Sobre fer el bé contra canviar el món

Quan era xiquet i entrava a la casa dels Scouts (una casa preciosa que van tirar per fer pisos),  hi havia una frase de Baden Powell (fundador dels Scouts) «Heu de deixar el món una miqueta millor del que l’heu trobat».

He trigat tota una vida en adonar-me què és el que estava malament d’eixa frase

Reflecteix un sentiment d’orgull i prepotència molt gran, que és el que hi ha a la base de tot el món modern.

No pots canviar el món, perquè només eres una persona d’entre set mil milions de persones. No tens el poder suficient.

Inclús si el tingueres (com tenen les nostres èlits), quan intentes canviar algo, de sobte apareixen efectes negatius que no havies previst (la Llei de les Consequències Inesperades). Encara que tingues el poder suficient, no tens la saviesa suficient. Caldria que ho sapieres tot, com Déu. I el món modern està ple de reformes que s’han aplicat amb les millors intencions i que han resultat un desastre. Han deixat la cosa molt pitjor que la van trobar. El camí a l’infern està empedrat de bones intencions

Llavors, com veien el problema els antics, que no estaven afectats per la locura moderna?

Els antics parlaven de «fer el bé». Això ho trobes per descomptat en les paraules de Jesús (però també en qualsevol altra religió i societat no moderna) Jesús va dir que ajudàrem als pobres propers (el prójimo o próximo), no que acabàrem amb la pobresa.

L’èmfasi està en les nostres accions i no en el resultat. El resultat no depén de nosaltres i hem de deixar-lo a Déu. Tú només pots tirar el penalty lo millor que pugues. Si, després el porter el para, ja no depén de tu. Només se’t demana fer el bé.

Això és una alliberació. Quan veus lo malament que el món està, no et sents responsable de canviar-ho (tampoc podries, totes les històries de gent humil canviant el món, com Rosa Parks, són mentida).

Tu a lo teu. Repartir el bé entre la família i els amics. Entre els més propers (prójimo). Això és el que hem d’aspirar.

Es difícil pel nostre egoisme, però Déu ens demana coses difícils, no impossibles.

About climate change

Any scientific theory is confirmed by predictions. The theory of relativity was confirmed when the prediction of the curvature of the light during a solar eclipse came true.

No prediction by climate science has come true. Nothing. Zilch. Nada. In May, I will be 50. When I was 14, I was asked: “What is the problem you care the most?”. I answered “Global warming”. The scientists predicted the apocalypse 20 years down the line (that is, 16 years ago): entire islands under the water and so on and so forth.

Some apocalyptic predictions on global warming…made in 1989. Of course, there was only a 10-year window to address the issue back then.

https://www.apnews.com/bd45c372caf118ec99964ea547880cd0

If you want me to believe your predictions for the future, it would help if your rate of successful predictions during the last 40 years were higher than 0%.

50 years of failed apocalyptic predictions. See that:

https://cei.org/blog/wrong-again-50-years-failed-eco-pocalyptic-predictions

Read every story and you will see that many of these stories come from scientists

The same catastrophic predictions have been recycled every year since then. We live in the climatic Groundhog’s day. The slogan is always: “five years from now, it will be too late”. But 5 years go by, 10 years, 25 years and never is too late. It will only be too late 5 years from now, where “now” can be 1984 or 2020

The thing has become a farce during the last years, with phenomena like Greta Thunder and the clown world. The EU telling the plan to go against climate change will be 1 billion euros to be paid handsomely by us. Last November, UN went to the worst cash crisis of its history and I suppose multilateral institutions want to have a reliable source of income.

Science is not infallible, science is made by human beings. In addition, in our times, much of today’s science is corrupted and only serves the organizations that fund them. This is a topic for another debate.

In addition, climate science is in its infancy. The models have failed once and again. See for example:

https://www.nature.com/articles/ngeo3031?foxtrotcallback=true

“Michael Grubb, professor of international energy and climate change at University College London and one of the study’s authors, has admitted that his previous predictions had been wrong.”

https://www.thetimes.co.uk/article/we-were-wrong-worst-effects-of-climate-change-can-be-avoided-say-scientists-k9p5hg5l0

“And now, in 2020, the arctic shield is nearly gone in summer, Greenland is melting heavily, the antarctic is beginning to melt and islands like Tuvalu are swallowed by the rising sea…”

Of course, climate changes all the time: this is what climate does. But the theory of climate change claims a very specific kind of change, which I explain below:

1) The average global temperature is going to increase. (Average means “in the entire planet”)
2) This increase is caused by the CO2 produced by human activities
3) This increase can be reverted or stopped by human actions.

