixia llarg com la Bíblia i total només té 8 pàgines
[5:17 p. m., 25/1/2020] Pelón: http://www.thetruthcounts.com/blogtraducciones/2020/01/22/sobre-la-historia-genetica-de-roma-la-diferencia-entre-races-i-el-cicle-immigratori-de-les-civilitzacions/

Mientras caminaba a través de un puente, vi a un hombre preparándose para saltar. Corrí a su encuentro y le dije:

– ¡Detente! ¡No lo hagas!
– ¿Por qué no? – preguntó.
– ¡Hay tanto por lo que vivir! – dije
– ¿Cómo qué?
– ¿Crees en Dios?
– Sí
– ¡Yo también! ¿Eres cristiano, musulmán o judío?
– Cristiano.
– ¡Yo también! ¿Eres católico, ortodoxo o protestante?
– Protestante.
– ¡Yo también! ¿Eres bautista, episcopaliano, metodista, anglicano, luterano….?
– Bautista.
– ¡Yo también! ¿Eres bautista iglesia de Dios o bautista iglesia del Señor?
– Bautista iglesia de Dios.
– ¡Yo también! ¿Eres bautista iglesia de Dios reforma de 1879 o bautista iglesia del Dios reforma de 1915?
– Bautista iglesia de Dios reforma de 1915.
– «¡Muere, escoria hereje!» – le dije y le empujé hacia fuera del puente.

 

 

 

https://www.economist.com/leaders/2020/01/16/home-ownership-is-the-wests-biggest-economic-policy-mistake

Yo deploro el comunismo o el socialismo, pero el artículo me parece lamentable.

Según el artículo, el problema no es que las nuevas generaciones no puedan permitirse poseer una casa, como sí lo hicieron las generaciones anteriores desde el inicio de los tiempos (en parte esto es causa de las regulaciones públicas).

El problema es que las nuevas generaciones desean una casa, no pueden y esto les hace rebeldes. Deben acostumbrarse a vivir de alquiler y estar felices con eso. Este es el futuro que nos preparan nuestras élites: no tengas trabajo estable, no tengas casa estable, vive día a día, libre como el viento. Muy bonito cuando uno es joven, pero después todo cambia.

Si les tiran del trabajo o pasan una mala racha, siempre hay albergues públicos. Esto se puede aplicar a cualquier problema: el problema no es la pobreza sino que los pobres no desean serlo y por eso se resienten.

Yo, cuando era de tu edad, estimado Aurelio, no quería una casa. Pasé viviendo de alquiler toda la vida. Así que, ahora que las fuerzas me abandonan y veo que voy para abajo, doy gracias a Dios que tengo una casa y que, si las cosas fueran mal y pierdo el trabajo, yo y mi familia al menos tenemos un sitio donde dormir, que nadie nos va a quitar.

L’article deia que, quan Roma era pròspera, els gens eren multiculturals i hi havia molts gens de l’Orient Mitjà.  Això valida científicament el que va dir Juvenal (https://es.wikipedia.org/wiki/Juvenal) que l’Orantes [riu de Síria] desembocava en el Tíber [riu de Roma]. Es a dir, que tots els de l’Orient Mitjà
se n’havien anat cap a Roma.

Després l’article deia que, quan les coses van anar malament en Roma i va haver-hi pobresa (la crisi del segle III), els gens eren europeus occidentals. L’article interpretava això com que els immigrants havien tornat als seus paisos d’origen.

Número 1: Com podia saber això només mirant als gens? Número 2: Si saps una miqueta d’història te n’adones que això és impossible (amb una excepció).

Imagina per exemple un siri que haja arribat a Roma el segle I a.C. i es va posar a viure en el Subura, barri multicultural de Roma. Seria veí de Cèsar, mentre Cèsar creixia.En el segle III, quan les coses venen mal dades, el descendent d’este siri vol tornar a Síria.

