Les accions humanes es poden dividir en dos classes:
- Les que se sap que afecten considerablement a les altres persones.
- Les que no afecten a les altres persones, no afecten considerablement a les altres persones o no es pot saber si afecten considerablement a les altres persones.
En les normes sobre les accions humanes se poden distingir dos tipus d’accions:
- Aquelles que la norma regula, ja siga como obligació i prohibició.
- Aquelles que la norma no regula i, per tant, deixa lliures.
Hi ha quatre tipus de normes:
- Normes biològiques: La llei natural compartida per totes les cultures humanes. Es el mínim común denominador de totes les normes humanes i, per als aspectes que regula, la que produeix menys conflictes. Això és perquè és part de la conciència humana, així que els humans tenen tendència a sotmetre’s a ella (tendència contrarrestada per l’egosime el pecat original). Es el Tao de C.S.Lewis (vore «l’abolició de l’home»).
- Normes culturals individuals: Són les normes associades amb la conciència. Inclouen la llei natural però l’expandeixen amb la moral que l’individu ha internalitzat de la seua cultura. Això inclou la moral oficial, la religió, els mitjans, etc. La persona sent que això «és just».
- Normes culturals de la comunitat: Són les normes associades a les comunitats humanes, imposades per la pressió social, el «què diran». Inclouen els costums, institucions populars, entre altres.
- Normes culturals de la societat. Són les normes associades als incentius socials. Especialment és la llei i les institucions formals.
Els tres últims elements tenen mecanismes d’aplicació (la conciència individual, la pressió social i els incentius que defineix la llei). Pel contrari, la llei natural no té cap mecanisme d’aplicació i els seus efectes es deriven de la influència que pot tindre sobre la conciència, les costums i les lleis. Així que utilitza els mecanismes d’aplicació de les tres anteriors, de forma indirecta.
La llei natural és l’únic element objectiu d’estes quatre. Les altres varien segons la societat i la persona. Per això, es diu que una persona, comunitat o societat és justa si segueix la llei natural i és tirànica, si les normes es desvien de la llei natural.
Estes desviacions poden ser en dos sentits:
- Ambit. La quantitat d’assumptes que regula la norma. Si regula molt més que la llei natural és una tirania opressora. Si regula molt menys que la llei natural és una tirania anàrquica. De vegades, es donen la combinació de les dos, és una anarco-opressió. Quant a este àmbit, la llei natural té l’àmbit aproximat a la divisió que feien al principi d’este escrit.
- Contingut. Els assumptes es regulen en forma diferent a la llei natural. Així, per exemple, una societat que distribuira els fills aleatòriament entre els pares seria una tirania.
També es pot considerar que qualsevol de les tres normes anteriors és totalitària, si invadeix les altres normes. Així una llei que invadeix els assumptes que pertanyen al terreny de la conciència és totalitària. En este aspecte, el contrari de totalitarisme és subsidiarietat.