Els economistes ens ensenyen en els seus llibres que l’economia no és un joc de suma zero, on un ha de perdre perquè l’altre guanye. Es pot crear riquesa i que tots guanyen. Tenen raó però no es tracta d’això. Una vegada la gent te prou diners per viure bé, ja no es mou per diners: es mou per estatus.
L’estatus social és que et consideren bé, que et miren amb admiració, que et consideren algú ric, exitós, valuós… L’home és un animal social i busca l’estatus del seu grup per damunt de tot. S’ha demostrat que la gent amb estatus es reprodueix més, amb la qual cosa passa el seu desig per estatus al seus fills i acabes amb una població orientada a buscar estatus.
El desig de l’estatus és biològic i només és superat per uns altres desitjos biològics, com l’alimentació, el sexe i l’amor als fills. El món està ple de gent que està tot el dia buscant pujar el seu estatus. Gràcies a Déu, com que jo sóc mig Asperger, estic lliure d’eixa pesadesa i em dona igual el que pensen de mi.
L’estatus es busca de diferents maneres. Buscant la riquesa, buscant l’èxit o el prestigi professional. Buscant que et consideren bona persona: això és el que feien els fariseus presumint que estaven en dejú en el temps de Jesús o els progres ara quan posen en les seues xarxes socials que són inclusius i tolerants (es diu «assenyalar virtut»)
Al contrari dels diners i la riquesa, l’estatus sí que és un joc de suma zero: perquè uns guanyen, uns altres han de perdre. No tots poden ser el primer del grup.
Jo he vist de gent d’esquerra criticant als rics latinoamericans (amb raó) dient: si feren que el poble latinoamericà fora més ric, ells també serien més rics.
Sí, però no es tracta de la riquesa. Es tracta de l’estatus. Un ric en Europa el tracten de forma normal. Un ric d’Amèrica Lllatina, li diuen señor, Don Ricardo i quasi li fan reverències (jo ho he vist moltes vegades). Supose que els rics d’Europa quan viatjaven a Amèrica Llatina i veien això es morien d’enveja i van pensar que és millor tindre una població pobre.
Es per això que la mare del president Kennedy, quan va vore que els seus sirvents tenien cotxe va dir: «Quin sentit té ser ric si la gent normal també té luxes?» Ella volia distingir-se en estatus tenint cotxe i que els altres no tingueren. Que els altres tingueren cotxe a ella no li produïa incomoditat, però li baixava l’estatus
El que tenim ara és una iniciativa de l’èlit per baixar l’estatus a tota la població de forma que ells tinguen més estatus. Es això el que hi ha darrere de tot
Tu no podràs menjar carn i ells sí. Tu menjaràs insectes i ells no
Tu no tindràs cotxe i ells tindran avió privat
Tu no podràs anar a Venècia i ells sí
Tu seràs pobre: viuràs en subsistència i ells viuran com a déus
I ells tindran tot el que vulguen de tu. Serà com els temps antics, que els rics feien el que volien dels pobres. Els pobres només feien tot el que volien per complaure als rics
I no es tracta de que ells vulguen que tu patisques. Es tracta de que volen ser més que tu. Volen augmentar el seu estatus encara més Es com la mare de Kennedy, volen tindre cotxe i que tu no en tingues
L’altre dia, van criticar a Bill Gates que anara en avió privat a un país africà. Ell va dir que havia donat molt diners per al canvi climàtic i tenia dret en anar en avió, perquè els programes que dirigia ajudaven al canvi climàtic
L’altre dia el príncep Harry (que diu tot el dia que cal limitar l’ús de l’avió i va a cagar amb avió privat) va desplaçar-se a no sé quin lloc amb l’avió privat del cantant Elton John. Quan el van criticar, Elton John va dir: «Però per este viatge amb avió, nosaltres hem fet una donació amb una ONG que lluita contra el canvi climàtic»
Ho tenim clar: ells podran anar amb avió privat, donant una miqueta dels diners que els sobra. Tu no podràs anar amb avió comercial, ni tindre cotxe. D’esta manera, ells seran déus i tu seràs un cuc. I la diferència en estatus serà cada vegada més gran
Es això el que hi ha darrere de totes les accions per empobrir la població. L’altre dia, Jerome Powell, president de la Reserva Federal (no es pot ser més del sistema que això) va reconéixer que les sancions a Rússia no havien funcionat.
