Per aclarir-me a mi mateix, he escrit un resum del que jo pense que està passant en la guerra d’Ucraina, a data del 16 d’abril de 2022, que us compartisc per si us interessa.
És arriscat analitzar una guerra mentre s’està produint (i encara més arriscat predir el futur), perquè «en una guerra la primera víctima és la veritat». Un ha d’intentar distingir la veritat en mig de la propaganda dels dos bàndols. D’ací uns vint anys sabrem exactament el que ha passat en esta guerra, però este és el meu millor esforç de resumir el que crec que passa.
En resum, Rússia està guanyant la guerra militar contra Ucraina, està perdent la guerra propagandística, està resistint en la guerra econòmica global i està perdent en la guerra d’aliances global. Les conseqüències d’esta guerra seran grans per al futur. Però anem per parts.
L’aspecte militar
En l’aspecte militar, Rússia ha començat amb menys forces que les que té. Només 10-20% de les forces de Rússia s’han usat en Ucraina (senyal que Rússia reserva la resta de forces per a un conflicte més gran, que pareix cada dia més probable). Les forces russes en Ucraina són com la meitat de les forces ucrainianes. Amb forces inferiors a les ucrainianes, ha aconseguit desactivar a l’exèrcit ucrainià que no ha tingut cap iniciativa ofensiva important des del començament de la guerra.
La primera estratègia russa d’una victòria ràpida ha fracassat, però així són les guerres: els plans no sobreviuen el contacte amb la realitat. A pesar de les sancions i de la continua ajuda d’Estats Units a Ucraina (no només amb material militar, sino amb intel·ligència i inclús soldats), Rússia pareix ben posicionada per guanyar esta guerra en Ucraina. Vorem com va la batalla de l’Est d’Ucraina, que s’està preparant, per reevaluar esta conclusió.
Si puc aventurar una opinió, Rússia es quedarà part d’Ucraina, bé de forma directa o bé amb un estat satèlit (o una combinació dels dos). Com a mínim, això inclourà el Donbàs, la costa del mar d’Azov, fent un pont de terra fins a Crimea. No sé si inclourà Odessa arribant fins a Transnístria. Però puc estar equivocat.
L’aspecte propagandístic
Per compensar aquest bon posicionament de Rússia, Estats Units està portant una guerra propagandística, que està guanyant en Occident de forma aclaparadora. Per començar ha censurat tots els mitjans russos i en Youtube tots els canals que es desvien de la línia oficial d’Estats Units, encara que siga només en un aspecte. Després, per tots els mitjans occidentals, es dedica a divulgar el mateix missatge, que ve directament del Pentagon o de la Casa Blanca (els mitjans no oculten això).
Només hi ha un missatge en tots els mitjans, no importa el país, no importa si els mitjans són de dretes o esquerres. Estem arribant a nivells de propaganda com els que té Cuba o tenia la Unió Soviètica, on només hi havia un únic missatge i la discrepància no estava permitida (amb l’excepció de tots els mitjans que no poden censurar en Internet). Al que discrepa se li diu traidor o que està a favor de Putin, de la guerra i dels morts, de la mateixa manera que tota persona que discrepava en la Unió Soviètica o Cuba o estava boig o era un agent americà que anava contra la pàtria.
En la primera fase de la propaganda, el missatge principal era «els ucrainians estan guanyant». Cada tanc rus que els ucrainians explotaven eixia en totes les cadenes com una gran victòria (com si no fora normal en una guerra que les dos parts tingueren baixes). S’ha arribat a presentar imatges de videojocs en la tele espanyola com imatges de la guerra. Mai no eixien les baixes ucrainianes, excepte que es pugueren presentar com «crims de guerra». Com que, comparant amb vint anys de guerra en Afganistan, Putin no va guanyar la guerra en dos mesos, el missatge era «Putin ha fracassat perquè no ha aconseguit conquistar un país del tamany d’Espanya en dues setmanes».
Pareix que este missatge no és sostenible, així que s’ha passat a una segona fase de la propaganda, on el missatge és «Rússia està produint atrocitats, està matant a civils per pur sadisme i està cometent tot tipus de crims de guerra». Que després es demostre que estos crims han sigut un muntatge no importa, la població occidental no s’entera d’això. Putin i Rússia s’han convertit en el dimoni en Occident. Els russos gasten material militar i arrisquen als seus soldats i a la seua estratègia només per tal de matar a civils desarmats sense cap objectiu militar, només perquè als russos els encanta fer mal i obtenen un immens plaer de vore a civils morint.
