Autor: eltraductor

A partir d’este article que diu que l’ecologisme és un moviment mil·lenarista

D’acord en tot. Amb una excepció, Jesús era pobre i esta gent s’està forrant. Afegisc entre [] l’explicació

Entonces se le acercó un maestro de la ley [un fariseu, l’avantpassat intel·lectual dels jueus actuals], y le dijo:

—Maestro, deseo seguirte a dondequiera que vayas.

[Jesús, va pensar «este tipus, com ha vist que sóc el Messies, creu que acostant-se a mi, li donaré poder i riqueses. Segur que és de la banca Rotschild]

Jesús le contestó:

—Las zorras tienen cuevas y las aves tienen nidos, pero el Hijo del hombre [Jesús] no tiene donde recostar la cabeza.

[El que vol dir és «no tinc ni una casa. Ves millor a fer diners amb els del canvi climàtic»]

Mateu 8, 18-20

El que diu García Domínguez, ell ho diu de manera molt informal, però ha estat molt estudiat

Des de l’inici del cristianisme, han surgit moviments que deien que la fi del món estava a prop. Es diuen moviment milenaristes (per una referència a «mil anys» que hi ha en l’Apocalipsi).

Normalment, eren sectes medievals de guillats que deixaven les seues obligacions i anaven pels camins, tenint sexe lliure i robant les propietats d’uns altres (comunisme i lliberació sexual ho diríem hui). La idea era que el paradís ja havia arribat a la terra, i per tant, que ja no existia el matrimoni ni la propietat privada. Així que robeu i folleu, que el món s’acaba.

L’Església va lluitar contra estos moviments. En la Bíblia diu que ningú sap l’hora de la fi del món.

La Ilustració es converteix, sense intentar-ho, en un moviment milenarista

Com nega l’àmbit sobrenatural (perquè estorbava per a l’egoisme), tot es redueix al que passa en la Terra.  La gent ja no treballa per el paradís que hi ha a la fi dels temps, així que necessita una altra ilusió per a viure (no es pot viure sense ilusió i també per organitzar a la gent).

Així que es produeix el que els filòsofs anomenen «la inmanentització de l’escató». «Escatològic» vol dir el que passarà en la fi del món. L’escató és el que passarà a la fi del món.  «Trascendent» vol dir «de l’altre món». «Inmanent» vol dir «d’este món».  La immanentització de l’escató vol dir que «el paradís que se’ns ha promés a la fi del temps baixa a este món»

Ja la gent no té ilusió pel paradís que donarà Déu als fidels a la fi del temps, sinó per un paradís terrenal que hi haurà ací i ara.  A este «paradís en la Terra» se li anomena «utopia».  I n’hi ha de totes les versions. La utopia dels comunistes és un món sense propietat privada. La dels feministes és un món amb igualtat d’homes i dones. La utopia de l’ecologisme és un món sense contaminació.

(Obviament, perquè la utopia siga possible, es necessita que el mal no siga inherent a l’ésser humà. Es necessita que el pecat original no siga veritat.
Eixa era la idea de Rousseau  -que és el Jesús de la religió de l’egoisme- l’home és bo, el sistema és roí. Canviant el sistema arribarem a la utopia. )

Així hem passat dos segles i més de cent milions de morts buscant la utopia. La utopia era el «paradís en la terra» ,però estava lluny en el temps i s’havia d’avançar cap a ella.

El punt màxim d’este estat d’ànim van ser els anys 60. Laura Esquivel va dir: «Pensàvem que anàvem a fer la revolució, després vindria l’home nou i després seríem tots feliços per sempre» (com veus, utopia).  El Concili Vaticà II es va fer amb este sentiment: cal tirar-ho tot, perquè ja ve la utopia. Es un món nou i començarem des de zero.

Este esquema ha entrat en crisi els últims 40 anys. La crisi econòmica dels 70 i la caiguda del comunisme al final dels 80 va ser un amarg despertar. La caiguda del mur de Berlín fa que la utopia comunista parega ja impossible d’alcançar.

