Hi ha hagut una degeneració continua. En part és perquè la prosperitat produida per la tecnologia, produeix una riquesa tan gran que permet sostindre nivells creixents de conductes antisocials i antirealitat.
Part d’esta prosperitat es canalitza a través dels impostos per suportar i fomentar conductes pervertides. Passa sempre al final del cicle d’una cultura. El que passa és que la Revolució Industrial ha multiplicat la riquesa fins a extrems mai vists i, per tant, les degeneracions també han sigut a lo bèstia.
En general, en qualsevol moment de la història, hi ha tanta degeneració com pugues pagar. Una vegada la degeneració es pot pagar, apareixen ideologies que permeten justificar la degeneració. Eixe és el motiu de que la Il·lustració o (la seua variant) correcció política tinga tant d’èxit.
Idees noves estan eixint en cada moment, però, si la degeneració que produeixen no es pot finançar, moren per elles soles.
Així, durant l’Edat Mitjana, va haver-hi vàries heretgies antisocials. Alguns serien el que hui diríem «comunistes» i unes altres serien el que hui diríem «sexe lliure».
Però la gent que les practicava acabava quedant-se sense menjar i tornant a la societat normal
En el nostre temps, hi ha molta gent que pot dedicar-se a la degeneració i segueix cobrant (per exemple, de l’Estat). Per tant, pot viure una vida de degeneració. Necessita una ideologia per justificar-se i, per això, té la correcció política, que no haguera durant un any com ideologia en l’Edat Mitjana, perquè no s’haguera pogut finançar.
També, al final de l’Imperi Romà, quan la gent era relativament pròspera, van aparéixer ideologies que permetien que la gent es dedicara a la disbauxa. Les religions mistèriques (per al poble), les filosofies com l’epicuranisme (per a la gent educada). Així la gent podia fer el que li dona la gana i sentir-se bé
Al final, tens tanta degeneració com pugues pagar. I, si tens degeneració, tens ideologies que justifiquen la degeneració.
Sé que el que us he dit sona molt abstracte, així que us posaré un exemple
Suposem que enviem a una feminista en una màquina del temps a l’Edat Mitjana. Ella veu la situació i diu: «Ací hi ha molt de terreny per a la meua revolució». I fa un moviment de dones que volen enmancipar-se dels homes. Tenen sexe lliure i no es casen
El problema és que queden embarassades i no tenen educació i sanitat gratis. L’educació i sanitat gratis es financen amb els impostos. En l’Edat Mitjana els impostos són baixíssims, perquè la gent no té excedent, perquè la productivitat és baixa. Només sobreviu i no té diners sobrants per pagar impostos.
Serà la tecnologia la que augmentarà la productivitat i farà que la gent tinga excedent (el que sobra després que has pagat tots els seus gastos). Part d’eixe excedent serà requisat pels impostos per donar serveis com educació i sanitat gratis.
Sense educació i sanitat gratis, les feministes medievals hauran de finançar-se els seus fills amb el seu treball. Quin treball poden fer? Els treballs de funcionaris són molt escasos i es redueixen a un grapat de cortesans en la cort. La immensa majoria de la gent treballa de llauradors
Les dones feministes no tenen força suficient per portar una explotació agrícola i es moren de fam, elles i els xiquets.: (L’agricultura no està mecanitzada i cal fer-ho tot a mà i amb bèsties de càrrega. A més, cal menjar tots els dies i cal treballar la terra inclús si una està embarassada o criant un xiquet xicotet)
L’experiment del feminisme medieval ha acabat en fracàs, perquè no hi havia prosperitat suficient.
En canvi, al final del cicle de la civilització romana, hi ha una certa prosperitat, el que permet algunes dones sobreviure en una espècie de proto-feminisme. Es deia que «Roma domina el món i les dones dominen a Roma».
Al final del califat abbàsida, les dones comencen a agafar treballs que tradicionalment estaven reservats a homes, com el treball de jutges. Això vol dir que hi ha una certa prosperitat per finançar treballs com els de jutges en quantitats significatives.
Es una civilització decadent i prompte és conquistada pels turcs i, quan els turcs governen, les dones ja no poden eixir al carrer sense un home, perquè no estan segures. Han passat de la revolució feminista a estar tancades en les cases.
Així que és la prosperitat la que finança el progressisme (no només el feminisme, sinó tota la resta). Com la nostra època, té una prosperitat sense precedents en la història de la humanitat, és perquè tenim un progressisme desenfrenat.