Els russos s’han convertit en els jueus del règim nazi: ja no són considerats humans, sinó uns dimonis que només volen fer mal pel pur plaer de fer-ho. En Occident, els governs roben els seus estalvis a russos particulars que no tenen res a vore amb Putin, perquè tots els russos són roïns, per ser russos. (Imagina que Espanya declarara la guerra a un altre país i a tu et robaren els estalvis que tens en l’estranger, només per ser espanyol)
En Rússia, la gent ha vist esta dimonització i la població recolza a Putin en un percentatge espectacular. Pensen que la guerra és contra Rússia i que l’objectiu d’Occident és sotmetre, conquistar i saquejar a Rússia, la qual cosa és veritat (estos són plans que venen des de molt lluny: ja tenen dècades i estan per escrit, però esta és una altra història)
L’aspecte econòmic
Les sancions han fet mal a Rússia però no ha sigut un mal enorme, perquè Russia és un país amb moltes matèries primeres i un deute extern baix. El ruble s’ha enfortit. Les prohibicions de divises estan fent més mal a Occident, perquè s’està creant un sistema monetari alternatiu al dòlar, en el qual ja estan interessats Xina, India i Aràbia Saudita.
Les sancions han fet més mal al poble d’Estats Units (no a les èlits econòmiques que estan per darrere de Biden) i, sobretot, arruinaran Europa. Pareix que l’objectiu de les èlits americanes és implantar el Nou Ordre Mundial on uns pocs tindran tota la propietat i, per a això, Europa (i Ucraina) és un peó que es pot sacrificar. Els líders europeus segueixen servilment la política d’Estats Units en comptes de defensar els interessos europeus.
Per implantar este Nou Ordre Mundial (llegir el llibre sobre este tema de Klaus Schwab – president del Foro Econòmic Mundial), tant amb l’excusa del covid com de la guerra ucrainiana, es destrossa la moneda global (el dòlar, del qual s’imprimeixen bitllets com si s’acabara el món), s’acaba amb la confiança en l’ordre monetari mundial (es confisquen les propietats de la gent que no li agrada als governs, tant russos com camioners que protesten en Canadà), es trenca la cadena de subministres (covid, sancions) i s’encareix l’energia (les sancions). Tot això produeix inflació, escasessa i inestabilitat, així com el fet que el poble és cada vegada més pobre i els super-rics són cada vegada més rics. Però el poble aplaudeix perquè està immers en propaganda i perquè se li tira la culpa de les conseqüències d’estos actes a tots excepte a les èlits occidentals.
Al final, pareix que tornarem a dos blocs econòmics: el bloc del dòlar (Estats Units+Europa+Japó+paisos aliats, en el qual s’intentarà implantar el Nou Ordre Mundial, aquell de «no poseerás nada y serás feliz») i un bloc rival de Rússia, Xina i paisos aliats, que intentarà fer comerç amb un ordre econòmic alternatiu que s’està creant (amb monedes que no són el dòlar i usant alternatives al SWIFT i a les targetes de c`rèdit occidental). També és probable que hi haja paisos no aliniats, que no vulguen ser part de cap dels dos blocs i comercen amb ells, com en la Guerra Freda.
L’aspecte d’aliances
Putin està perdent quant a les aliances globals. Va iniciar la guerra perquè l’OTAN no s’expandira cap a Ucraina (i, segurament, ho aconseguirà). Però ara Finlàndia i Suècia han expressat la seua decisió d’entrar a l’OTAN. Encara que estan més lluny de Moscou que Ucraina, Finlàndia té una llarga frontera amb Rússia. La guerra ha unit a Europa amb Estats Units, l’ha allunyat de Rússia i ha desbaratat el gasoducte Nordstream II (que haguera fet a Europa més depenent de Rússia i haguera fet més irrellevant a Ucraina).
Putin va caure en la trampa d’Estats Units d’iniciar la guerra. Després d’anys de vore com el govern d’Ucraina massacrava als pro-russos del Donbàs (a banda de prohibir l’oposició), hauria d’haver esperat a que Ucraina iniciara. Com documents proven, Estats Units havia programat esta guerra i només provocava a Rússia per iniciar-la. Ara Putin és qui ha iniciat la guerra i això ha fet unir-se a Europa en contra d’ell.