El model de la civilització occidental entra en crisi. Fins als nostres pares, tot havia sigut progrés material, així que no era descabellat pensar que avançàvem cap a la utopia, poc a poc.

D’altra banda, la gent s’ha fet cada vegada més còmoda i més infantil. Ja no vol lluitar per una utopia que ell no vorà. Vol tindre tot ja.

Això fa que resurgisquen els moviments radicals que volen arribar al paradís en la terra ja. Moviments de ruptura més que de reforma. Coses com les que proposa Sergi.

També l’angoixa d’una societat en decadència fa que resurgeixen els moviments milenaristes com el de Greta Thunberg. El món s’acaba. Estem a 20 anys de l’apocalipsi ecològic.

Encara que no cregues hi ha milions de joves que creuen això. L’angoixa d’eixos joves és real.  Els adults els han enganyat i creuen que el món s’acaba, de veritat. Per a ells, no és questió de diners i poder (com als adults que els manipulen), sinó és un moviment milenarista de veritat.

Com el cristianisme va de capa caiguda, és un moviment milenarista secular. Es pot comparar als Testimonis de Jehová. Ells han predit una data de la fi del món cinc vegades. Després de cinc vegades de fallar, ja no han donat cap, però insisteixen que la fi del món és imminent.

De la mateixa manera, l’ecologisme sempre diu que «només hi ha cinc anys per adreçar les coses». Però la data es va desplaçant, conforme la fi del món no arriba.

Tindre una data propera permet mobilitzar als creients i dispensar de les regles socials.  Si el desastre és imminent, no estem en un temps normal i es poden violar totes les regle. Això permet mobilitzar a la gent i acabar amb la resistència.

Les èlits volen aprofitar això per implatar el seu Nou Ordre Mundial globalista

Si us fixeu, l’article de Domínguez parla de tot això, però de forma desordenada

 «En Europa la religión salió por la puerta en el siglo XVIII para volver a entrar por la ventana poco después, solo que cubierta con otros mantos, mucho más toscos y carentes del oropel estético del misterio cristiano, que la hacían menos reconocible a primera vista.»

Parla de com el cristianisme va ser substituit per la religió de l’egoisme (entre les èlits, per a les masses hauríem d’esperar als anys 60)

«El culto a la ciencia y al Progreso de los positivistas del XIX fue uno de ellos, y no el más nocivo, por cierto. El comunismo, aunque los jóvenes de ahora no lo sepan ni les importe, fue lo mismo: una religión laica llamada a instaurar el reino de Dios, del Dios justiciero, en la Tierra. «

Ahí parla de la utopia (del paradís en la terra, el regne de Déu en la Terra), de la immanetització de l’escató

«Y el culto neopagano y panteísta que se encarna en la mirada ida de esa pobre niña loca no es más que un epígono, el enésimo, de los sucedáneos que han intentado cubrir el vacío de Dios.»

La religió de l’egoisme té moltes sectes: el cult al progrés, el comunisme, l’ecologisme. Ell parla de religions diferents, però en realitat són sectes de la mateixa religió, de la mateixa manera que els catòlics, protestants, ortodoxos i orientals són sectes del cristianisme.

«Ese vacío desolado que cualquier telespectador español puede constatar cada noche recorriendo las decenas de programas de echadoras y echadores de cartas que hacen su sórdido negocio con la triste soledad interior de sus víctimas.»

G.K.Chesterton: «Cuando se deja de creer en Dios enseguida se cree en cualquier cosa»

No tenim periodistes sinó activistes
No tenim jutges sinó activistes
No tenim mestres sinó activistes
No tenim polítics sinó activistes

Els activistes van dominar les universitats i d’allí adoctrinen a totes les professions a convertir-se en activistes, de la mateixa manera que un virus infecta una cèl.lula i usa els mecanismes de la cèl.lula per reproduir-se

Gramsci tenia raó

 

http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=4198

 

Bueno, tota la nostra cultura es basa en això. A l’individualisme l’anomenen «llibertat», perquè «egoisme» sonava malament.

