Si l’església ha perdut el rumb. S’ha mesclat amb el progressisme
Jesús va dir «ama al prójimo como a ti mismo». Al PRÓXIMO.
“porque si alguno no provee para sus parientes, y mayormente para los de su familia, ha negado la fe, y es peor que un incrédulo” (1 Timoteo 5:8).
Està la paràbola del Bon Samarità que s’usa com excusa, però realment l’han llegida? El samarità troba a un jueu morint-se en el camí i el porta a una posada (hui l’haguera portat a l’hospital)
Què és el que no va fer el samarità? Portar el jueu a sa casa i llevar menjar dels seus fills per donar-los al samarità i als fills del samarità. Deixar de practicar la religió samaritana en sa casa per si el jueu s’ofenia. Mantindre al jueu tota la vida. Dir que els jueus vingueren a Samaria, fins que els samaritans foren minoria.
Obviament, si trobem a un musulmà morint-se pel carrer, el portarem a un hospital
Però la caritat és com cercles concèntrics. Primers el de casa. Primer és el próximo. Mira lo universalista que era Jesús
Jesús entonces dijo:
— Dios me ha enviado solamente a las ovejas perdidas del pueblo de Israel.
Pero la mujer, poniéndose de rodillas delante de Jesús, le suplicó:
— ¡Señor, ayúdame!
Él le contestó:
— No está bien quitarles el pan a los hijos para echárselo a los perros.
Ella dijo:
— Es cierto, Señor; pero también los cachorrillos comen las migajas que caen de la mesa de sus amos.
Entonces Jesús le respondió:
— ¡Grande es tu fe, mujer! ¡Que se haga lo que deseas!
Y su hija quedó curada en aquel mismo instante.
(Mateo 15, 24-28)
Hui en dia l’expulsarien de l’església per ser poc cristià
(Jesús sempre va tindre clar que ell començaria amb el poble d’Israel i la predicació als pobles no israelites vindria després de la seua mort. Això es reflecteix en molts textos de l’escriptura. La conversació amb la dona samaritana. La paràbola de la boda. La paràbola de la vinya. Mateo 28:19, Hechos 1:8, Marcos 16:15, Mateo 24:14)