Com a exvotant d’esquerres, visió q vatros no teniu, vos diré la forma en q jo veia ixes cesions de la dreta les veia com confirmació de estar en posessió de la veritat, del millor per a la societat.
La gent de dretes es gent reaccionaria q se resisteix a acceptat el progrés de la societat. L’esquerra lluita i en molts casos aconsegueix q la societat progresse
i després els de la dreta q tant protestaven se n’adonen del progrés i el fan propi.
Dit d’altra manera, la societat avança a pesar de la resistencia absurda de la dreta
Així, lluitaven contra el divorci i despres tenies un munt de peperos divorciats. Lluitaven contra els drets dels homosexuals i després se pugen al tren de les llibertats lgtbi i tenen homosexuals renombrats entre les seues files. Lluiten contra l’avort pero despres avorten. I així tot.
Són uns hipocrites i retrograds. Cal lluitar per fer progressar la societat
Tens molta raó. Lo que tu pensaves, ho pensa molta gent. Crec que algú de Podemos li va dir a algú del PP «Tot això que estan lluitant ara, demà ho defensaran». I és cert: tenia raó
Hi ha varios temes. Un dels temes psicològics que impulsa a l’esquerra vull dir. Es que el canvi és bo, per pròpia natura. Se li diu «progrés». Sempre que es canvia algo, la societat progressa. Això el progressista (inclòs molta gent del PP) ho té assumit de forma inconscient. Mai no s’ha parat a pensar que el canvi pot ser per a bo o per a roí.
Mira la propaganda d’Obama: «Change!». Es increible: el ciutadà mitjà sent «canvi» i comprén «canvi per a millor». Es a dir, «progrés» Si no, Obama no ho haguera usat en la seua publicitat.
Un ha de raonar si el canvi és per a millor o per a pitjor. Però no és automàtic que el canvi siga per a millor.
Llavors se diu de vegades. «Hi ha gent que vol tornar al passat. Retrògrads». Però si estaves millor en el passat en alguns aspectes, és una decisió racional tornar al passat. Quanta gent ha fet una prova, ha fracassat i ha tornat on estava?
El joc està completament amanyat. Per començar el joc va cap a una major entropia. Per tant, és normal que la dreta quede atrapada en això. Si autoritzen el divorci, hi haurà gent que es divorciarà, inclós gent de dreta. Després ho haurà de racionalitzar i perdrà prestigi
Segons, totes les premisses del joc són d’esquerres. Si acceptes totes les premisses i et detens un metre abans de la conclusió, pareixes una persona incoherent i capritxosa. Sempre acabaràs perdent perquè amb el temps, la gent veu que la conclusió se segueix de les premises
«Porque los gays no se pueden casar? Quien eres tu para ir contra su libertad de hacer lo que quieran? Por qué no quieres que sean iguales que los heterosexuales?» Clar, si has acceptat la llibertat i igualtat com a bens suprems, a vore com convences a la gent que no.
Tercer, gran part de l’èlit de la dreta és hipòcrita. Pensen diferent del que diuen. Són tan progres com el PSOE, però estan allí perquè tenen el treball en el PP.
Algú va dir alguna vegada que Rajoy va dir «mi partido está lleno de fachas». Jo em vaig matar per buscar la referència i no la vaig trobar. Però estic segur que la majoria de polítics de dreta pensen així
L’èlit està unida en una única ideologia: la correcció política. L’èlit financera, mediàtica, internacional, etc. Els polítics, que són els bufons de l’èlit també estan units en eixa ideologia perquè han de pensar igual que els amos.
Als polítics del PP els ha tocat votants que pensen diferent i secretament els menyspreen i diuen en públic el que no pensen en privat.
En les altes esferes, els polítics de tots els bàndols asisteixen als mateixos actes socials. Defensar idees diferents en estos cercles privats t’arrisca a que tu i els teus fills siguen uns pàries en l’alta societat amb la qual et vols relacionar.
La seua funció és fer que els votants vagen entrant per l’aro. Creure que el PP és una alternativa perquè no es reboten contra el sistema. Després a poc a poc van acceptant totes les polítiques de l’esquerra. Poli bueno, poli malo. Com en les pel·lícules. Després tots treballen cap al mateix objectiu.
Rajoy va protestar totes les reformes progres de ZP i quan va estar al poder, les va mantindre totes. Els votants de dreta es van pensar que només calia que esperaren a que guanyara Rajoy. Així van contenir la seua ira (per exemple, perquè una xiqueta de 16 anys puguera avortar sense consentiment dels pares). Després la gent s’oblida i les innovacions de l’esquerra es queden.
Així que la dreta és la vàlvula d’escap del sistema
Així que és un joc amanyat:
1) L’esquerra va cap als instints i la major entropia. Es a dir, el camp de joc (penseu en el fútbol) està inclinat i l’esquerra està dalt i la dreta està avall.
2) Les regles del joc (llibertat i igualtat) són regles de joc de l’esquerra i la dreta no pot guanyar a llarg termini.
3) Els jugadors de l’equip de la dreta realment treballen perquè guanye l’esquerra (o les idees de l’esquerra)
Per això veus que sempre guanya l’esquerra i la dreta sempre acaba acceptant tot. Això, l’esquerra ho interpreta com que sempre té la raó i tots els detalls que explicava més amunt.
Però se m’havia oblidat la quarta raó, que és important
4) Com l’esquerra sempre proposa canvis que van en favor de l’entropia (és a dir, cap a l’egoisme individualista de les persones i en contra de l’estabilitat de la societat). Una vegada estos canvis es permeten, un munt de gent fa ús d’ells i es converteixen en populars.
Per exemple, del divorci, l’avortament, la promiscuitat sexual, les paguetes de tot tipus. Estos canvis s’estenen molt ràpidament perquè van a favor de l’entropia.
Una vegada, el canvi està estés, anar en contra del canvi és un suicidi polític. La dreta no pot guanyar eleccions si no conserva eixos canvis.
La dreta està per xuplar del xollo com tots els polítics per millorar la societat i això no ho pot fer sense guanyar eleccions.
La dreta està obligada a besar-li al cul als electors perquè si no no poden xuplar del xollo servir al poble i no té un altre remei que fer la voluntat del poble
Lo contrari seria arriscar-se a perdre els sous substanciosos i corrupcions amb els quals viuen la seua vida de luxe a no ser democràtics i tots sabem que la democràcia és lo millor!