Per què les sancions es mantenen llavors si estan fent mal als ciutadans europeus, encarint els preus? No només es mantenen sinó que estan planificant unes altres. Ja portem com 11 paquets de sancions
Es mantenen perquè empobreixen a la població europea, que és del que es tracta. Quan tots serem pobres, ells tindran més estatus
Ací hi ha un article interessant sobre el moviment trans.
Ahí veus la recerca de l’estatus. La gent es fa trans, perquè així puja el seu estatus en el seu grup social.
A vore, lo trans té moltes causes: hi ha gent que té problemes mentals i es creu del sexe oposat (disfòria de gènere), hi ha gent que s’excita vestint-se i presentant-se com a dona (autogenofilia), hi ha caradures (el nadador eixe que va guanyar medalles que no podria si no es declarara dona)
Però eixa epidèmia de trans que tenim, que han augmentat espectacularment, és sobretot busca d’estatus. Els mitjans han propagat que ser trans és ser algú especial, és tindre estatus i la gent fa qualsevol cosa per estatus, especialment els adolescents i joves.
També dir que un home és una dona és d’alt estatus. En general, per l’estatus la gent diu coses progres mentre viu una vida tradicional. Són les creences de luxe. Ací hi ha un article que explica el tema.
Per l’estatus, les mares són capaços de mutilar als seus fills. L’altre dia, Anna Grau, tertuliana de dreta, va entrar en una tertulia i va dir: «Aquí estoy en mi casa, con una criatura no binaria que está creciendo en mi casa, ji, ji, ji». Realment, ningú li havia preguntat i no venia a compte, (era una tertúlia política) però ella tenia que presumir que tenia una xiqueta que es proclamava com a «no binària». Això li donava estatus. Per això, la xiqueta ha de patir confussió en la seua sexualitat.
Per l’estatus, la gent regala el seu país i el futur dels seus fills als estrangers, perquè li consideren bona persona.
Per l’estatus, la gent presumeix de «ser agnòstic», perquè hui en dia ser catòlic és ser de baix estatus
Per l’estatus, la gent fa qualsevol cosa perquè no li diguen racista, sexista, homòfob, perquè eixes paraules signifiquen «eres de baix estatus »
Per l’estatus, la gent és d’esquerra. Gent de dreta és de ser baix estatus. Per això us deia l’altre dia que, si/quan l’islam prenga el poder en Espanya, tots estos progres es convertirien a l’islam i presumirien de ser més islàmics que tot el món. Perquè llavors ser musulmà serà d’alt estatus.
Només es pot entendre el nostre món amb l’estatus. Es la clau per entendre-ho tot
En una societat sana, el bé té alt estatus i el mal té baix estatus. La nostra societat és al revés: el mal té alt estatus. Així destrossem la nostra societat només buscant l’estatus
Jesús criticava als fariseus perquè donaven almoina (limosna) en públic, perquè ho feien per estatus. Però, encara que ho feien pels motius equivocats (per estatus i no per compassió), els fariseus estaven fent algo bo. En una societat sana, el bé és alt estatus i la gent, quan busca l’alt estatus, està fent coses bones.
Hui per ser d’alt estatus has de mutilar al teu fill, posar-li hormones esterilitzadores i cagar-te en la seua vida per a sempre.
Estatus! Estatus! Estatus! La humanitat es retorça d’angoixa per tindre’n i per tindre’n més, com gent perduda en el desert que sospira per una gota d’aigua. Per tindre més estatus es fan els crims més grans, s’accepten les absurditats més ridícules. No hi ha cosa que no estem disposats a fer si ens dona més estatus, inclús cagar-nos en els nostres propis fills.