Sobre la motivació que dona la religió

Sense la religió, la gent posa com a objectiu únic el benestar personal en esta vida i no hi ha motiu per sacrificar-se. Sobretot, quan davant tens a un poble que sí és religiós i sí que es vol sacrificar

Ahir parlaven en la ràdio de com els espanyols van conquistar Amèrica. Van patir més que Caín. Però deia l’historiador: Ells estaven motivats perquè creien que Déu estava al seu costat i que ho podien superar tot amb la Seua ajuda. I que si morien anirien al cel.

Hui en dia, si Espanya descobrira Amèrica, no podríem conquistar-la. «Què vols dir que puge eixa muntanya? Hala, això és massa cansat. Deixa’m tranquil que vull vore el Sálvame».

Sense religió no hi ha esperit de sacrifici, només la recerca del plaer. La cultura es desmotiva mentre unes altres cultures més motivades la conquisten.

Busqueu les grans civilitzacions atees del passat. No les busqueu, perquè no existeixen, encara que sempre hi ha hagut ateus. Si eres ateu, no tens motiu per prendre l’immens treball de fer una civilització: només vols passar els teus pocs anys d’existència el millor que pugues abans que el no-res acabe amb tu.

Sí. Estem desmotivats. Perquè tirar *****? Això portaria un munt de problemes i els beneficis ja no els vorem. De totes maneres, ja anem a morir. Tenim un món virtual per oblidar-nos que tot va a pitjor. Que vinguen els bous i Belén Esteban.