Conforme la consciència i la pressió social retrocedeixen, les lleis han de resoldre els conflictes (mal i de mala manera). Això vol dir que l’Administració ha d’expandir-se i regula cada vegada més les nostres vides
Per això al poder li agrada tant la promiscuitat sexual i la immigració: produeixen caos i li donen més poder.
Anem a un estat totalitari. Les monarquies absolutes del passat, l’únic que no podies fer era oposar-te al rei. Si no t’oposaves al rei podies fer el que et donava la gana. Ara et diuen com has de parlar, com has de comportar-te en la teua família, com has de pensar, com els teus fills han de pensar, qué pronoms personals has d’usar i hasta com has de cagar. I a això li diuen «llibertat».
Per exemple, la promiscuitat sexual produeixen famílies desestructurades, la qual cosa dona de menjar a un munt de treballadors socials i fa que l’Estat puga posar-se dins de la família i dictar ordres en les relacions més íntimes.
Antigament, això és resolia amb la consciència (la religió i altres) i la pressió social. La gent s’autoregulava, per la qual cosa l’Estat no havia d’intervindre
Com diu este bloguer:
Las relaciones sexuales irregulares producen ira, violencia y unos cuantos hijos no deseados. Hasta hace poco, se pensaba que esto era algo que se debía evitar. Sin embargo, para el Estado administrativo moderno, el caos es una oportunidad. El Estado administrativo moderno odia el caos como un dentista odia las caries, es decir, nada en absoluto. Por lo tanto, Jones afirma que la destrucción de la familia mediante la revolución sexual ha sido esencial para la consolidación del Estado.
Porque los adictos al sexo dan al Estado administrativo mucho que administrar, el Estado administrativo ama a los adictos al sexo.