Impossible! El descendent d’este siri no sap que el seu avantpassat venia de Síria.  Això va ser 400 anys abans.  I ningú se’n recordava de res.  I, amb tota possibilitat, els descendents del siri veí de Cèsar s’han mesclat amb els descendents dels romans natius i el descendent del siri es considera romà. Inclús si no s’haguera mesclat es consideraria romà. I a més està mesclat durant 400 anys

Hi ha una excepció. Els israelites (els jueus encara no existien) eren part de la població no romana de l’Imperi Romà. Ells conservaven la seua religió i podien tornar a Israel.  Però eren l’únic grup que es recordava dels seus origens i es mantenia sense mesclar massa.

Tots els altres venien d’immigrants i acabaven sent romans. Com podien tornar als seus paisos d’origen, si no tenien paisos d’origen (estaven mesclats) i no se’n recordaven? No podien.

Com havien desaparegut els gens africans de la població romana si tots es consideraven romans? Si no podien «tornar als paisos d’origen»?

Es un poc llarg d’explicar. Heu de tindre una miqueta de paciència.

Imagina dos espècies de pardalets. Una viu en Europa i una viu en Africa. Cadascuna està adaptada al seu entorn. No només al clima, sinó a l’ecosistema que el clima produeix.

Així és com veig la diferència entre races humanes, com adaptació a l’entorn.

L’home europeu està adaptat a un entorn molt hostil: molt de fred, poc de menjar en hivern, curta temporada agrícola, poca caça.  Això produeix adaptacions (estic parlant de la prehistòria)

1) Mes intel.ligència. La gent poc intel.ligent no sobreviu, es mor i els seus gens poc intel.ligents desapareixen de la població.

2) Mes gratificació diferida. També anomenada «baixa preferència temporal» o «esperit de sacrifici».  La gent que no se sacrifica per al demà mor i els seus gens es perd

3) Mes ganes de treballar. Com Miquel diu, no hi ha cap immigrant que siga treballoadicte.  Els malfainers moren i els seus gens desapareixen de la poblacio

4) Mes respecte a les lleis. Mes empatia pels demés. Coses que son necessàries per a la cooperació necessària per sobreviure

5) Mes monogàmia. En Africa, la natura es tan generosa que les dones poden mantindre’s a elles i als seus fills (cultura de azada o horticulturista). Això fa que les dones busquen l’alfa. El mes alfa te varies dones. Poligamia

En Europa (prehistòrica) les dones no poden mantindre’s. Per això busquen algú que les mantinga. Son culturas de arado o agricolas. Pocs homes poden llaurar per mantindre vàries dones. Aixo fa que hi haja monogàmia i la majoria de dones acaben amb un proveidor beta

De l’1 al 5 son adaptacions de l’home europeu amb un entorn hostil.  En l’Africa es al contrari
1) Menys intel.ligència
2) Menys esperit de sacrifici
3) Menys ganes de treballar
4) Comportament més individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu)
5) Mes poligàmia

Això és possible perquè l’ambient tropical és molt més benigne

De nou, son adaptacions. Com el pardalet europeu que està adaptat al fred i el pardalet africà al tròpic.

En el món prehistòric, no pot haver-hi una invasió a gran escala d’homes africans a Europa, perquè moririen. Les seues característiques fan que no estiguen adaptats a l’entorn hostil europeu. No tenen les característiques de 1) al 5) que es necessiten per sobreviure a Europa. Amb:

1) Menys intel.ligència
2) Menys esperit de sacrifici
3) Menys ganes de treballar
4) Comportament menys individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu)
5) Mes poligàmia

moren.  De la mateixa manera, el pardalet africà no pot envair Europa perquè mor, al no estar adaptat al fred i a l’ecosistema europeu.

Què és el que destorba este equilibri? La prosperitat. En el nostre temps, és la prosperitat europea produida per la tecnologia i l’acumulació de treball i capital de les generacions anteriors.

De sobte, Europa es converteix un entorn molt més benigne. El fred es combat amb tecnologia. Les malalties del fred es combaten amb tecnologia mèdica. La tecnologia fa que la producció de menjar siga senzilla..  Només uns pocs llauradors produeixen menjar de forma senzilla per tota la població (o simplement s’importa menjar amb els diners que dona la tecnologia).

Ja la gent no ha de matar-se a treballar en el camp per sobreviure. Treballar s’ha fet algo molt còmode, per exemple, per als funcionaris o administratius en empresses. Europa s’ha tornat en un entorn més favorable, més paregut al tròpic, no en el clima, però sí en la facilitat de viure. Es com si, en el exemple dels pardalets, Europa s’haguera convertit en un continent amb clima tropical.

