La gent pensa que pot tirar tot el que la cultura ha aprés durant milers d’anys i començar des de zero amb les seues idees chupi-guais, que són un desastre en la pràctica.
En realitat, el primer que va fer això va ser Luter. Ell va tirar tota la tradició cristiana i va començar de zero, segons ell interpretava la Bíblia. La Il·lustració és filla de Luter en molts aspectes.
Luter pensava que anava a començar una era daurada del cristianisme.
Va ser un desastre: la cristiandat es va dividir en moltíssimes sectes i la gent, amb la teoria de Sola Fide, feia el que li donava la gana.
Al final de la seua vida, Luter va dir: «Porque, después de haber aprendido el Evangelio [volia dir el luteranisme], robamos, decimos mentiras, engañamos, comemos y bebemos (en exceso) y practicamos toda manera de vicios»
Un any abans de morir va escriure: «Estamos viviendo en Sodoma y Babilonia [símbols de societats pecaminoses]… todo empeora cada día»
Va dir: «Si Dios no hubiera cerrado mis ojos y si hubiera previsto estos escándalos, nunca hubiera empezado a enseñar el Evangelio»
Ell va dedicar tota la seua vida a lluitar contra les consequències de les seues idees. També Calví va intentar tornar la situació perquè hi haguera unitat entre els protestants. Els dos van fracassar.
Un exemple que les idees que pareixen genials quan un les pensa, poden ser un desastre quan un les posa a la pràctica.
Es la Llei de les Consequències Inesperades