Sobre la fal·làcia de la complexitat

Recordeu que l’esquerra s’ha de desmodorrar un poc i buscar una alternativa a racista, sexista, homófobo, etc, perquè estes paraules de control han perdut la seua força?

En esa recerca d’algo que parega vagament a un argument, crec que el guanyador va a ser el següent: «Vox és un partit populista i és populista perquè busca solucions senzilles a problemes complexos»

Encara és minoritari, però jo crec que es popularitzarà.

Cal replicar que els problemes complexos necessiten solucions i que no se solucionen ells sols perquè un diga que són complexos. Que ,si tenen solucions millors, que les diguen i vorem si són més bones i més complexes que les de les de Vox. El que no es pot fer és deixar un problema sense solucionar només per dir que és complex, ni despistar sobre la complexitat del problema per no donar solucions.

Ja fa temps que havia observat eixa fal·làcia en els progres de les xarxes socials. Expliques la causa d’algo, com sol fer ací. I el progre t’ix. «No se pueden simplificar los problemas. El problema es mucho más complejo que eso.». Però no expliquen la causa més complexa. Només usen «complex» com usen «racista»: per guanyar la discussió sense pensar, sense donar arguments.

Estan tota la vida deixant els problemes podrir, sense donar cap solució.  I quan algú proposa una solució, «esto es muy complejo». I així seguim sense fer res