La cultura tradicional suposava, seguint a Aristòtil, que l’home és un animal social i que era impossible separar a l’home de totes les comunitats a les que pertanyia

Però la Il·lustració pensa que només existeix l’individu i les úniques associacions que té l’individu són aquelles que escull lliurement i que pot deixar en qualsevol moment.

Este és el món que triomfa amb la Revolució francesa. Primer l’individu es deslliga de la religió, després de la família extendida, del poble, de la parròquia inclús de la família nuclear (a través del divorci)

S’acaba amb una societat atomitzada de gent sola i desesperada (encara no estem allí però anem en camí)

El periodista José García Domínguez (agnòstic i d’esquerres) ho explica de forma molt senzilla en només 40 segons

G. K. Chesterton ho va dir fa cent anys: «Cuando se deja de creer en Dios, enseguida se cree en cualquier cosa»

 

Per exemple, Nacions Unides en Ginebra està plena de peruans. Perquè un peruà sempre intenta contractar a un altre peruà.

Nosaltres no. Nosaltres no ens ajudem. Deixem que els altres s’aprofiten de nosaltres.

En un món tribal, l’estratègia no tribal és suicida

El no tribalisme dels europeus (derivat del feudalisme i de les prohibicions de l’incest de l’Església Catòlica) ens ha fet ser la cultura més avançada durant molt de temps, perquè això podia fer que tota l’energia que es gasta en la competició entre tribus pot usar-se en formes més beneficioses

A més, les relacions econòmiques no es donen només dins d’una tribu sinó que existeix un mercat nacional

Però el no tribalisme no era extrem, com ara. El cristianisme feia que pobles tribals estigueren fora de la nostra terra. Així Espanya va lluitar per segles per tirar l’Islam, en nom del cristianisme. I tenia control·lats als jueus, en nom del cristianisme.

Una vegada el cristianisme s’ha abandonat, el no tribalisme s’ha fet tan extrem que ja no és sostenible

Hem invitat a pobles tribals a la nostra terra que ens parasiten i nosaltres no ens defensem, perquè no som tribals

Cal fer pinya, perquè, si no, estem fotuts

Són gent que el seu odi als blancs no els deixa vore la realitat. I es fan mal a ells mateixos, una i una altra vegada.

Josh Hammer, el editor en jefe de Daily Wire de Ben Shapiro (judío muy popular en la derecha estadounidense), afirmó en Twitter, el martes, que «el odio a los judíos es inherente en el ADN europeo» (“Jew-hatred is inherent in the European DNA,”) antes de borrar el post

Tu lliges el Talmud, el llibre sagrat jueu i està ple d’odi contra el cristianisme. Només hi ha dos religions que ens construeixen EN CONTRA del cristianisme: el judaisme i la religió de l’egoisme.

Obviament, l’Islam no és cristià però no està dissenyat específicament per anar en contra del cristianisme (de fet, cada vegada està més clar que naix com una heretgia cristiana)

El judaisme sí. Encara que la majoria de jueus són seculars, han heretat eixe odi a Europa, la cultura occidental, la raça blanca i el cristianisme.

És algo irracional. Per exemple, tu pots fer aliyá a Israel (immigrar) si eres jueu que practiques el judaisme o jueu ateu, però no jueu cristià

El Talmud és un llibre de supremacia ètnica: els jueus s’adoren a ells mateixos, creient que són millors que els gentils (no jueus, anomenats en hebreu «goyim»). Diuen que els gentils no tenen ànima, que el propòsit dels gentils és servir als jueus. El Talmud arriba a dir que, si Déu no està d’acord amb els rabins, els rabins tenen la raó i Déu ha de callar.

