Sobre la hipocresía

Sin ser a favor del Islam (estoy completamente en contra como mis comentarios demuestran), el artículo es una desgracia. Los falsos musulmanes lo son todo el año y también en Ramadán. Hemos descubierto el Mediterráneo.

Pero no siempre es hipocresía. Si intentas superarte de alguna manera (no solamente religiosa), llegará un momento en que serás débil y caerás. Alguien dirá que eres un hipócrita. Pero quizás no lo eres: sólo eres humano, sólo eres imperfecto (los antiguos decían que eras pecador).

Aún así, te ennoblece que quieras esforzarte por ser mejor. La única forma de que no te critiquen de hipócrita es que no quieras mejorar, que no quieras superar tus defectos y zonas oscuras. Si eres así, podrás criticar a todo el mundo que se esfuerza como hipócrita, para disimular que a ti sólo te gusta revolcarte en la porquería, sin querer salir de ella, como un cerdo.

Sobre la absurditat de la llibertat i la igualtat

Cap estructura complexa pot funcionar amb llibertat i igualtat

Un gas té llibertat i igualtat entre les molècules. Un sòlid cristalí té igualtat, però no llibertat. A partir d’ahí no hi ha ni una ni l’altra

Una cèlula no té igualtat ni llibertat. Cada organul fa una cosa diferent i està sotmés al tot. Tampoc un cos humà. És el fetge igual al cervell? Té llibertat el cor d’abandonar el cos? Ni les màquines. És igual el carburador a les rodes. Poden les bugies fer el que els dona la gana, amb llibertat Ni les organitzacions. És igual el director de l’hospital a la dona de la neteja? Té el metge la llibertat de matar al seu pacient?

Tota estructura complexa cal que fuja de la llibertat i la igualtat per poder existir. Este és el segon principi de la termodinàmica.

Sobre el desenvolupament lògic de la religió de l’egoisme

El problema és que no podem tornar a la socialdemocràcia, perquè, si tornàrem, tornaríem a evolucionar cap a la correcció política

L’evolució del pensament occidental des de la Il·lustració és una evolució lògica. Una vegada poses com a déus el JO, la llibertat i la igualtat, ja tot l’altre són conseqüències lògiques. Hi ha una línia directa de «Tots els homes són iguals» fins a «Un XY que es creu dona és igual a una XX que es creu dona».

Hem plantat una llavor de bogeria i els fruits que dona l’arbre són bojos

El pensament modern evoluciona eliminant «excepcions sense principi» de la ideologia. Les excepcions sense principi són conceptes de sentit comú que s’oposen als principis de la religió

Per exemple, el matrimoni gai. A ningú se li havia acudit que dos gais podien casar-se. Si se’ls haguera preguntat, hagueren dit que era absurd. Però una vegada acceptes la llibertat i igualtat com a bens suprems, no hi ha forma d’oposar-s’hi racionalment

Per això, la nova generació educada en la socialdemocràcia ha acceptat això. Perquè els arguments són:

Prohibir als gais que es vulguen casar no és anar contra la llibertat? Prohibir que els gais es puguen casar mentre els heterosexuals sí que es poden casar no és anar contra la igualtat?

I en realitat, sí que és anar contra la llibertat i contra la igualtat. El que passa és que la llibertat i igualtat són conceptes absurds i anti-civilització

L’home modern viu al·lucinat, drogat amb conceptes fantasiosos. Està tan drogat que no veu que estos conceptes no s’apliquen, ni tan sols en la seua societat estructurada de manera boja

Per això a l’antiga generació li va ser tan fàcil acceptar coses com el matrimoni gai i que els immigrants tenen els mateixos drets que els natius (o a molts de l’antiga generació)

Va haver-hi molta propaganda, però la propaganda no hi haguera tingut èxit si l’home modern no considerara la llibertat i igualtat com el bé suprem.

Per això la ideologia moderna va sempre en la mateixa direcció. Augmentar la llibertat i igualtat i llevar les excepcions a estos conceptes (excepcions sense principis)

El moderno llama «cambio» al caminar más rápidamente por el mismo camino en la misma dirección. El mundo en los últimos trescientos años, no ha cambiado sino en ese sentido. La simple propuesta de un verdadero cambio escandaliza y aterra al moderno. (Nicolás Gómez Dávila, 1913-1994)

Sobre el canvi de religió i com comprovar què religió és bona

La teua religió és la socialdemocràcia clàssica mentre l’esquerra té de religió la correcció política. Són dos sectes de la religió de l’egoisme.

