Com us havia dit, el desenvolupament ideològic modern es dona amb la purificació de la religió de l’egoisme. Es tracta d’identificar una excepció sense principi als principis fundamentals de la religió (llibertat, igualtat, progrés), que són absurds.
Per exemple, el fet que els gais no es podien casar entre ells, la qual cosa va contra la llibertat i, potser, contra la igualtat. S’elimina l’excepció, fonamentant l’eliminació en la llibertat i igualtat.
Obviament, cal una campanya massiva de propaganda que pot durar dècades perquè la gent accepte coses tan absurdes. Si hagueres parlat del matrimonio gai a gent de fa 40 anys, s’haurien posat les mans al cap: «Això és absurd! Estan bojos!». La cosa era impensable, però rebutjar-la no es feia basant-se en arguments racionals derivats de la llibertat i igualtat, sinó per una espècie de repulsió instintiva a les estupideses que sol rebre el nom de «sentit comú» (i que, en este cas, funciona bé, mentre que la raó falla, per basar-se en presupostos absurds)
Amb l’eliminació de l’excepció sense principi, la religió de l’egoisme es fa més pura i, per tant, més absurda. Dona un pas a l’esquerra (cap a l’egoisme). Per això, el corriment al roig
Bé, el fet és que quan un comprén això, no pot deixar de preguntar-se: «Quines excepcions sense principis tenim ara que seran eliminades en el futur?»
Cal buscar coses que vagen contra els principis de la religió de l’egoisme, però que la gent no vulga ni plantejar-se perquè li pareix absurd i de bojos. Coses que vagen contra el sentit comú més elemental però que tinguen una justificació racional a partir de la llibertat i la igualtat.
No és fàcil trobar eixes excepcions, perquè són tan impensables que no ens passen ni pel cap. Pero bé, crec que hui he trobat una
Un hijo demanda a sus padres por haberlo concebido sin su consentimiento
Com sempre, els comentaris exhibeixen una reacció (sana) de «no cabe un tonto más en el planeta». Però no hi ha arguments racionals contra ella.
En canvi la justificació en la religió de l’egoisme és prou clara. No escollim nàixer: això va contra la llibertat. En la vida se pateix molt i eixe patiment no l’hem triat nosaltres. Els pares decideixen per nosaltres que naixen, per motius egoistes de vegades (plaer, voler companyia). Això és pecat d’opressió.
(Parèntesis: El Déu de la religio de l’egoisme és el JO, però té tres fills: la llibertat, la igualtat i el progrés (que es contradiuen entre ells). Per tant, la religió de l’egoisme només té tres pecats: opressió (anar contra la llibertat), discriminació (anar contra la igualtat) i ser retrògrade (anar contra el progrés).
Per exemple, exemples de discriminació són el masclisme, homofòbia, islamofòbia, transfòbia, etc. Són el mateix pecat, però en diferents variants
Fi de parèntesis)
Seria difícil vore com una societat futura podria llevar esta excepció sense principi, perquè la idea és tan impensable per a nosaltres com el matrimoni gai era per als nostres avantpassats. Però es pot fer una hipòtesi, més per motius de descobrir como funciona la religió de l’egoisme.
Potser la cosa començaria amb persones reclamant als seus pares per haver-los concebut per les raons equivocades.
Gent que té grans ferides, que ha patit molt en la vida, desequilibrada però que rebutja la teràpia psicologia, la introspecció i la religió. Completament narcissistes prefereixen canviar la societat que canviar ells.
Esta gent s’organitzaria en algún moviment, diguem-los els Injustament Concebuts. Entre ells hi hauria gent de molt de poder i diners
Esta gent pressionaria amb campanyes. Els progres de la Universitat trobarien les noves víctimes per justificar la seua existència: hi haurien articles i congresos sobre l’Opressió en la Concepció. Els mitjans farien sèries on personatges completament angèlics han vist la seua vida destrossada perquè els cruels dels seus pares els han concebut per les raons equivocades.
Després de dècades de matxaqueo, la societat estaria madura. Es passarien lleis condemnant la concepció per raons equivocades. Hi hauria una epidèmia de fills denunciant als seus pares, la qual cosa justificaria que la llei era necessària («hi havia un gran problema social reprimit i la llei ha sigut necessària per poder gestionar-lo»)
Això tindria efectes molt positius segons la perspectiva progre: destruiria la família i augmentaria el poder de l’Estat
Tota esta conflictivitat faria que la gent no poguera confiar en la seua família i tinguera que dependre més de l’Estat. L’Estat determinaria quina concepció ha sigut adequada o no.
Podria començar fent-ho a posteriori (quan els fills demanden als seus pares, decidint si el juí té mèrit). Però acabaria fent-ho a priori (quan les parelles volen tindre un fill han de demanar un certificat previ de l’Estat com que la concepció es fa per motius correctes: més funcionaris, treballadors socials, etc).
Al final, l’Estat regularia la reproducció de les famílies i decidiria qui es pot reproduir o no.
Quan algú diguera alguna cosa en contra d’això, la gent li contestaria:
«Però no estaràs a favor que nasquen fills perquè visquen una vida de patiment, només perquè els seus pares han sigut uns irresponsables i els han condemnat al dolor de per vida. Eres un injustamenteconcebidofobo per pensar així, un monstre, una mala persona i només vols que la gent patisca sense motiu. Jo, pel contrari, pense que tots hem de cuidar perquè els xiquets nasquen pels motius correctes i tinguen la possibilitat d’una vida feliç i harmoniosa. Perquè jo sóc una persona molt tol·lerant i humanitària».