(I will left aside that these human actions are only the ones approved by the left (no nuclear energy, , thank you very much, but giving lots of money and power to international organization to progress towards a world government and for the left bureaucrats to decide what has to be produced or not).

There is a 4) This change is not good for mankind. This is debatable because warm periods have been very good for mankind. But I will left this aside because I want to focus on the change of climate specifically.

The theory of climate change (1+2+3) has not been proved. You cannot claim any climate data as evidence of 1+2+3. You cherry pick the data. The Arctic ice is melting (but not the way the models predicted) while the Antarctic ice is growing, but we never hear about the Antarctic ice. What about Bangladesh under the waters? What about the 50 years of failed apocalyptic predictions I linked above? Even a broken clock is right twice a day.

Modern physics started when the models of Copernicus, Kepler, Galileo and Newton started doing ACCURATE PREDICTIONS 100% OF THE TIME. Imagine Kepler describing the movements of planets:

– “I predict that the planets will have these positions 10 years from now”

– 10 years later: Well, I failed spectacularly in all my predictions, but Venus seems to go in a direction that kind of seems what I predicted. Only in a part of its orbit, but there you have it. I am the man. So you have to believe my predictions for the next 10 years.

– 10 years later: Well, I failed again, but believe me, I have the consensus of the scientists. By the way, you have to transform all your economy and give all the power to international organizations because my science is correct.

You cannot be so arrogant when your models are so bad. You cannot cherry pick data and then tell that your model is good after your model is failing for decades and has been unable to produce A SINGLE ACCURATE PREDICTION.

But don’t worry. Now is the time to act. Tomorrow will be too late. We have a window of 10 years. After 10 years, we will have another window of 10 years to act and, afterwards, it will be too late. Except that it won’t be.

But this will be my last message. I have made my case and I get very tired and upset in Internet debates (due to health problems and my childhood history). I know there will be people that cannot be convinced because climate change is part of their identity (I am not talking about you or szopen: I really don’t know how you are). But the ones that can be convinced can read me and think and research themselves (and reach their own conclusions, that may be different from mine). So I achieved my goal. Peace.

 

 

Sobre els baby boomers com els destructors de la cultura occidental

Ens van dir: «Si us cagueu en la vostra cultura, en la vostra tradició, en el vostres pares i avantpassats i en el futur dels vostres fills podeu follar tot el que voleu, podeu consumir tot el que voleu, podeu dedicar-vos al plaer. Caramels per a tots!»

L’home occidental va dir: «Que me dius! Maricó l’últim!»

Després era una trampa, però el primer principi d’un timo és que no es pot timar a gent virtuosa: per a que el timo funcione la víctima ha de ser ambiciosa i immoral.  Per exemple, en el famós timo de l’estampeta, la víctima ha de voler aprofitar-se d’una persona que està mal del cap. https://es.wikipedia.org/wiki/Timo_de_la_estampita

Per ser justos, lo que acabe d’escriure és el resum de la generació dels nostres pares – els baby boomers. La generació més destructiva dels 1500 anys de cultura occidental. No hi ha cosa que quedara fora de la seua fúria destructiva

Gent de poca saviesa i molt d’orgull, que van pensar que eren millors que tots els que van vindre abans, només perquè havien nascut després. I que les seues estupideses eren idees divines. Ells van ser mal fills, es van rebel·lar contra tot allò que els seus pares els van passar.

Nosaltres ja vam nàixer dins de la trampa. I els nostres problema és que hem sigut massa bons fills. Els hem fet cas, sense saber que ens donaven verí i no aliment.

L’únic que hem fet nosaltres (Generació X) i les generacions seguents (millennials, Generació Z) és portar la ideologia dels nostres pares fins a les darreres consequències lògiques. No hem trencat amb la ideologia dels baby boomers, com els baby boomers si van trencar amb la tradició mil·lenària

Unwin va estudiar que en totes les civilitzacions i en les tribus hi ha una generació en què la disbauxa funciona.  Quan s’abandonen les tradicions i moral sexual, la primera generació té un punt dolç. Poden dedicar-se a satisfer els seus instints però la cultura segueix sent tradicional, així que poden aprofitar-se de l’estabilitat d’una civilització tradicional

En la nostra cultura, eixa generació són els baby boomers. Van ser la primera generació no cristiana però aprofitant tots els beneficis que la cultura cristiana havia construit per mil·lenis.