Això produeix dos efectes.

El primer és que les característiques d’adaptació a l’entorn van canviant. En el cas dels pardalets, estar adaptat al calor és bo. En el nostre cas

1) Menys intel.ligència. La intel·ligència europea ha anat baixant des de principis del segle XX.
2 i 3 ) Menys esperit de sacrifici i menys ganes de treballar. Estem plens de malfainers que només fan que xarrar i no volen treballar. Mira els alumnes d’Anabel.
4) Comportament MES individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu). Cadascú va a la seua bola. No existeix la comunitat que existia abans.
5) Mes poligàmia. El divorci i les mares solteres són formes de poligàmia. La promiscuitat sexual (abans del matrimoni) és també una forma de poligàmia

Com veieu, les adaptacions africanes a l’entorn comencen a ser exitoses en Europa. Així que no és estrany que vinguen els africans i comencen a emigrar a Europa. Abans no podien viure ací, però ara estan més adaptats. Per exemple, poden viure amb subvencions o treballs on no fan res. Abans eixes subvencions i treballs eren per als natius. Però fa només un segle, eixes subvencions i treballs no existien i els africans no podien vindre.

En l’exemple dels pardalets, Europa es converteix en tropical, de sobte, les característiques que té el pardalet africà són característiques d’èxit. Per tant els pardalets africans migren a Europa i desplacen als pardalets natius, que ja no estan adaptats a l’entorn europeu.

Això és el que ens està passant. Pel nou món de prosperitat que ha creat la tecnologia (entre ells, l’Estat del Benestar), nosaltres estem menys adaptats que els immigrants. En el món europeu actual, ells poden tindre més fills que els europeus amb menys diners i menys treball  (obviament els fills els paguem nosaltres, però nosaltres ens deixem parasitar i ells no es deixarien, perquè venen d’una cultura on tot el món intenta parasitar a l’altre i ningú ens deixa. Nosaltres no estem acostumats a defensar-nos dels paràsits)

Per exemple, la baixa preferència temporal dels europeus és un problema. Els europeus planifiquen molt per tindre els fills. Els immigrants els tenen sense pensar i al final els acabem mantenint entre tots.

Per a l’entorn actual, nosaltres som un entorn obsolet i poc adequat. Per això ens estem extingint (la població nativa es divideix a la meitat cada 40 anys), mentre els immigrants no paren d’augmentar.  Es a dir, com quan Europa es fa tropical i és conquistada pel pardalet africà i el pardalet europeu es va extingint.

Això és el mateix que va passar a l’Imperi Romà. Ells tenien prosperitat (menys que nosaltres) i un rudimentari Estat del Benestar. Juvenal el va anomenar «panem et circenses» («pan y espectáculos de carreras de cuádrigas»). En la ciutat de Roma, molta gent tenia pà gratis i els espectàculs de carreres de cuàdrigues eren gratis per a tots.  Un romà podia viure sense treballar. Agafava el pa del matí i se n’anava al «circ» a vore les carreres. Eixa era tota la seua vida
(El pa el donava el seu patró, però no entrarem en això)

Clar, amb un estil de vida tan parasitari, tot el perrum de l’Imperi va arribar a Roma a viure una vida parasitària. I, com deia Juvenal, l’Orantes va desembocar en el Tíber. De nou, és el pardalet africà que conquista una Europa tropical
Com diu la Bíblia, «nada hay nuevo bajo el sol» (us recomane el passatge). Us pose una sàtira de Marcial (20 anys més vell que Juvenal), l’original «macho ibérico» (de Bilbilis, Calatayud) sobre el metrosexual Carmenión (de Corinto, Grecia).

