Sobre el mite del bon salvatge

En canvi, nosaltres som sempre els pitjors del món.  Sempre amb autoestima 0. Això ve de la Il·lustració i de les revolucions burgeses

Per aconseguir el poder, els burgesos (i la seua branca propagandística: els il·lustrats) havien de posar que la civilització cristiana europea era una merda total.  Que totes les altres eren millors: ahí va eixir el mite del bon salvatge. Vore este article: https://www.elespanol.com/opinion/columnas/20200205/siglo-luces-fundidas/465083493_13.html

I que ells portarien la llum a esta civilització tan perniciosa. Ho tirarien tot i construirien el paradís en la terra

El problema és que els burgesos van guanyar i la teoria il·lustrada (que era una propaganda sense cap ni peus) va convertir-se en la religió oficial. I amb ella, l’auto-odi a la nostra cultura i la construcció d’utopies adanistes com a eixida.

Felipe González va dir que Zapatero era un bovo adanista, però és tota la nostra cultura que és adanista.  La gent pensa que pot tirar tot el que la cultura ha aprés durant milers d’anys i començar des de zero amb les seues idees chupi-guais, que són un desastre en la pràctica.

Perquè la cultura tradicional és una porqueria: sexista, racista, xenòfoba, etc.