La gent pensa que pot tirar tot el que la cultura ha aprés durant milers d’anys i començar des de zero amb les seues idees chupi-guais, que són un desastre en la pràctica.
En realitat, el primer que va fer això va ser Luter. Ell va tirar tota la tradició cristiana i va començar de zero, segons ell interpretava la Bíblia. La Il·lustració és filla de Luter en molts aspectes.
Luter pensava que anava a començar una era daurada del cristianisme.
Va ser un desastre: la cristiandat es va dividir en moltíssimes sectes i la gent, amb la teoria de Sola Fide, feia el que li donava la gana.
Al final de la seua vida, Luter va dir: «Porque, después de haber aprendido el Evangelio [volia dir el luteranisme], robamos, decimos mentiras, engañamos, comemos y bebemos (en exceso) y practicamos toda manera de vicios»
Un any abans de morir va escriure: «Estamos viviendo en Sodoma y Babilonia [símbols de societats pecaminoses]… todo empeora cada día»
Va dir: «Si Dios no hubiera cerrado mis ojos y si hubiera previsto estos escándalos, nunca hubiera empezado a enseñar el Evangelio»
Ell va dedicar tota la seua vida a lluitar contra les consequències de les seues idees. També Calví va intentar tornar la situació perquè hi haguera unitat entre els protestants. Els dos van fracassar.
Un exemple que les idees que pareixen genials quan un les pensa, poden ser un desastre quan un les posa a la pràctica.
I que ells portarien la llum a esta civilització tan perniciosa. Ho tirarien tot i construirien el paradís en la terra
El problema és que els burgesos van guanyar i la teoria il·lustrada (que era una propaganda sense cap ni peus) va convertir-se en la religió oficial. I amb ella, l’auto-odi a la nostra cultura i la construcció d’utopies adanistes com a eixida.
Felipe González va dir que Zapatero era un bovo adanista, però és tota la nostra cultura que és adanista. La gent pensa que pot tirar tot el que la cultura ha aprés durant milers d’anys i començar des de zero amb les seues idees chupi-guais, que són un desastre en la pràctica.
Perquè la cultura tradicional és una porqueria: sexista, racista, xenòfoba, etc.
A vore és algo positiu i senyal de què algo es mou en Europa. Però també demostra la ignorància de les nostres èlits quant a l’Islam.
Es pensaven que anaven a vindre als musulmans i els anaven a aplicar el mateix tractament que anaven a aplicar als cristians, per convertir-los en progres descerebrats
Però el cristianisme és una religió que regula només l’àmbit espiritual i privat dels fidels. Això vol dir que el cristianisme és neutral quant a la forma de govern i organització social (i s’ha adaptat a molts tipus de societats diferents). Es una religió individualista, de la culpa
L’Islam és una religió que regula l’àmbit espiritual, privat dels fidels I TAMBÉ el públic (govern i organització social). Porta un tipus de societat codificat dins de la religió. Es una religió col·lectivista, de la vergonya
Per tant «separatisme musulmà» és com dir «un cercle rodó». L’Islam porta un separatisme de la comunitat dels creients (la umma) respecte als infidels.
Ja ve programat. El fet que els musulmans s’organitzen en comunitats que s’aparten dels infidels i es control·len uns a uns altres és inevitable. Està codificat dins de la religió.
L’única forma de no tindre «separatisme musulmà» és no deixar entrar als musulmans. Els paisos de l’Est ho han vist clar, encara que la UE els pressiona
Els governants i els progres són fidels fonamentalistes de la religió de la Il·lustració, que diu que el tipus de societat que tenim (una societat d’individus i no de comunitats) és l’estat natural de l’home. Per tant, tots els homes ho adoptarien de forma natural.
En realitat, la societat d’individus és raríssima en la història de la humanitat i és només un subproducte de la civilització cristiana europea. Si importes gents amb una altra mentalitat, acabes amb una societat de comunitats
Això és el que anem. No és que els musulmans estaran separats. Es que cada comunitat estarà separada: els musulmans, els jueus, els llatins, els xinos, els indis. La societat europea no serà la lluita d’individus i d’ideologies, sinó la lluita de comunitats
Nosaltres, els natius europeus, són els únics que no ho entenem, però ens ho faran entendre a base de colps.Añadir nueva
Tot passa per un motiu, perquè hem d’aprendre alguna cosa. De vegades, no ho aprenem i Déu ens envia una altra experiència i una altra i una altra…
El món modern està fet perquè la gent no aprenga. Perquè un aprén amb l’experiència. Quan pateix les consequències negatives del que ha fet. Això de vegades no és tan obvi i porta temps.