El problema de la nostra generació  (almenys els menys borreguils) és que la religió ha canviat en el transcurs de les nostres vides de forma que la religió oficial amb la qual ens van criar no és la religió oficial ara (a nivell de secta: obviament sempre és la religió de l’egoisme, posa el JO en mig, però dona diversos camins i valors per arribar a eixe JO).

Per això estem desajustats. Joan i Irene voran tot això completament normal

I si hem arribat a eixa conclusió: Joan i Irene (o Pol) voran això normal encara que no ho és perquè els han criat així. Ens hauríem de preguntar: «Quines coses que no són normals nosaltres veiem normals perquè ens han criat així?»

Eixe és el camí de la saviesa.

Si agafem la opinió de totes les cultures de la terra hui i de totes les cultures històriques, la civilització occidental és destarifo rera destarifo.

L’home modern ho veu com que només ell té la raó i tots els altres s’equivoquen. Com aquella xica que tots li diuen que el nòvio és un cabró però ella pensa que tots estan equivocats

Com saber-ho? Com saber si el rei està boig o està boja la població? (Em refereix a este conte https://ciudadseva.com/texto/el-rey-sabio/ )

Ho sabrem per les mesures objectives. Si les nostres idees són bones, produiran bons fruits, com diu l’Evangeli

Sobre les religions com interpretadores de l’evidència

No és que les cosmovisions puguen ser confirmades o desmentides per la evidència dels sentits. Són el marc a partir del qual interpretem l’evidència dels sentits.

En este cas l’evidència és la mateixa: els immigrants resten vots natius als partits d’esquerra.

Tu la interpretes com que cal detindre la immigració. L’esquerra la interpreta com que cal donar vot als immigrants

(En este cas, no sols està en joc la cosmovisió sinó la entera religió.

Religió = Cosmovisió + Etica)

La Iglesia Católica y las traducciones de la Biblia

Una de las MENTIRAS clásicas del protestantismo es que, mientras pudo hacerlo, el clero católico ocultó la Biblia a los fieles cristianos porque, se dice, si la hubieran leído por sí mismos se habrían dado cuenta que las doctrinas de la Iglesia contradecían la Palabra de Dios. Se supone que con esto controlaba a las masas y acumulaba más poder. Así, se afirma que la Iglesia habría impuesto penas de excomunión y prisión a quien tradujera la Biblia, que solo se permitían versiones en griego y latín para que la masa de los creyentes permaneciese ajena a los textos bíblicos, y que Lutero habría arriesgado su libertad al traducir el Nuevo Testamento al alemán.

RESPUESTA :

Lo que ATRAPA a este tipo de afirmaciones infundadas, pues no se puede hablar de argumentos, es una forma de pensar notablemente anacrónica. Se superponen dos datos correctos pero que provienen de dos épocas diferentes, por EJEMPLO que en esa época la Biblia circulaba escrita en latín y que hoy en día muy poca gente conoce esa lengua, para llegar a conclusiones groseramente erradas e injustas.

ENTONCES Revisemos algunos de estos errores:

Griego y latín no eran lenguajes desconocidos para “la masa de los creyentes”, como en la actualidad. El griego era el idioma de las élites culturales de la antigüedad desde tiempos de Alejandro Magno; y el latín, el de la administración del imperio que controlaba el mediterráneo. Ambos servían de lengua internacional, como el inglés hoy en día.

Cuando la Iglesia tradujo La Biblia al latín, contribuyó de forma importante a su difusión. Hasta ese momento, la Biblia se conservaba en parte en hebreo, una lengua que hasta los judíos habían abandonado, y en griego. Gracias a la edición el latín, lengua común para los pueblos de la antigüedad, el universo de lectores aumentó explosivamente.

En el siglo IV, el Papa Dámaso I encargo a San Jerónimo primero, traducir los textos originales al latín de uso común o vulgar, precisamente para contar con una nueva traducción que pudieran entender los fieles. De ahí que esta “versión oficial” se conociera como vulgata editio, es decir, EDICION para el pueblo o edición divulgada.