Resum del que he dit fins ara:  L’home europeu està adaptat a un entorn hostil: un entorn d’escasessa natural. L’home africà està adaptat a un entorn favorable: un entorn de prosperitat natural (Per supost hi ha gradacions entre Marroc i Senegal, però estic simplificant)

Cada vegada que Europa aconsegueix una prosperitat artificial, degut a l’acumulació de capital i a la tecnologia (modernament) o a les guerres i l’explotació de les províncies romanes (Imperi Romà), els  homes africans (i de Mitjà Orient) desplacen als europeus natius  (Com va observar Juvenal). Això és natural: ells estan més adaptats a la prosperitat

(Este fenòmen s’accelera per motius ideològics: el dogma de la igualtat (que els romans no teniens), però la història té dos parts: ideològica i material. Ací us parle només de la història material encara que jo quasi sempre parle de la història ideològica)

Com l’home africà (i d’Orient Mitjà) està més adaptat naturalment a la prosperitat, desplaça a l’europeu quan este aconsegueix una prosperitat artificial. Es com si aconseguírem crear un clima tropical artificial en Europa, tots els pardalets africans anirien a Europa i desplaçarien als pardalets europeus.

El problema és que la prosperitat europea és artificial i, per tant, fràgil, difícil de mantindre.

(De totes les coses bàsiques que ha oblidat l’home modern esta és una de les més bàsiques.

L’home modern vol fer el que li done la gana, donar rienda suelta al seu egoisme (ho disfressa amb el nom «llibertat», que sona bonic). El seu argument és «Per què no puc fer jo el que em dona la gana?».

NO Se n’adona que la civilització pròspera té un cost. Es pensa que és algo natural i que estarà allí sempre per a ell, així que ell pot fer el que li dona la gana. El cost d’una civilització és que tot el món s’ha de portar de forma coherent amb el manteniment d’eixa civilització. I si vols fer el que et dona la gana, ves-te’n a una muntanya i fas el que et dona la gana, però vivim en societat)

Bé, m’estic apartant. Torne al camí. El problema és que la prosperitat europea és artificial i, per tant, fràgil, difícil de mantindre.  Els homes africans no tenen les característiques per mantindre-la perquè necessita les característiques 1) al 5) que hem vist abans.

Conforme els homes africans van desplaçant als europeus, la civilització europea es degrada i la prosperitat s’acaba. Es pot mantindre per un temps gràcies a la tecnologia (que l’home africà no pot mantindre), els impostos i els deute, però és una bombolla buida de prosperitat que acaba explotant.

Arriba un moment que el sistema col·lapsa. Això en Roma va ser «la crisi del segle III».  Ve una gran pobresa i mortandat.

Es llavors quan es purguen els gens africans i de l’Orient Mitjà de la població europea. Com es fa això?

No «tornant els immigrants als seus paisos d’origen». Això en el cas romà era impossible.  Hi ha tres mecanismes:

1) La gent que no pot guanyar-se la vida en Europa se’n va a un altre país. No al seu país d’origen perquè no recorda quin és, sinó a un altre país.  Esta opció, però, crec que és molt minoritària. Si la gent és producte de generacions parasitàries en Europa, no crec que siga fàcil que prospere en un altre país. Es cert que té les adaptacions biològiques del país d’origen, però li falta la cultura del país subdesenvolupat per buscar-se la vida.

Crec que les opcions 2) i 3) són molt més majoritàries

2) La gent mor. Simple i fàcil. Mor de fam. Quan l’Estat del Benestar col·lapsa (en Roma el panem et circenses), es dona el fet que la població europea està sobredimensionada per a les característiques de l’ecosistema europeu.

Un ecosistema europeu sense Estat del Benestar pot mantindre diguem a uns 50 milions de persones i hi ha 400 milions de persones. Els 350 milions de persones sobrants moren. (Es difícil pensar això quan en l’era de l’Estat del Benestar ningú mor, però aixi és la cosa)

Normalment hi ha una epidèmia que mata a la gent que està dèbil per falta de nutrició (Això va passar en el segle III de Roma, també la Pesta Negra del segle XIII, quan passa el mateix per raons naturals: el clima canvia a més fred i la població europea està sobredimensionada per al nou clima)

També la gent més dèbil mor més prompte, hi ha més mortalitat infantil. D’esta manera, els gens africans i de l’Orient Mitjà es van purgant de la població europea.

Fixa’t que lo que es purguen són els gens, no pròpiament els individus. En un entorn com el de la Roma del segle III, els individus estaven mesclats. No es van purgar els individus de l’Orient Mitjà sinó els gens de l’Orient Mitjà.

