Encara que no et cregues, jo no pense que Pablo Iglesias siga un hipòcrita
Quan parlava de la casta, realment s’ho creia. Per això va convéncer a tanta gent. El problema és que una vegada un veu els diners passar tan dolçament diu: «Eto ta güeno»
Estic segur que Pablo, quan es gita, s’ho justifica a ell mateix: «Realment, tot són diners honestos. Realment ningú no m’ha regalat res. Els roïns són els altres, que especulen i exploten. Jo treballe pel poble i em meresc que els meus fills visquen dignament. Una justa recompensa per tant de treballar per al poble»
On he sentit això? Em sona familiar.
«El fariseo, puesto en pie, oraba consigo mismo de esta manera: Dios, te doy gracias porque no soy como los otros hombres, ladrones, injustos, adúlteros, ni aun como este publicano; ayuno dos veces a la semana, doy diezmos de todo lo que gano.»
És el maniqueisme. Si et creus dels bons, sempre seràs dels bons, faces el que faces. Els roins són els altres.
El cristianisme té un altre enfoc: el del publicà, el cobrador d’impostos (que en la Roma antiga, eren uns autèntics fills de p…)
Pero el cobrador de impuestos se quedó a cierta distancia, y ni siquiera se atrevía a levantar los ojos al cielo, sino que se golpeaba el pecho y decía: “¡Oh Dios, ten compasión de mí, que soy pecador!” (Lucas 18, 9-14)
https://www.biblegateway.com/passage/?search=Lucas+18%3A9-14&version=DHH
Si penses que els roins són els altres, sempre trobaràs una manera de justificar les teues accions. Podràs dedicar-te a l’egoisme més salvatge i pensar que eres bo, inclús donar lliçons de moral
Este és el maniqueisme que domina la nostra societat