Durante la Edad Media, la masa de los creyentes no sabían leer, así que poco habrían ganado con una traducción de la Biblia. Por su parte, los que sabían leer, aprendían usando textos en griego y latín, así que tampoco necesitaban más para conocer las Escrituras.

En esos años, cuando ni siquiera los reyes sabían leer, FUERON los MONJES católicos quienes COPIARON los libros sagrados, una y otra vez, a mano, en una labor incansable. En 1450, cuando Johannes Gutenberg inventó la imprenta de tipos móviles, uno de los primeros libros en ser impreso fue una Biblia católica

Es FALSO que hubiera castigos canónicos por traducir la Biblia. Si hubo algunas ediciones prohibidas por la autoridad civil, fue por temor de que contuvieran un texto gravemente manipulado. Eso era percibido como un peligro por toda la comunidad, tal como hoy en día se sanciona la falsificación de dinero.

En respaldo a esta LEYENDA negra, se suele mencionar el Concilio de Toulouse, que en 1229 efectivamente ordenó que se PROHIBIERA a los fieles mantener en su poder copias en idioma común de secciones de las Escrituras. Sin embargo, esa NUNCA fue una resolución GENERAL de la IGLESIA, ni se pensó que se aplicara a todos los fieles. Fue la decisión de un grupo de obispos, hoy en día hablaríamos de un sínodo local o conferencia episcopal, para enfrentar el grave conflicto político religioso que esa región de Francia estaba atravesando. Estas mentiras se suelen sazonar además con afirmaciones claramente absurdas, como que este concilio de 1229 puso a la Biblia en el índice de libros prohibidos, peros es índice no existió sino hasta muchos siglos más tarde.

Igualmente transparente es la mentira de que Lutero fuera excomulgado por traducir la Biblia, o que arriesgara pena de muerte por hacerlo. Para DESCARTAR lo primero, basta notar que el Papá León X emitió la BULA de excomunión, Decet Romanum Pontificem, en enero de 1521; y que Lutero público su traducción del Nuevo Testamento en 1522, y la del Antiguo Testamento, en colaboración, en 1534, es decir 13 años después. El texto de la bula, disponible en la red, en nada se refiere a una traducción de la Biblia, y no podría hacerlo, pues todavía no existía.

Respecto a lo segundo, que alguna vez se estableciera la pena de muerte por traducir la Biblia, es una de esas acusaciones que se repiten al pasar en medio de muchas otras, pero sin nunca entregar una referencia concreta. A lo largo de la historia, la Iglesia ha producido una cantidad enorme de documentos, de todo tipo, pastoral, jurídicos, doctrinarios y místicos, y de existir un canon o decreto en ese sentido, lo esperable sería que se pudiera demostrara con facilidad. No es así, sin embargo, pero se difunden sin fundamento estas mentiras.

Sobre el progressisme com a eina del sistema

Ahí notes que tot està subordinat a la invasió

Els animalistes critiquen els bous però no la festa del corder.

Les feministes critiquen al «feminista» home espanyol però no al «masclista» home musulmà. Callen quan las violacions són d’estrangers. Estan a favor de la immigració de musulmans, que són el contrari del feminisme.

Els gais callen quan entren milions de gent que en els seus països empresonen als gais o els tiren des de damunt del terrat

L’animalisme, el feminisme i el moviment gai estan molt bé per deprimir la natalitat, la família i la cultura dels europeus, fins que no vagen en contra de la invasió. La invasió està per damunt de tot.

Ted Kaczynski parla en «El truco más ingenioso del sistema»  que la gent que domina el món es va adonar que sempre hi hauria gent que vol ser rebel o pensar que és rebel. I, per tant, que calia donar-li rebeldies que anaren a favor del sistema

Així el feminisme i la immigració va a favor del sistema, deprimint els salaris. El moviment gai i transexual com a mínim no estorben al sistema (en realitat, l’afavoreixen però seria llarg d’explicar).

Als progressistes els agrada vore’s a ells mateixos com a rebels, quan només són els lacais dels poderosos. Els poderosos dicten com han de pensar i què han de dir. Els poderosos els utilitzen com a tropes per fer el que una xicoteta èlit ha decidit d’antemà.

A Hillary Clinton se li va preguntar en campanya: «Si eres presidenta, partiràs els bancs en bancs més xicotets?» (això seria molt positiu). I ella va contestar: «Si partírem els bancs, això acabaria amb el sexisme, això acabaria amb el racisme, això acabaria amb l’homofòbia?»

