Sobre democràcia contra dictadura, tirania contra bon govern

Sé que, de vegades, pareix que em contradic quan dic que estic a favor de les dictadures militars i en contra del règim totalitari que vol imposar el govern.

Però, en realitat, no em contradic, el que passa és que la nostra visió està viciada. Les categories conceptuals que ens posen des de l’escola manipulen la nostra visió de la realitat perquè no puguem pensar clarament. En concret:

1) Un pot estar a favor de la democràcia per als europeus i la dictadura per als latinoamericans, perquè són pobles diferents

Els europeus han tingut una història d’Estats forts, per la qual cosa, els gens violents s’han purgat de la població en castigar als criminals. Els latinoamericans no han tingut tanta sort i són més violents i anàrquics i necessiten més control per evitar que es facen mal a ells mateixos

Així, lo millor que podia passar a Iraq era una dictadura com la de Saddam Hussein. Sí, va matar a alguns, però molt menys dels que moren ara, les xiquetes anaven a l’escola, hi havia pau i ordre. Quan Estats Units va matar a Saddam o a Gadafi va desatar el caos, encara que estos dos dictadors eren assassins

2) La categoria mental correcta no és democràcia – bona, dictadura-roina. La veritat és tirania -roina, bon govern-bo

Si només la democràcia fora un govern bo, tota la història ha estat plena de mal governants

Què dir de Carlemany? va inventar la lletra minúscula, va rescatar el saber de la barbàrie, va fundar les universitats (que encara tenim), va restaurar el llatí i imposar un pla d’estudis molt bo per a l’època (el trivium i el quadrivium), va instaurar la pau en el seu país, va lluitar contra els invasors, va reformar el sistema legal i organitzar la societat de forma més justa i estable

Es roí eixe govern, només perquè siga una monarquia absoluta (és a dir, una dictadura hereditària)? Durant segles es va recordar el seu regnat com una Edat d’Or.

Un govern és bo si segueix la llei natural (la llei moral que és comú a totes les cultures). Si no, és tirania. Per això, dins de les dictadures, el regnat de Carlemany és bo i la Unió Soviètica es roina

Carlemany va lluitar per fer coses bones pel seu poble. Les lleis que va posar van ser justes i morals. La Unió Soviètica posava lleis que eren roines al seu poble

No es tracta que un poble siga més lliure que un altre. La llibertat és com l’energia, no es crea ni es destrueix, sinó es transforma

Quan la Unió Soviètica, feia que els fills pugueren denunciar als pares per no ser lo suficient comunistes, no era una falta de llibertat. La llibertat que perdia el pare la guanyava el fill

El problema és que la llibertat d’un fill per denunciar a son pare per no ser comunista és una llibertat que va contra la llei natural.  I la llibertat del pare de pensar el que vulga és una llibertat que va a favor de la llei natural

Al final, el debat està viciat. No es tracta del sistema de govern, sinó de si el govern fa el bé o no fa el bé. Hi ha democràcies que són tiranies i dictadures que són bon govern.