Unwin diu que només tens una generació (ell va estudiar desenes de cultures). Després les coses se’n van a fer la mà.

En la novel·la de Dostoyevski «Els dimonis», que retrata el nihilisme de la nostra època, un personatge és Verjovenski, que és el típic intel·lectual burgès que clama contra la tradició i l’Església, mentre s’aprofita de tot lo bo que té la civilització cristiana, per viure una vida de puta mare (ell representa als baby boomers)

Té un fill que es diu Stepánovich, que és socialista i revolucionari. Este ens representa a nosaltres.

Quan el pare li diu al fill, «com pots fer el que fas? per què no eres un home de bé?». El fill li contesta: «L’únic que estic fent és posar en pràctica les idees que tu m’has ensenyat i que has defensat sempre».

El pare havia pogut clamar contra la tradició mentre s’aprofitava d’ella al màxim, com un paràsit. Els fills no podrem fer això, perquè els nostres pares s’han carregat la tradició

Nosaltres no podrem viure en una societat d’alta confiança i baixa criminalitat (els nostres pares ens van ensenyar el dogma de la igualtat mentre que no el practicaven i nosaltres ho pagarem amb immigració)

Nosaltres no podrem comprar els pisos barats i vendre’ls cars, tindre una jubilació de mil collons deixant un deute horrible a les seguents generacions i una situació de suicidi demogràfic

Això ja s’ho van xuplar tot ells, que se sentien molt sabuts perquè es van xuplar tot el capital cultural i econòmic acumulat abans d’ells. «Veus com la tradició no ens fa falta? Ens va de puta mare!» «Les nostres idees són genials. Veus com funcionen?». I nosaltres ens ofeguem per les consequències

Després nosaltres hem portat les seues idees a les últimes consequències lògiques.  Els nostres pares ens van ensenyar a reverenciar la igualtat com el Bé Suprem. Llavors nosaltres ens sap mal tindre fronteres, perquè va contra la igualtat entre nacionals i estrangers.

Es el que deia ací: «Quan el pare li diu al fill, «com pots fer el que fas? per què no eres un home de bé?». El fill li contesta: «L’únic que estic fent és posar en pràctica les idees que tu m’has ensenyat i que has defensat sempre»»

El tema es que ells van viure tota la vida amb fronteres, beneficiant-se mentre s’omplien la boca d’igualtat.  Les conseqüències de les seues tonteries les hem recollit nosaltres

Una generació tens. Només una. I ja ha passat.

About giving advice to Ethan (Live Travel Asia)

Hi, Ethan.

I am much older that your average follower (I am 49 years old, in three months I will be 50). Nobody can have it all so you have to prioritize. I would recommend you that you think through about your priorities and your possibilities.

What is your main goal in life? If your main goal is to live the way you have lived so far, go to Thailand and keep on teaching English classes. But think that this lifestyle does not allow you to have a family and kids. In addition, think that you will not always have the energy and health you have now. You are young. When you get older, you don’t get so much pleasure from living adventures (I know it because I was the adventurous type). A new travel does not get you excited the way you get excited when you are young. In addition, you start having needs that you didn’t have: you need more space, better health coverage, companionship and community gets more important, commodity and space are more needed. When I was your age, I used to live a condo like the one you own in Thailand and I was so happy living in that condo. Now I wouldn’t do it to save my life. So, if you take this option, think that one day you will wake up and you will be 60 years old and you will be in Thailand teaching English classes. You don’t know how time flies. Young people usually don’t know.

If your main goal in life is to marry Mayu and have kids, you have to be strategic. You have to establish now your career. Please notice that I don’t say «a job», but «a career». Try to find a niche where you can accumulate experience and you can have an advantage. Think of your strong points: you speak Korean and English and you are a bridge between cultures. Try to work in some place you are needed (maybe a Korean company with business in the States) . You have to start little by little but try to cultivate unique skills that make your résumé especial. This is not going to be easy, you will work hard but this will be an investment for your future and you will thank it when you have family, when you are 40, 50, etc.