És a dir, cal crear problemes ficticis per distraure l’atenció de l’explotació brutal a la qual ens sotmeten.

No és estrany que Hillary fora la favorita de Wall Street i el poder financer. No és estrany que els progressistes l’adoraren. Els progressistes només són els «tontos útils» de l’èlit financera, els lacais dels poderosos.

Sobre fisicalisme, dualisme i idealisme

Hi ha tres posicions metafísiques bàsiques

A – El fisicalisme – Només existeix materia i energia. El món de la consciència és només una consequencia de la matèria.

Obviament, el tema no se sosté, perquè les idees són irreduibles a la matèria. Per descomptat, la matèria influeix sobre les idees (per exemple, en el cervell) i les idees influeixen sobre la matèria (si no, no podríem fer res en el món físic). Però són diferents (ací ho hauria d’explicar bé).

Descartes va agafar tot el tema de la consciència i subjectivitat humana i el va amagar sota l’alfombra perquè no es veiera. Llavors la resta del món es podia explicar a partir de la matèria i energia.

Des de llavors, hi ha hagut intents més be patètics d’explicar la consciència a partir de la matèria i la energia. Com intentar fer desaparéixer el bulto de la alfombra intentant posar més bulto sota l’alfombra. S’han escrit llibres i llibres amb fal·làcies que s’amaguen darrere la complexitat de la neurociència i la filosofia.

Però bé. Només parlar d’això em portaria desenes o centenes de pàgines

Segona posició – B- El dualisme. Hi ha el món físic per una banda i el món de la consciència per una altra. La consciència pot ser humana, animal (Ada, etc) o supernatural (àngels, Déu, etc, si és que els ésser supernaturals existeixen). Diferents i influint-se mutuament.

Tercera posició – C – L’idealisme. Només hi ha el món de la consciència. El mon de la matèria és simplement una il·lusió, un subproducte del món de la consciència. Els objectes només existeixen en la nostra ment i, possiblement, la ment de Déu. Això és defensible (al contrari del materialisme) i coherent, però és un os molt difícil de tragar en la nostra cultura.

El que demostra la mecànica quàntica és que A és fals. No es pot fer una descripció de la física subatòmica que siga completament fisicalista (materialista). El teorema de Bell ha demostrat que això és impossible.

Queden B i C. La mecànica quàntica és compatible amb les dos, però tira molt fortament cap a l’idealisme (posició C).

De totes maneres, estos són temes molts llargs i m’he deixat detalls i complexitat pel camí

Sobre perquè al poder li interessa que la població siga materialista

Fa mes d’un segle la mecànica quàntica va acabar amb la visió mecanicista de l’Univers que venia de Newton. Els ultims experiments han confirmat això

La filosofia dominant i la cosmovisió popular no s’han adaptat a la nova visió ni es veu cap indici, com si van fer despres de Newton. Ha passat un segle i habitem el mateix món mental mecanicista que va ser desmentit en el temps dels nostres besavis.

Perquè és el que interessa al poder. El mecanicisme de Newton va donar lloc a una filosofia mecanicista que era útil a la burgesia, com arma per aconseguir el poder i tirar als aristòcrates.

Ara no interessa eixir-se’n d’això. Les dos classes que dominen el nostre món: els burgesos i els sacerdots (de la correcció política: funcionaris nacionals i internacionals, gent dels mitjans, educadors, etc.) es troben bé en aquesta filosofia

Les classes dirigents són fisicalistes (s’ho creuen elles mateixes). Però també els interessa que els seus súbdits siguen fisicalistes

Si la matèria no és l’únic que existeix, caldria començar a plantejar-se temes com l’existència de Déu, que moral seria la correcta …

(Segons el fisicalisme, no existeix moral objectiva, per la qual cosa, cadascú tindria la seua pròpia moral. Això impediria condemnar a Hitler o a la gent que viola i mata a xiquets. Però no demanes coherència en el pensament actual, és una sèrie de xorrades contradictòries, racionalitzacions del propi egoisme)

Una persona que només pensa que la matèria existeix, és fàcil de dominar. El pots dominar per l’economia. Li lleves el treball si diu alguna cosa en contra del poder.  El pots dominar a través del sexe. Hi ha un llibre «Libido dominandi» que explica això.

