Sobre les revolucions i manifestacions com excuses

No us heu preguntat perquè algunes protestes funcionen i unes altres no? Perquè els manifestants comunistes van tirar el comunisme en Rússia però no en Xina? Perquè les manifestacions gais i feministes tenen èxit, però no les manifestacions en defensa de la familia? (la manif pour tous, en França) Per què la Revolució Francesa i Russa van triomfar, però no la Primavera de Praga o la primavera àrab?

Per què les manifestacions són una excusa

Si el poder no vol el que la manifestació vol, té mil maneres d’impedir-ho. En última instància, recorrent a la força. Hui en Xina ningú coneix res dels manifestants de la plaça de Tiannanmen. I si coneix, pensa que eren gent malvada i  deshonorable.

La manifestació només triomfa quan el poder vol fer el que la manifestació vol. Quan hi ha manifestacions feministes, el poder les pren com una excusa de «hi ha una pressió social, hem de fer canvis». I fa els canvis que volia fer abans de la manifestació. Quan hi ha una manifestació en favor de la família, la ignora i prou

De vegades, parts del poder estan a favor i parts en contra. Este es el cas de la Revolució Francesa i Russa. Les parts del poder que estan a favor d’allò que demana la manifestació, usen com a excusa la manifestació per acabar amb l’altra facció i prendre el poder total.

Al final, les manifestacions, vagues i revolucions són només excuses perquè el poder faça el que vol fer.

Així que la vaga feminista potser serà aprofitada pel govern valencià per posar noves normes progres als instituts. Això es justificarà com que «el poble ho està demanant: mireu la vaga». Si la vaga fora antifeminista, no farien cas i prou