If you want my personal opinion, I think you should go the second route. Looking back to my life. I really miss my youth. I remember my carefree, adventurous lifestyle, this lifestyle of going where my heart was. Remembering those beautiful days of youth brings tears to my eyes. But now I know that it was a mistake. I wasted a lot of time, and time is the only thing you cannot recover later. I should have invested more in my future. Now I regret it and I have to live with the consequences and it’s not pretty.

So this is my perspective: think about your priorities. Now you have time to think about what you want, what your future is going to be, what are the different options, the pros and the cons. I wish you the best of things. You seem such a great guy.

Sobre la conquesta dels nostres mecanismes interns com a societat

Jo em sent cada vegada més com el rei del conte

El rey sabio

Som un poble conquistat. La bruixa en el conte representa als nostres conquistadors, dels que Viktor Orbán va dir

«Estamos luchando contra un enemigo que es diferente de nosotros. No abierto, sino escondido. No sencillo, sino astuto. No nacional, sino internacional. No cree en el trabajo pero especula con el dinero; no tiene su tierra natal, pero siente que posee el mundo entero».

Ells han conquistat nostra ment, enverinant el pou de l’educació i els mitjans. Ens ha fet creure que la virtut consisteix en suicidar-nos com a poble. Eixa és la nostra bogeria

Ja no cal que ens conquisten amb tancs i armes per destruir-nos. Han conquistat la nostra ment i nosaltres ens destruirem a nosaltres mateixos.

Són com un virus que segresta els mecanismes interns de la cèl·lula per aconseguir el seu objectiu.

Tots els mecanismes interns de la nostra societat estan posat al servei del nostre conquistador

Cal dir que nosaltres no som innocents. Som Pinotxo en la illa dels jocs

«Todos los niños que no les gustaba la escuela y tan solo querían lo fácil, en el cuento de Pinocho son seducidos. Hay una isla especial de juegos y fiesta para hacer todo lo que les prohibían sus papás. Detrás de esta aparente felicidad, se encontraban hombres malvados que tan solo querían aprovecharse de ellos.»

Ens van dir: «Si us cagueu en la vostra cultura, en la vostra tradició, en el vostres pares i avantpassats i en el futur dels vostres fills,  podeu follar tot el que voleu, podeu consumir tot el que voleu, podeu dedicar-vos al plaer. Caramels per a tots!»

L’home occidental va dir: «Que me dius! Maricó l’últim!»

Després era una trampa, però el primer principi d’un timo és que no es pot timar a gent virtuosa: per a que el timo funcione la víctima ha de ser ambiciosa i immoral.

Per exemple, en el famós timo de l’estampeta, la víctima ha de voler aprofitar-se d’una persona que està mal del cap. https://es.wikipedia.org/wiki/Timo_de_la_estampita

El rey sabio

El rey sabio
Gibrán Jalil Gibrán

Había una vez, en la lejana ciudad de Wirani, un rey que gobernaba a sus súbditos con tanto poder como sabiduría. Y le temían por su poder, y lo amaban por su sabiduría.

Había también en el corazón de esa ciudad un pozo central de agua fresca y cristalina, del que bebían todos los habitantes; excepto el rey y su chambelán, pues ellos dos tenían un pozo privado y separado en el castillo.

Una noche, cuando todo estaba en calma, una bruja entró en la ciudad y vertió siete gotas de un misterioso líquido en el pozo central, al tiempo que decía:

-Desde este momento, quien beba de esta agua se volverá loco.

A la mañana siguiente, todos los habitantes del reino, excepto el rey y su gran chambelán, bebieron del pozo central y enloquecieron, tal como había predicho la bruja.

Y aquel día, en las callejuelas y en el mercado, la gente no hacía sino cuchichear:

-El rey está loco. Nuestro rey y su gran chambelán perdieron la razón. No podemos permitir que nos gobierne un rey loco; debemos destronarlo.

Aquella noche, el rey se dio cuenta de lo que había pasado. Entonces, ordenó que llenaran con agua del pozo central una gran copa de oro. Y cuando se la llevaron, el soberano ávidamente bebió y pasó la copa a su gran chambelán, para que también bebiera.

Y hubo un gran regocijo en la lejana ciudad de Wirani, porque el rey y el gran chambelán habían recobrado la razón.

About the secularization process in Spain and in the world.

 

An answer to this post Archive of the post here

I am surprised that this is not common knowledge. I think you must live in urban areas of very advanced countries.

«Sunday, the peasants go to church,» wrote Madame Romieu at the end of the Second Empire, «some moved by religious feeling, most by habit or by fear of what people say.» […] In a world where entertainment was scarce, church provided a certain festive diversion.