Si la persona només pensa que els diners i el sexe és tot i que va cap al no-res, pots control·lar-la amb diners i sexe. Com les ratetes dels experiments que el psicòleg conductista Skinner tenia.

Es per això que cap màrtir ha sigut fisicalista

Podríem parlar dels màrtirs dels cristianisme, però això és obvi. Es deixaven matar perquè pensaven que la mort no era el final.

També els terroristes islàmics que se suiciden. No m’agrada anomenar-los màrtirs, perquè ells maten.

Però inclús els màrtirs del socialisme. Per què abans hi havia martirs del socialisme i ara no? Perquè els que van donar la vida pel socialisme, creien que la mort no era el final. Si no, perquè sacrificar-se?

Potser no eren cristians o no ho eren de forma ortodoxa, però havien sigut criat de manera cristiana i creien en l’altre món. També els que van donar la vida pel nazisme, etc. Equivocats o no, donaven exemples d’heroisme perquè la mort no era renunciar a tot.

Per això, l’era de les ideologies només dura una o dos generacions. La gent que va lluitar per ideologies no cristianes (socialisme, nazisme, etc) havien sigut criats de manera cristiana pels pares i la societat. Potser ja no creien en Crist però encara creien en l’altra vida. Estaven motivats.

Els seus fills i nets només creuen en el plaer personal i estan desmotivats per fer res més que vaja contra el seu egoisme. No volen sacrificar-se pel que passe després de morts perquè ells pensen que no existiran.

Es per aixo que no hi ha resistència a l’Islam ni a l’opressió de les classes dirigents.  La gent parla i protesta, però no està disposada a arriscar la seua comoditat.

També amb el nacionalisme català. Tots eixos patriotes que parlen tan fort i protesten. No sols és que no volen donar la vida. És que no volen arriscar el sou. Quan Rajoy va fer el 155, no va dimitir cap empleat de la Generalitat. Ara llacets grocs a tongades, que això no és arriscar res

Així és impossible anar contra el poder o fer una revolució.  I és per això que no hi ha revolucions en el nostre temps, com hi havia en temps dels nostres avis o pares.

Una població desmotivada, que no pensa que valga sacrificar la seua comoditat per res es molt fàcil de control·lar.

I és per aixo que al poder li interessa el fisicalisme. Tot el que vaja en contra d’això (per exemple, els estudis científics sobre les experiències properes a la mort) s’amaga, perque no interessa.

De nou, cal citar a l’historiador britanic Glubb que va estudiar el cicle de les civilitzacions

«La decadencia es una enfermedad moral y espiritual, no física, como resultado de un período demasiado largo de riqueza y poder. Los ciudadanos de una nación ya no hacen un esfuerzo para salvarse a sí mismos, porque no están convencidos de que merezca la pena salvar nada en la vida»

About the difference between Catalan and Spanish and French

The basics words of Catalan language are more similar to French than to Spanish (example, «cheese» in French «frommage», Catalan «formatge», Spanish «queso») (example «to speak», in French «parler», in Catalan «parlar», in Spanish «hablar»). But more sophisticated words are more similar to Spanish (example, «advisor» in French «conseiller», in Catalan «assesor», in Spanish «asesor»). This reflects the history of Catalonia, which started its history being part of the Frankish kingdom and ended up becoming part of Spain.

The Catalan pronunciation is much more similar to Spanish, due to the fact that the French pronunciation has gone very far away from its Latin roots (because of Germanic and Celtic influence). So Catalan, Spanish, Portuguese and Italian have share a similar pronunciation while French is very different with respect to all the rest of Romance languages. But Catalan is more similar to French when it comes to drop the final letters of the Latin words. «Green», French «vert», Catalan «verd», Spanish «verde»).

The Catalan grammar is much more similar to Spanish than to French, due to centuries of influence. Medieval Catalan grammar was more similar to French and Occitan, but this was many centuries ago. In all the grammar elements described by Paul in the video, Catalan behaves like Spanish. The only exception is that Catalan has a concordance with the object in composed verbs, like French. («He has seen them» (where «them» is «a bunch of girls»), Spanish: «Las ha visto», French: «Il les a vues», Catalan «Les ha vistes», where «visto» is masculine singular and «vues» and «vistes» are feminine plural).