En realitat, el que ha acabat amb la llibertat d’expressió i tots els altres conceptes relativistes és la Internet.
El relativisme va ser útil per acabar amb els conceptes absoluts de la civilització cristiana. Una vegada la religió progressista va arribar al poder va implantar els seus dogmes (que van sempre ampliant-se fins a les últimes consequències lògiques)
La religió progressista era tan absoluta com la cristiana. No podria ser d’una altra manera, perquè no es pot governar un país sense una religió absoluta. La llei ha de distingir entre delicte i no-delicte. No pot dir que això depén de la llibertat de pensament de cadascú Per tant, distingeix entre conductes bones i conductes roines. Es a dir, un concepte absolut del bé i del mal
(Ja sé que ahir jo vaig dir que la religió progressista es basava en el relativisme. Però és només en teoria. En la pràctica és una religió absoluta. Este tema es deixa per un altre dia. El progressisme és un monstre que resulta difícil de comprendre d’una sola vegada.)
Llavors, perquè no hi havia conceptes com negacionisme o delicte d’odi? Perquè tot el món podia dir el que li donava la gana?
Es que la religió progressista era tan absoluta com la cristiana però no ho pareixia. Ho feia amb dissimul
Era l’era de la televisió. Durant unes dècades, el poder va tindre el control absolut de totes les ferramentes mediàtiques. L’escola, els periòdics, la ràdio, la tele
No es difonia una idea si era contrària al pensament progressista.
“Era como si la prensa en Estados Unidos, a pesar de su cacareada independencia, fuera un gran animal de colonia, un animal formado por innumerables organismos agrupados que responden a un sistema nervioso central. A fines de la década de 1950 (como a fines de la década de 1970), el animal parecía determinado a establecer que, en todos los asuntos de importancia nacional, prevaleciera la emoción apropiada, el sentimiento correcto, el tono moral apropiado. Y toda la información que enturbiara este tono y debilitara este sentimiento simplemente debía desecharse y olvidarse … ¡el público, la población, la ciudadanía, debían recibir los sentimientos correctos!
(Tom Wolfe, The Right Stuff, 1979)
Així la gent feia el que volia i deia el que pensava, però el llavat de cervell era tan gran, que no feia coses ni volia coses que anaren en contra de la religió absoluta progressista. Així, el ciutadà creia que tenia llibertat d’expressió i de pensament, però en realitat era esclau. «Nadie es tan esclavo como el que se cree libre sin serlo» (Goethe)
El poder podia deixar «llibertat d’expressió» quan tot el món pensava com li deien a la tele. De 1975 a 1980, Espanya va a passar de ser franquista convençuda a anti-franquista convençuda només perquè obeia el que li deien en la tele
Sí, la veritat és que la gent podia discutir per temes mínims, temes que no interessaven al poder en aquell moment, però en tot el que al poder li interessava, la gent només repetia com a lloros el que deia la tele
La Internet ha acabat este equilibri. La majoria de la població segueix repetint com un lloro el que diu la tele. Però hi ha una minoria considerable que s’informa per Internet i arriba a les seues conclusions. Gent que pensa com jo pot arribar a una altra gent. Això era impensable abans. Havies d’anar a un periòdic i el periodista no deixava publicar res que anara contra la ideologia oficial. Vore cita de Tom Wolfe més amunt.
Així hi ha una part considerable de la població que s’està eixint de la presó mental. Per això cal començar a censurar la Internet i posar coses com el negacionisme i el delicte d’odi, que abans no eren necessàries.