You don’t have to go back to the Second Empire. This is happening right now. I live in El Salvador (Central America). A month ago (December 2019), I was talking with the priest of C*******a, a small town in the mountains near the capital. He told me that peasants go from their villages to the town every Sunday. They complained to him that the Mass was too short. After walking for hours, they expected to be entertained for longer.

I lived about 10 years ago near a Protestant mega-church that receives about 50,000 people every Sunday in San Salvador (a modern capital with millions of people). I saw many people going to two or three Protestant services in a row because it was their way to spend the Sunday, since they were poor and they didn’t have many entertainment options.

«Weber hits the nail on the head here by recognising that a «personal» faith «anchored in personality» is a different thing than an apparent faith of custom, habit and convenience.»

Only about 5% of people have a personal faith (or maybe 10%). Only 5% are true believers. This applies to now, to the Middle Ages, to Christianity, to Islam, to Buddhism, to the progressive religion, to every time in history, to every religion, to every country. «For many are called, but few are chosen.» (Matthew 22:14) «Make every effort to enter through the narrow door, because many, I tell you, will try to enter and will not be able to.» (Luke 13:24)

There has never been a golden age of personal religion. Religious ages are composed of 5% of true believers and 90% of people with an apparent faith of custom, habit and convenience. I am surprised that this is not common knowledge.

I was born in the very religious Francoist Spain, where Catholicism was official and enforced. Most people were Catholics, of the «custom, habit and convenience» kind. In my extended family (about 40 people), there were only 3 personal religion people (all of them were women). But the other people went to Mass, baptized kids, had religious weddings, celebrated Catholic feasts, etc… This is what you mean when you say:

But even there, as almost everywhere, the most detached or hostile maintained their loyalty to rites of passage and local festivals.

This is what I disagreed with your description of secularization in Spain in this post Protestant integralism, a process that I have experienced or followed daily for the last 40 years. You referred to an «expert» called «José Casanova» and I wondered: «How can this Spanish Catholic guy see things so different?». Then I googled it and found this: the solution to all the problems in the Church is to make women cardinal so women can rule the Church. «Ah!» -I thought- «He is this kind of «»»»Catholic»»»» guy».

The process of secularization of Spain is simple to explain. As always, only 5% of people were truly religious while Franco lived (see above). When Franco died, an anti-Catholic elite came to rule Spain. They had been educated in the North of Europe, in the secularized Protestant countries of the North (mostly in London). Due to this education and to the black legend (explaining the black legend would be too long), they regarded Spain as a failed state, Spanish history as a dark history of abuse and obscurantism. They regarded Christianity as the cause of all that and a huge mistake that should be corrected as soon as possible.

This elite thought their main goal was to destroy Catholicism in Spain (this was called «to modernize Spain»). During the eighties, in the Socialist government, vice-president Alfonso Guerra declared «when we leave [the government], Spain will be unrecognizable to her own mother». So this elite of politicians, journalists, singer-songwriters, TV anchors, film directors, screenwriters… took to the task of transforming the very (culturally) Catholic Spain.

They modified laws to go against Catholicism. But, more importantly, they put anti-Catholic messages and secular messages in all the songs, TV shows, movies, etc. This was a top-down process. During the entire Spanish history, people were (culturally) Catholic because they imitated their neighbors. Now people are anti-Catholic and believers in the progressive religion because they imitate what they see in TV.

The process continues today. Five years ago, nobody knew what polyamory was in Spain. They saw it first in a TV show called «First dates», where people go to mate. They presented as a normal thing. Five years ago, I didn’t knew any tranny. Now, my sister, who works as a high school teacher, tells me they have multiple trannies and non-binary kids in high school. They only imitate what they see in TV.

The patterns they imitate in TV *are imported from Protestant countries*. Spain never produced an original secular idea in her entire history. All the secular ideas were imported from the Protestant countries. This is why I disagree with your thesis that Protestant adapted better to modernity. This has only happened in America. In Europe, the first countries to de-Christianize were Protestant countries and the entire de-Christianization of Catholic countries was imported from Protestant countries (since they were wealthier, they were seen as a «more advanced» in Southern Europe).