El món modern intenta dir-nos que nosaltres tenim sempre la raó i són els altres els que s’equivoquen. Son els altres els roins. Així no pots aprendre res.
El món modern intenta llevar-nos totes les consequències negatives de les nostres accions i repartir-les entre tota la població, a través dels impostos. Així tampoc pots aprendre res.
Tens una població que viu en estat inmadur i superficial tota la seua vida. Anabel va compartir un enllaç sobre la infantilització de la societat, però crec que no és exacte.
La societat no és infantil. La gent està en l’estat de l’adolescència.
El xiquet no té ni llibertat ni responsabilitat. L’adult té llibertat i responsabilitat. L’adolescent té llibertat sense responsabilitat. (O això és el que aspira)
L’adolescència és una etapa de la vida que no existeix en la majoria de societats humanes. Es passa de la infància a l’adultesa a través d’un rite d’iniciació (en els homes pot ser anar a caçar un animal, en les dones pot ser el matrimoni)
En la nostra societat l’adolescència s’ha convertit en l’estat de la majoria de la població que creix i envelleix, però no madura (Això sona millor en anglés, «they grow old, but they don’t grow up»)
Obris la tele i veus només un grapat d’adolescents. Gent que creu que ho mereix tot, rebel·lant-se contra tot el que no siga el seu egoisme i interés personal, tirant la culpa als altres sense acceptar una falta, d’una superficialitat aclaparadora, gent que ha passat per la vida i li ho han donat tot i es creu que és millor que tots, que pot donar lliçons i que és el centre del món
Un madura a través de les responsabilitats i, com la gent ja no accepta responsabilitats, ja no madura
Els testimonis de Jehova són una espècie de branca protestant rara.
Ells tenen la mateixa Bíblia que tots els protestants (que és la mateixa que els catòlics excepte 6 llibres poc importants de l’Antic Testament que els catòlics tenim i els protestants no, que els catòlics anomenem «deuterocanònics» i els protestants anomenen «apòcrifs»)
Però fan una traducció (la traducció Watchtower) on en punts claus tradueixen malament per donar-se la raó
Això també ho va fer Luter. En Romans 3:28, diu la Bíblia «Concluimos, pues, que el hombre es justificado por fe sin las obras de la ley.»
Luter, quan tradueix la Bíblia a l’alemany, afegirà la paraula SOLA a la paraula FE («allein», que en anglés seria «faith alone», i en llatí Sola Fide, una de les premises del protestantisme)
La traducció de Luter dirà: «Concluimos, pues, que el hombre es justificado por la FE SOLA sin las obras de la ley.»
Quan li van dir a Luter, «escolta! que eixa paraula no estava allí!»
Luter va dir: «‘Dr. Martin Luther will have it so, and says that a papist and an ass are the same thing.’”
«El Doctor Martin Luter ho prefereix així i diu que un papista i un burro són la mateixa cosa» (Papista és un terme despectiu que els protestants usen per referir-se als catòlics)
(En temps moderns això seria algo així. «Sí ho sé. I la fique perquè em dona la gana. Què passa?»)
Bé. Geni i i figura. Luter no era un home agradable. La immensa majoria dels seus deixebles són gent molt agradable però ell no ho era
Jo també he vist en la traducció «Dios habla hoy» que usem els catòlics però els protestant han traduit, que de vegades posen una paraula que no està en l’original grec, per portar l’aigua al seu molí
Si veus este enllaç, veus que la paraula «única» ni està ni se l’espera (eixa pàgina és protestant)
Així que Dios Habla Hoy fa hui el que va fer Luter fa molts anys.
Luter tenia completament tírria a la carta a Santiago, a la qual, anomenava «epístola de palla».
¿De qué le sirve a uno, hermanos míos, alardear de fe, si carece de obras? ¿Podrá salvarlo esa fe? 15 Imaginad el caso de un hermano o una hermana que andan mal vestidos y faltos del sustento diario. 16 Si acuden a vosotros y les decís: “Dios os ampare, hermanos; que encontréis con qué abrigaros y con qué matar el hambre”, pero no les dais nada para remediar su necesidad corporal, ¿de qué les servirán vuestras palabras? 17 Así es la fe: si no produce obras, está muerta en su raíz.