Els individus amb més gens africans eren menys competitius i anaven morint de fam.  A poc a poc la població té menys gens de l’Orient Mitjà. La gent que té gens europeus occidentals sobreviu. I és per això que els científics veuen que la població té cada vegada més gens occidentals

El mateix passa amb l’opció 3)

La gent amb més gens occidentals són més competitius en l’economia i en la reproducció. Poden produir més i ser menys pobres, tenen més probabilitats d’atraure una parella.

(La caiguda de l’Estat del Benestar significa la desaparició del treball femení que, en la seua inmensa majoria, està lligat a l’Estat del Benestar i se sosté pels impostos.  Quan les dones es moren de fam, de sobte, l’encant del macho alfa disminueix molt. Torna un clàssic: «El proveedor beta!»)

Així la gent amb més gens occidentals té més probabilitats de casar-se. També té més probabilitats que els fills arriben a l’edat reproductiva sense morir-se de fam. Com resultat, els gens africans (o l’Orient Mitjà) es van purgant de la població

I això és el que pense jo que va passar en l’Antiga Roma. I també és el que pense que passarà a Europa (encara que, afortunadament, nosaltres no ho vorem).

En resum, l’home africà està naturalment més adaptat a la prosperitat però no pot mantindre una prosperitat artificial. Quan es fa la prosperitat artificial a Europa, l’home africà desplaça a l’europeu perquè està més adaptat a la prosperitat.

Però conforme l’home africà es fa majoritari, no pot mantindre la prosperitat i s’acaba la prosperitat europea. En este punt, són els gens europeus qui estan més preparat per sobreviure i van desplaçant als gens africans d’Europa.  Europa torna a ser europea.

I torna a començar el cicle. Els europeus creen de nou una prosperitat artificial (En temps romans eren els de l’Orient Mitjà i no els africans: us explicaria això però ja és prou gran el rotllo)

Com veus és un cicle que es repeteix cada uns dos mil anys. Es el cicle de la civilització. El que us he explicat és només l’aspecte immigratori d’este cicle. Hi ha uns altres aspectes

Com a resum, l’home europeu no desapareixerà perquè ell és el millor adaptat a l’entorn europeu. De la mateixa manera, que l’ós polar no desapareixerà. El problema és que, conforme fem més grans els problemes (immigració descontrol·lada, etc), més gran serà la mortandad i el desastre després.

[Original en inglés aquí]

La corrección política (CP) es la ideología dominante del mundo intelectual occidental – La CP es lo que Occidente tiene en vez de una religión.

La corrección política domina obviamente su territorio básico de la política, administración pública (los funcionarios), justicia, educación y (especialmente) los medios de masas. Pero la CP también da forma todo lo demás: la política exterior, el ejército, la policía, la economía, la salud y la vida personal: la formación de parejas, las amistades e incluso la vida familiar.

Por lo tanto, objetivamente la corrección política es totalitaria. Justo como el totalitarismo más descarnado de la mitad del siglo XX [el estalinismo y el nazismo], la CP ha creado una población que vive con miedo: miedo de ser denunciado y perderlo todo – cometer un delito de pensamiento o expresar un «hecho de odio» para el que no hay defensa, y todas las sanciones que van del ostracismo social, pasando por la pérdida de trabajo, multas financieras, empobrecimiento, violencia de las masas y encarcelación (por «crímenes de odio»).

Consecuentemente, la masa de gente, especialmente lo que tienen estatus – es decir, poder e influencia- han aprendido e internalizado las restricciones de la corrección política, así que ahora es algo que está dentro de nosotros, además de presionarnos desde el exterior. Las mentiras, la vileza y la maldad de la CP empapan ahora nuestros procesos mentales.

Así, la corrección política es la ideología de gobierno de Occidente, y está por todas partes así que no puede atacarse o derrocarse sin atacar y derrocar casi todo. La corrección política es, por lo tanto, irrefutable, inamovible, … y, sin embargo, como todos reconocemos, la CP está destruyéndose a sí misma.

¿Digo que la civilización occidental está condenada? Sí, muy probablemente está condenada.