I think the explanation of American Protestantism being more adapted to modernity goes in the line of this Rodney Stark’s book. Societies that have a religious monopoly (a national Church) are less religious. This applies to Europe (whether Catholic or Protestant), ancient Egypt and ancient Middle East. Societies that have a religious free market (where different sects compete to each other) are more religious. This applies to modern America and ancient Rome.

To finish, I have learned a lot from you and I really enjoy every post. But I disagree with your approach to the entire secularization process. Your approach is framed in terms of «losing religion». There is no such thing. A person (and a society) always has a religion, a worldview about what is right and what is wrong. What has happened is a change of religion, from the Christian religion to the progressive religion

In the past, blasphemy was wrong, a huge sin. In the present, blasphemy is also a huge sin. You can incur in blasphemy if you say that men are better in Math than women, if you say that homosexuality is [REDACTED]. In the past, we had the Spanish Inquisition who burned books. In the present we have the Google inquisition that removes Youtube channels. In the past, there were religious fanatics like Savonarola, who wanted to impose a theocracy on everybody. Today we call them SJWs (social justice warriors), that want to impose a progressive theocracy on everybody.

The explanation of the secularization process is simple if you compare to other societies. When societies are poor, most of the people that deviate from the moral law end up dying of starvation. This is why most (surviving) people are very morally strict in their worldview and the religion is very morally strict. See the Rome of the early Republic or the Europe before the Industrial Revolution.

When societies get rich, there is no need to be so strict and people want to indulge in all kinds of degeneracies and are not punished by this, because wealth insulates them from the consequences of their own decisions (whether personal wealth or the wealth of the Welfare State). Then strict religions are left aside (but they can be given lip service) and new religions that allow these degeneracies get popular. In late ancient Rome, this new degenerate religions were the mystery religions or philosophies like Epicureanism. In our times, the degenerate religion is the progressive religion.

 

La historia de los japoneses y el pescado

Los japoneses siempre han gustado del pescado fresco. Pero las aguas cercanas a Japón no han tenido muchos peces por décadas. Así que para alimentar a la población japonesa, los barcos pesqueros fueron fabricados más grandes para ir mar adentro.

Mientras más lejos iban los pescadores, más era el tiempo que les tomaba regresar a entregar el pescado. Si el viaje tomaba varios días, el pescado ya no estaba fresco. Para resolver el problema, las compañías instalaron congeladores en los barcos pesqueros. Así podían pescar y poner los pescados en los congeladores.

Sin embargo, los japoneses pudieron percibir la diferencia entre el pescado congelado y el fresco y no les gustaba el congelado; por lo tanto, tenían que venderlo más barato. Las compañías instalaron entonces en los barcos tanques de aguas para los peces. Podían así pescar los peces, meterlos en los tanques y mantenerlos vivos hasta llegar a la costa.

Pero después de un tiempo los peces dejaban de moverse en el tanque. Estaban aburridos y cansados, aunque vivos. Los consumidores japoneses también notaron la diferencia del sabor porque cuando los peces dejan de moverse por días, pierden el sabor fresco.

Para mantener el sabor fresco de los peces, las compañías pesqueras ponen a los peces dentro de los tanques en los botes, pero ahora ponen también un tiburón pequeño. Claro que el tiburón se come algunos peces, pero los demás llegan muy, pero muy en forma y con sabor a pescado fresco. ¡Los peces son desafiados! Tienen que nadar durante todo el trayecto dentro del tanque, para mantenerse vivos.

Las personas somos como esos peces. Tan pronto una persona alcanza sus metas, tales como empezar una nueva empresa, pagar sus deudas, encontrar una pareja maravillosa, o lo que sea, empieza a perder la pasión. Ya no necesitará esforzarse tanto. Así que solo se relaja.

Experimentan el mismo problema que las personas que se ganan la lotería, o el de quienes heredan mucho dinero y nunca maduran.

Las personas prosperan más cuando hay desafíos en su medio ambiente. Los desafíos de la vida son los tiburones que hacen que nos esforcemos, mejoremos y nos mantengamos en forma.

Estamos todos en el mismo sitio, donde  siempre habrá tiburones a donde vayamos. Siempre tendremos dificultades y ellas serán bienvenidas si las sabemos mirar como las oportunidades para encontrar nuevos caminos, para escuchar otras opiniones, para aprender nuevas maneras de ver la vida, para fortalecer nuestro espíritu y sacar lo mejor de nosotros mismos.

Cuando alcances tus metas proponte otras mayores. Nunca debes crear el éxito para luego acostarte en él. Así que, invita un “tiburón a tu tanque”, y descubre que tan lejos realmente puedes llegar.