18 Se puede también razonar de esta manera: tú dices que tienes fe; yo, en cambio, tengo obras. Pues a ver si eres capaz de mostrarme tu fe sin obras, que yo, por mi parte, mediante mis obras te mostraré la fe. 19 ¿Tú crees que hay un único Dios? De acuerdo; también los demonios creen y se estremecen de pavor. 20 ¿No querrás enterarte, presuntuoso de ti, que la fe sin obras es estéril?
(Santiago 2, 14-20)
Obviament, això va completament la premisa protestant de Sola Fide (la salvació és només per la fe i les obres no tenen res a vore)
Volia llevar-la la carta de Santiago de la Bíblia, igual que va llevar els deuterocanònics, però els seus amics el van dissuadir
Estava escoltant un video conjunt de dos canals de Youtube d’apologètica que seguisc (un canal catòlic i l’altre protestant) i em trobe un exemple de la diferent forma de pensar que separa els catòlics i els protestants, la qual justifica les diferències que ens separen i perquè és tan difícil reconciliar-les
(Entre parèntesi, cal dir que ens separa molt menys del que ens uneix i, això és encara més cert en els nostres temps, on la principal divisió entre cristians no és entre catòlics, protestants i ortodoxos, sinó entre l’Església de Jesucrist i l’Església de les Santes Trans)
El tros va del punt on us ho deixe 19:45 fins a 25:13. Podeu posar subtítols. El de l’esquerra és protestant i el de la dreta és catòlic.
Al final, es tracta de dos cosmovisions diferents. Recordaràs que tota cosmovisió descansa en unes premises que no poden ser demostrades de forma empírica.
Així, el racionalisme començaria amb la premisa de «el que demostra la raó és veritat i tot el que no pot demostrar la raó és mentida». Això no es pot demostrar, ni per la raó, ni empíricament
El materialisme començaria amb «lo únic que existeix és la materia». Això també és impossible de demostrar.
Les PREMISES de les cosmovisions no es poden verificar per l’experiència, perquè són la forma en que interpretem l’experiència. Si un creient té una experiència que Déu li parla, es farà més religiós. Si un ateu té una experiència que Déu li parla, anirà al psiquiatra a que li donen pastilles contra les al·lucinacions. Al final, l’experiència no pot confirmar o desmentir la premisa de la cosmovisió (Déu existeix o Déu no existeix, respectivament)
Això no vol dir que les cosmovisions siguen impossibles de verificar, perquè, encara que no pots verificar-les per les seues premises, les pots verificar per les seues consequències, comparant les consequències amb el món real.
El materialisme és 100% fals, perquè, quan extraus les consequències, es contradiu amb ell mateix a varios nivells. Només una contradicció és fatal, però el materialisme té varies i grosses. Només se sosté perquè és la base de l’ateisme actual, és a dir, per motius diferents de la lògica (com la correcció política). Bàsicament, l’ateisme et dona carta blanca per fer el que et dona la gana. Es per això que quan entren en debats, fan un paper tan lamentable.
Bé, d’això jo ja t’he escrit molt, centenars de pàgines, però era només per recordar.
Entre les cosmovisions catòlica i protestant (que comparteixen la majoria de les premises), les diferències són subtils.
La premisa de la cosmovisió protestant és la Bíblia. La premisa de la cosmovisió catòlica és l’Església.
Els dos Youtubers parlen del baptisme. El catòlic diu al protestant que la doctrina catòlica del baptisme, és la que tenien els primers cristians i els primers pares de l’Església. Que fins al segle XVI (quan apareixen els protestants) tots els cristians estaven d’acord amb eixa doctrina.
El protestant li diu que això no importa, perquè el que diguen eixos tipus no importa. Lo únic que importa és la Bíblia.
El catòlic li respon que tots els cristians tenen la mateixa Bíblia i que cadascú té una interpretació diferent. Lo important és tindre la interpretació que han tingut els cristians des del principi, que és la que tenien els apòstols i ve de Jesús.
El protestant ja no li dona temps a contestar-li, però si li contestara, diria que lo important és el que diu la Bíblia, que és clara i de interpretació evident. Les diferències entre les 30 mil sectes protestants no es deuen a que la Bíblia siga difícil d’interpretar sinó a unes altres raons (per exemple, que la gent interpreta la Bíblia com li dona la gana).