¿Puede hacerse algo para prevenir esto? ¿Quizás algo político? No – No lo pienso.

Entonces, ¿por qué me molesto en escribir un libro sobre ello?

La respuesta es simple pero parecerá a mi audencia objetivo de intelectuales seculares como extravagante (en el mejor de los casos) o tontería (en el peor de los casos). La respuesta es que [escribí este libro] para que algunos de estos intelectuales puedan escapar la corrupción general y salvar sus almas.

Porque la CP es – más que nada – destructiva del alma – procede, de hecho, de negar el alma.

 

Si presumes de que eres paisano de los bronces
corintios, Carmenión, sin que nadie lo niegue,
¿Por qué me llamas hermano a mí, que he nacido
de iberos y celtas y soy vecino del Tajo?

¿O es que damos la impresión de parecemos en la cara?
Tú deambulas radiante, con el cabello ondulado,
yo, incorregible con mis cabellos hispanos;
tú, terso por el depilatorio de cada día,
yo con mis piernas y mejillas peludas;
tu boca es premiosa y tu expresión débil,
más alto que yo hablará fulanita

no es tan distinta la paloma al águila
ni la asustadiza gacela al impertérrito león.

Por tanto, deja de llamarme hermano
no vaya a ser, Carmenión, que te llame hermana.

Les accions humanes es poden dividir en dos classes:

• Les que se sap que afecten considerablement a les altres persones.
• Les que no afecten a les altres persones, no afecten considerablement a les altres persones o no es pot saber si afecten considerablement a les altres persones.

En les normes sobre les accions humanes se poden distingir dos tipus d’accions:

• Aquelles que la norma regula, ja siga como obligació i prohibició.
• Aquelles que la norma no regula i, per tant, deixa lliures.

Hi ha quatre tipus de normes:

• Normes biològiques: La llei natural compartida per totes les cultures humanes. Es el mínim común denominador de totes les normes humanes i, per als aspectes que regula, la que produeix menys conflictes. Això és perquè és part de la conciència humana, així que els humans tenen tendència a sotmetre’s a ella (tendència contrarrestada per l’egosime el pecat original). Es el Tao de C.S.Lewis (vore «l’abolició de l’home»).
• Normes culturals individuals: Són les normes associades amb la conciència. Inclouen la llei natural però l’expandeixen amb la moral que l’individu ha internalitzat de la seua cultura. Això inclou la moral oficial, la religió, els mitjans, etc. La persona sent que això «és just».
• Normes culturals de la comunitat: Són les normes associades a les comunitats humanes, imposades per la pressió social, el «què diran». Inclouen els costums, institucions populars, entre altres.
• Normes culturals de la societat. Són les normes associades als incentius socials. Especialment és la llei i les institucions formals.

Els tres últims elements tenen mecanismes d’aplicació (la conciència individual, la pressió social i els incentius que defineix la llei). Pel contrari, la llei natural no té cap mecanisme d’aplicació i els seus efectes es deriven de la influència que pot tindre sobre la conciència, les costums i les lleis. Així que utilitza els mecanismes d’aplicació de les tres anteriors, de forma indirecta.

La llei natural és l’únic element objectiu d’estes quatre. Les altres varien segons la societat i la persona. Per això, es diu que una persona, comunitat o societat és justa si segueix la llei natural i és tirànica, si les normes es desvien de la llei natural.

Estes desviacions poden ser en dos sentits:

• Ambit. La quantitat d’assumptes que regula la norma. Si regula molt més que la llei natural és una tirania opressora. Si regula molt menys que la llei natural és una tirania anàrquica. De vegades, es donen la combinació de les dos, és una anarco-opressió. Quant a este àmbit, la llei natural té l’àmbit aproximat a la divisió que feien al principi d’este escrit.
• Contingut. Els assumptes es regulen en forma diferent a la llei natural. Així, per exemple, una societat que distribuira els fills aleatòriament entre els pares seria una tirania.

També es pot considerar que qualsevol de les tres normes anteriors és totalitària, si invadeix les altres normes. Així una llei que invadeix els assumptes que pertanyen al terreny de la conciència és totalitària. En este aspecte, el contrari de totalitarisme és subsidiarietat.