Unos cuantos “tiburones” te harán conocer tu potencial, que no te asusten sus “dientes ni sus trampas”…tu sigue alerta, pero siempre «fresco».

Sobre el fariseisme dels progres i el pecat original (molt ben explicat)

El progressisme és una religió maniquea: el món es divideix en bons (progres i aquells que els progres consideren «víctimes»: gais, musulmans, etc) i roins (tots els altres: els blancs, els de dreta, els homes). Estos els progres els consideren «opressors».

Tu eres bo o roí segons pertanyes a un col·lectiu bo o roí.  Així, per exemple, un obrer de l’extrarradi de Madrid que no té per menjar és un opressor, perquè és blanc i home. Mentre que una actriu com Jeniffer López, que és famosa i riquíssima, és una víctima, perquè és dona i llatina.

Els roins no poden fer res bo. Són gent nefasta que només volen oprimir als altres i el millor que han de fer és desaparéixer. (Un no pot oblidar les crides d’intel·lectuals d’Estats Units dient que els pobres blancs americans es millor que se suiciden.)

Els bons no poden fer res roí. Si ho fan, la culpa és dels roins, que els han obligat.

Si un musulmà fa un atemptat suicida i mata a gent, el problema és que estava discriminat pels blancs. Hem de parlar del racisme i la discriminació que obliga a alguns musulmans a comportar-se així

Si un home mata a una dona, és senyal del masclisme. Si una dona mata a un home o als seus fills, què mal li havien tractat per arribar a eixe nivell. Això també és senyal del masclisme. Cal tindre compassió amb una dona que la societat ha oprimit tant que s’ha pertorbat fins a eixe nivell.

Cara guanye jo. Creu perds tu.

En contra d’eixa religió maniquea, està la idea cristiana que tots tenim el bé i el mal dins de nosaltres. Es diu «el pecat original»

«Porque el justo cae siete veces, y vuelve a levantarse» (Proverbios 24:16)

«En verdad, soy malo desde que nací; soy pecador desde el seno de mi madre. En verdad, tú amas al corazón sincero, y en lo íntimo me has dado sabiduría.» (Salmo 51, 5-6)

«Señor,
si tuvieras en cuenta la maldad,
¿quién podría mantenerse en pie?
Pero en ti encontramos perdón,
para que te honremos.» (Salmo 130, 3)

El pensador cristià rus Alexander Solzhenitsyn, Premi Nobel de Literatura, després d’haver passat anys en camps de concentració comunistes en condicions horribles escriu:

«La línea que separa el bien del mal no pasa entre Estados, ni entre clases, ni entre partidos políticos sino que atraviesa cada corazón humano»

I també

«Ojalá hubiera personas malvadas en alguna parte cometiendo insidiosas acciones malvadas y solo fuera necesario separarlas del resto de nosotros y destruirlas. Pero la línea que divide el bien del mal atraviesa el corazón de cada ser humano. ¿Y quién está dispuesto a destruir un trozo de su propio corazón?»

La solució progre està en destruir les persones malvades, perquè són maniqueus: divideixen el món entre bons i roins. La solució cristiana és començar a lluitar contra el mal en un mateix

Recordeu la fàbula del fariseu i el publicà https://www.biblegateway.com/passage/?search=Lucas+18%3A9-14&version=BLP

El fariseu era el progre. «Te doy gracias Señor, porque no soy como esos racistas, sexistas, homofóbicos, insolidarios. Yo soy tolerante». Vol canviar als altres mentre deuria fer com el publicà (mirar dins i començar a llevar el mal des de dins).

Com deia Bill Gates als joves: «Antes de ir por ahí predicando la revolución y queriendo cambiar el mundo, primero ordena tu cuarto»

Es fàcil fer-se el bo dient que els altres canvien quan un té tantes coses per canviar. Hi ha gent que va pel carrer ficant-se en cases d’uns altres, criticant-les i exigint que les limpien. Mentre que la seua casa està plena de merda i pareix Garrut.