Sobre el futur
Com que Xina segueix recolzant a Rússia, això vol dir que els dos blocs econòmics del que he parlat també seran dos blocs militars. En resum, pareix que tornem a l’època de la Guerra Freda. En comptes de capitalisme contra comunisme, tenim que la lluita serà el globalisme dels grans capitals (USA, Europa) contra el nacionalisme econòmic (Xina, Rússia). Xina és el gran vencedor d’esta guerra, com ho ha sigut del Covid.
El món unipolar que va aparéixer després de la caiguda del bloc soviètic (amb una sola potència americana) serà remplaçat per un món multipolar, amb vàries potències (en conflicte entre elles). Esta és la situacio normal de la humanitat: els moments unipolars són escassos en la història de la humanitat, després de la caiguda de l’Imperi Romà.
El nostre bloc occidental es caracteritzarà cada vegada més per un empobriment de la població i una desaparició de la classe mitjana, ofegada a impostos, mentre les èlits econòmiques tenen mil formes d’evitar-los i s’enriqueixen encara més.
En el tema de les llibertats, avançarem cap al totalitarisme. Cada vegada serà més difícil expressar una opinió diferent a l’opinió oficial. El que discrepa serà caracteritzat com un malvat i obligat a callar. La censura en Internet serà cada vegada més forta. Cada vegada tindrem menys llibertat financera: el poder ens dirà cada vegada més que hem de fer amb els diners que ens deixa després d’impostos i ens els llevarà si ens apartem de la línia oficial. Els diners digitals seran l’extrem d’això. Una vegada desaparega els diners en efectiu, la tirania serà total i impossible d’evitar.
El sistema econòmic al que anem en Occident no pot anomenar-se capitalisme ni comunisme clàssic. Pareix una versió del feixisme: les grans empreses ho dominaran tot i l’Estat només serà un servidor d’elles que farà que el poble se sotmeta als interessos de les grans empreses . El feixisme és una espècie de comunisme corporatiu i pareix que és això al que anem.
Quant a Ucraina, a curt terme, la batalla estarà en l’Est d’Ucraina. Però no es descarta una escalada a una guerra més àmplia, que és cada vegada més probable.
Si un mira el que ens ha portat a esta guerra, veiem un patró que s’està repetint. Putin diu que alguna cosa és inacceptable, protesta, amenaça, diu que es va cap al desastre … i no fa res. Així ha estat durant anys, mentre que l’OTAN no creia les seues amenaces i intensificava l’ajuda militar a Ucraina, perquè en realitat Putin no feia res i ningú creia les seues amenaces. Fins que Zelensky va anunciar que Ucraina anava a aconseguir armes nuclears i Putin va arribar a la conclusió (certa o falsa) que no hi havia una altra opció que invadir i escalar.
Encara que Putin és pintat com un boig en els mitjans occidentals, és una persona terriblement freda, calculadora, planificadora i callada. Es tot cervell. Li costa molt d’arrancar, però, quan arranca, arranca. No fa res que no haja planificat molt, però s’ho calla tot fins a l’últim segon. Si jo estiguera en una habitació amb Putin, jo no estaria gens tranquil, per molt calmat i amable que estiguera Putin.
Ara s’està repetint el patró. Occident posa sancions a Rússia…Putin no fa res, més que amenaçar. Occident envia material militar a Ucraina…Putin no fa res, més que amenaçar. Finlàndia i Suècia diuen que entraran en l’OTAN… Putin amenaça i no fa res. Putin no ha posat sancions a Occident ni ha contestat a les accions d’Occident: només amenaça mentre els altres ataquen a Rússia. Els altres pensen que Putin no pot contestar a estos atacs, com ho pensaven abans que començara la guerra.
Jo no em fiaria un pèl que, quan arribe a la conclusió que és el millor moment, Putin contra-ataque. Podem acabar amb una guerra nuclear.
Jo intentaria no escalar la situació, però pareix que les èlits occidentals han decidit anar fins al final en esta guerra, perquè saben que els desastres els pagarem nosaltres (el poble, especialment el d’Ucraina) i no ells. Volen sotmetre a Rússia (canviar a Putin per un servidor del globalisme) i després anar contra Xina, de forma que dominen tot el món. Això és impossible, però estes èlits estan emborratxades de poder i es pensen invencibles. Nosaltres pagarem molt amargament el seu orgull i el nostre borreguisme.