Obviament, com catòlic (i també quan era ateu), a mi la cosmovisió protestant em pareix estranya, perquè pense que històricament la Bíblia ix de l’Església i no l’Església de la Bíblia. Jesús no va escriure una lletra, només va fer un grapat de deixebles.
Però un protestant diria que lo més important és la Bíblia i que la història no és important, perquè lo important és la Paraula de Déu.
Ací veus un meme d’una pàgina Facebook protestant
Estes són les dos postures. El protestant té una visió sobre la Biblia que, a mi em pareix ingenua. Ell pensa que la Biblia no deu interpretar-se i, per tant, la Bíblia ha de ser la mesura de tot.
Jo pense que tot text deu interpretar-se (les paraules no tenen significat per elles mateixes, sinó que és el lector les que les interpreta). Amb molta més raó, la Bíblia que és molt difícil en molts punts (està escrita per gent que està molt llunyana a la nostra cultura). Jo et podria citar versicles que pareixen contradir-se entre ells.
I pense que el fet que hi haja 30 mil interpretacions diferents de la Bíblia (30 mil esglésies protestants) indica que la Bíblia no és clara ni fora de disputes, que cal interpretar-la. I, si és així, és normal que la interprete l’Església que Jesús va fundar (com la mateixa Bíblia diu en varios versicles).
Esta opinió és compartida per tots els cristians (catòlics, ortodoxos i orientals) excepte els protestants, que parlen de la Bíblia com si fora clara i no calguera interpretar-la
Al final, un cristià ha d’avaluar quina cosmovisió li pareix més raonable, si vol arribar al fons (la majoria de cristians no arriben al fons, simplement segueixen la tradició dels seus pares, cosa que no està malament: no tot el món pot ser filòsof).
Però si no eres cristià, no tens perquè prendre partit. Per a un cristià com jo (i estic segur que els protestants estarien d’acord), lo important és creure en les coses que ens uneixen i les coses que ens separen són menys importants.
Bé, almenys espere que tingueu una idea més clara de les diferències i perquè són difícils de reconciliar. Partim de punts de partida diferents: els catòlics de l’Església i els protestants de la Bíblia
Per tant, per a un protestant, la història no li importa, perquè lo important és la Bíblia. La història de conversió dels protestants (Scoth Hahn, Peter Kreeft que us vaig ensenyar) sempre és la mateixa: estudiar la història de l’Església. Si s’interessen per la història, més prompte o més tard acaben sent catòlics. Però, com dic, els protestants normalment no s’interessen en la història perquè lo important és la Bíblia
Quan era xiquet i entrava a la casa dels Scouts (una casa preciosa que van tirar per fer pisos), hi havia una frase de Baden Powell (fundador dels Scouts) «Heu de deixar el món una miqueta millor del que l’heu trobat».
He trigat tota una vida en adonar-me què és el que estava malament d’eixa frase
Reflecteix un sentiment d’orgull i prepotència molt gran, que és el que hi ha a la base de tot el món modern.
No pots canviar el món, perquè només eres una persona d’entre set mil milions de persones. No tens el poder suficient.
Inclús si el tingueres (com tenen les nostres èlits), quan intentes canviar algo, de sobte apareixen efectes negatius que no havies previst (la Llei de les Consequències Inesperades). Encara que tingues el poder suficient, no tens la saviesa suficient. Caldria que ho sapieres tot, com Déu. I el món modern està ple de reformes que s’han aplicat amb les millors intencions i que han resultat un desastre. Han deixat la cosa molt pitjor que la van trobar. El camí a l’infern està empedrat de bones intencions
Llavors, com veien el problema els antics, que no estaven afectats per la locura moderna?
Els antics parlaven de «fer el bé». Això ho trobes per descomptat en les paraules de Jesús (però també en qualsevol altra religió i societat no moderna) Jesús va dir que ajudàrem als pobres propers (el prójimo o próximo), no que acabàrem amb la pobresa.
L’èmfasi està en les nostres accions i no en el resultat. El resultat no depén de nosaltres i hem de deixar-lo a Déu. Tú només pots tirar el penalty lo millor que pugues. Si, després el porter el para, ja no depén de tu. Només se’t demana fer el bé.
Això és una alliberació. Quan veus lo malament que el món està, no et sents responsable de canviar-ho (tampoc podries, totes les històries de gent humil canviant el món, com Rosa Parks, són mentida).