“¿Por qué miras la paja que hay en el ojo de tu hermano y no ves la viga que está en el tuyo? ¿Cómo puedes decir a tu hermano: “Hermano, deja que te saque la paja de tu ojo”, tú que no ves la viga que tienes en el tuyo? ¡Hipócrita!, saca primero la viga de tu ojo, y entonces verás claro para sacar la paja del ojo de tu hermano” (Lucas 6, 41-42)

Sobre la mentalitat dels «intel·lectuals» del nostre temps

El problema dels intel·lectuals (en sentit ampli, com ho usava Hayeck): funcionaris, professors, polítics, artistes, escritors, gent dels mitjans, gent que treballa en ONGs..Empleats d’empreses (el que en anglés es diu «white collar workers», treballadors de coll blanc, per distingir-los dels obrers «blue collar workers», que porten mono o uniforme). La gent que treballa amb idees i papers. Gent que és la nova classe social en ascendència, com James Burnham va detectar en «The Managerial Revolution».

(Els seus números han explotat per l’extensió de l’educació i els llocs de treballs per a ells han explotat per l’economia de serveis i la revolució de la informació)

El problema d’esta classe que està en ascendència ara i que vol aconseguir el domini total (ho van aconseguir amb el comunisme i van fallar) és que viuen en una bombolla. No tenen idea de la vida.

Un professor típic ha passat de ser estudiant, a guanyar unes oposicions i estar tota la vida donant classe.

Eixe tio no sap ni que viu. Mai ha hagut de buscar un treball, fundar una empresa. Mai ha tingut que anar al paro. Mai ha hagut que viure en un barri d’immigrants, ni tindre en contacte amb unes altres cultures. Mai ha hagut de patir perquè no arriba a fi de mes. No ha hagut de vore com les regulacions ofeguen la seua empresa. No ha hagut de vore com ha de tirar gent perquè no pot mantindre-la. No ha pres un risc en la seua vida. Viu en la seua còmoda bombolla de prosperitat i estabilitat, estabulat en un puesto de funcionari o professor.

A més de no saber ni que viu, el tio està avorrit fins a la mort amb una vida tan còmoda. Vol immigració i revolució perquè vol un canvi en la seua vida. Es incapaç d’arriscar-se i deixar la seua vida còmoda, però vol que les coses canvien perquè la seua vida tinga una miqueta de vidilla. Tindre una il·lusió i una varietat que el traga de l’avorrida rutina. Tindre un sentit de la vida (però com no és religiós s’apunta a la religió progressista)

El problema és que esta persona completament desorientada, que somnia amb coses nefastes (com una societat socialista o una Espanya que reba tots els immigrants) no es juga la pell (he has no skin in the game), com va observar Nassim Taleb. Taleb va observar que esta classe que diu per on anirà la societat (professors, polítics, funcionaris, gent dels mitjans), pot dir qualsevol tipus d’estupideses i promoure tot tipus d’idees idealistes perquè a ells no li arriben

Poden cagar-se en l’escola pública perquè ells tenen als seus fills en la privada. Poden ficar a immigrants perquè ells viuen en barris blancs i perquè els immigrants lleven els treballs a la classe treballadora (blue collar workers) però no als intel·lectuals.

Van ficant idees nefastes en els xiquets (professors), en les lleis (polítics, funcionaris) i en la població (mitjans) perquè

1) No saben ni que viuen i no saben diferenciar les idees bones de les roines, perquè mai han tingut experiència en el món real. Han passat tota la vida entre llibres i, si una idea sona bé, ja pensen que és bona.

2) Es creuen que la societat és estable, perquè la seua vida és estable i facen lo que facen estarà allí. Així que sempre estan somniant en canviar-la perquè es moren d’avorriment i necessiten un sentit a la seua vida. Com han abandonat la religió, el seu sentit és la transformació social: la religió progressista*

3) Encara que porten dècades ficant merda a la societat, a ells els arriba poc perquè no es juguen la pell. Així que poden destrossar la societat tranquil·lament, sense donar-se compte del mal que fan, perquè a ells no els arriba. Si veuen mal, sempre poden donar la culpa als rics, al capitalisme, al patriarcat, …. la qual cosa confirma les seues absurdes teories

En resum, és com si la societat fora una família i el cap de la família fora un xiquet ignorant i malcriat que té una ametralladora i va matant gent perquè s’avorreix i perquè no sap que l’ametralladora fa mal. Ell es pensa que només és un joguet.  Quan la gent mor, es pensa que només és un joc divertit.

Eixa és la gent que fa les nostres polítiques i ensenya als nostres fills. Els professors del nostre temps, en general, són gent prou nefasta. Gent fanàtica que no sap ni que viu i que fica merda en el cervell dels nostres xiquets.