La societat tradicional era una societat molt microregulada a nivell personal (en qüestió de moral i pressió social – el «què diran»).
Per tant no es necessitaven moltes lleis, perquè es regulava per costums i religió. Els costums i religió posaven límits als instints egoistes de cada individu per al bé de la societat.
Com a resultat, la gent era més feliç que ara però estava frustrada perquè els seus instints naturals egoistes no podien complir-se.
Un grup de revolucionaris van inventar una teoria per alliberar el seu egoisme de tota eixa regulació. A l’egoisme el van anomenar «llibertat» i a l’enveja la van anomenar «igualtat». Van disfressar l’egoisme com altruisme. Un colp genial. Una de les millors propagandes de la història. Això necessitava distorsionar uns altres aspectes de la realitat i entrar en un món de fantasia. Esta fantasia es va poder mantindre per la riquesa que donava la nova tecnologia.
I això han sigut els darrers dos-cent anys, encara que va arribar tard a Espanya.
La majoria de gent d’esquerra protesta contra els rics, perquè vulguera ser un. Una vegada li donen diners no els rebutja. El sistema els neutralitza fàcilment: els dona un càrrec i ja està.
Obviament, els polítics de dreta també fan això. Dreta i esquerra són només dos branques de la religió de l’egoisme i es pareixen moltíssim més que es diferencien.