Tu a lo teu. Repartir el bé entre la família i els amics. Entre els més propers (prójimo). Això és el que hem d’aspirar.
Es difícil pel nostre egoisme, però Déu ens demana coses difícils, no impossibles.
Any scientific theory is confirmed by predictions. The theory of relativity was confirmed when the prediction of the curvature of the light during a solar eclipse came true.
No prediction by climate science has come true. Nothing. Zilch. Nada. In May, I will be 50. When I was 14, I was asked: “What is the problem you care the most?”. I answered “Global warming”. The scientists predicted the apocalypse 20 years down the line (that is, 16 years ago): entire islands under the water and so on and so forth.
Some apocalyptic predictions on global warming…made in 1989. Of course, there was only a 10-year window to address the issue back then.
If you want me to believe your predictions for the future, it would help if your rate of successful predictions during the last 40 years were higher than 0%.
50 years of failed apocalyptic predictions. See that:
Read every story and you will see that many of these stories come from scientists
The same catastrophic predictions have been recycled every year since then. We live in the climatic Groundhog’s day. The slogan is always: “five years from now, it will be too late”. But 5 years go by, 10 years, 25 years and never is too late. It will only be too late 5 years from now, where “now” can be 1984 or 2020
The thing has become a farce during the last years, with phenomena like Greta Thunder and the clown world. The EU telling the plan to go against climate change will be 1 billion euros to be paid handsomely by us. Last November, UN went to the worst cash crisis of its history and I suppose multilateral institutions want to have a reliable source of income.
Science is not infallible, science is made by human beings. In addition, in our times, much of today’s science is corrupted and only serves the organizations that fund them. This is a topic for another debate.
In addition, climate science is in its infancy. The models have failed once and again. See for example:
“Michael Grubb, professor of international energy and climate change at University College London and one of the study’s authors, has admitted that his previous predictions had been wrong.”
“And now, in 2020, the arctic shield is nearly gone in summer, Greenland is melting heavily, the antarctic is beginning to melt and islands like Tuvalu are swallowed by the rising sea…”
Of course, climate changes all the time: this is what climate does. But the theory of climate change claims a very specific kind of change, which I explain below:
1) The average global temperature is going to increase. (Average means “in the entire planet”)
2) This increase is caused by the CO2 produced by human activities
3) This increase can be reverted or stopped by human actions.
(I will left aside that these human actions are only the ones approved by the left (no nuclear energy, , thank you very much, but giving lots of money and power to international organization to progress towards a world government and for the left bureaucrats to decide what has to be produced or not).
There is a 4) This change is not good for mankind. This is debatable because warm periods have been very good for mankind. But I will left this aside because I want to focus on the change of climate specifically.
The theory of climate change (1+2+3) has not been proved. You cannot claim any climate data as evidence of 1+2+3. You cherry pick the data. The Arctic ice is melting (but not the way the models predicted) while the Antarctic ice is growing, but we never hear about the Antarctic ice. What about Bangladesh under the waters? What about the 50 years of failed apocalyptic predictions I linked above? Even a broken clock is right twice a day.
Modern physics started when the models of Copernicus, Kepler, Galileo and Newton started doing ACCURATE PREDICTIONS 100% OF THE TIME. Imagine Kepler describing the movements of planets:
– “I predict that the planets will have these positions 10 years from now”
– 10 years later: Well, I failed spectacularly in all my predictions, but Venus seems to go in a direction that kind of seems what I predicted. Only in a part of its orbit, but there you have it. I am the man. So you have to believe my predictions for the next 10 years.
– 10 years later: Well, I failed again, but believe me, I have the consensus of the scientists. By the way, you have to transform all your economy and give all the power to international organizations because my science is correct.
You cannot be so arrogant when your models are so bad. You cannot cherry pick data and then tell that your model is good after your model is failing for decades and has been unable to produce A SINGLE ACCURATE PREDICTION.
But don’t worry. Now is the time to act. Tomorrow will be too late. We have a window of 10 years. After 10 years, we will have another window of 10 years to act and, afterwards, it will be too late. Except that it won’t be.
But this will be my last message. I have made my case and I get very tired and upset in Internet debates (due to health problems and my childhood history). I know there will be people that cannot be convinced because climate change is part of their identity (I am not talking about you or szopen: I really don’t know how you are). But the ones that can be convinced can read me and think and research themselves (and reach their own conclusions, that may be different from mine). So I achieved my goal. Peace.