Però sempre acaben dominant-ho tot, sobre tot en els bancs i les idees. Ells han tingut una sort de ser l’únic poble tribal en una cultura no tribal (l’occidental).  S’ajuden entre ells i per això han pujat tan alt. Ara que han importat cultures tribals, ja no ho tindran tan fàcil. Els indis els han desplaçat del mercat de diamants d’Amsterdam, que dominaven

Vam pensar que tenint un Estat propi, acabarien sent una nació com les altres, però no poden deixar d’utilitzar als altres per al seu benefici. Totes les guerres que ha fet Estats Units en l’Orient Mitjà han sigut per afavorir a Israel.  I Israel no es mantindria sense les ajudes econòmiques d’Estats Units.

«Mil vidas de no judíos no valen la uña de un judío» Rabbi Dov Lior, presidente del Consejo Rabínico Judío

«Los goyim nacieron sólo para servirnos. Sin eso, no tienen ningún lugar en este mundo; sólo servir a el Pueblo de Israel.»- Rabino Ovadia Yosef

Un legislador judío proclama la supremacía de la raza judía. https://www.timesofisrael.com/israeli-lawmaker-lauds-supremacy-of-jewish-race/ (El problema és que després són els que creen totes les idees anti-racistes i pro-immigració en la resta del món)

Parlamentari israelí destrossa el Nou Testament i diu que pertany al poal de basura de la història https://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4257174,00.html
(no ho fan amb l’Alcorà)

El plan Kalergi sobre el qual es funda la Unió Europea
https://es.metapedia.org/wiki/Plan_Kalergi
Fue elaborado en 1923 por el conde Richard Nikolaus Coudenhove-Kalergi quien según sus propias expectativas, busca generar una raza mestiza pasiva, amansada, predecible y manipulable, de carácter e inteligencia inferior sobre la cual pudiera gobernar eternamente la élite aristocrática judía, pues dicha mente inferior les impediría organizarse para rebelarse, e incluso darse cuenta de que están dominados.

I podria seguir i seguir….

Això és el que hi ha darrere de l’anti-racisme, la immigració massiva: el genocidi blanc

Els occidentals hem d’aprendre que, si no ens ajudem nosaltres, ningú ens ajudarà.  Els musulmans van a lo seu, els jueus van a lo seu, els xinesos fan pinya. Nosaltres som els únics que no fem pinya i així ens va

La ideología actual se reduce a «¿Quién?¿A quién?»

La corrección política crea una lista de supuestas víctimas. Cada vez que una de estas «víctimas» tiene un conflicto con una «no-víctima», la razón la tiene siempre la «víctima», sin importar las circunstancias.

Pero ¿qué pasa cuando dos «víctimas» entran en conflicto? No todas las «víctimas» son iguales, sino que tienen grados de importancia. Nunca se dice explícitamente cuál es la importancia relativa de los colectivos de «víctimas» pero se puede deducir de cómo se tratan los conflictos entre estos colectivos.

La jerarquía de «víctimas», en orden de mayor importancia a menor importancia, son:

1. Musulmanes

2. Negros (llamados en Europa «subsaharianos» y en America «afroamericanos»).

3. Transexuales

4. Homosexuales.

5. Progresistas.

6. Mujeres

Los judíos están en esa lista pero sólo en Estados Unidos. En Estados Unidos, estaban en el primer lugar de la lista, pero ya están bajando por la inmigración que ellos han trabajado tanto en favorecer. Como las últimas polémicas de Ilhan Omar han demostrado,  están bajando a un lugar similar al que tienen los progresistas.

Es por eso que cuando un musulmán mata a homosexuales, los comentaristas no se rasgan las vestiduras. O no importan los abusos o violaciones de musulmanes a las mujeres occidentales.

Por supuesto, si perteneces a varios colectivos de esta lista, subes en importancia. Por ejemplo, una negra lesbiana que dice ser musulmana tiene mucho ganado. Ganas puntos por cada uno de los colectivos de «víctimas» en las que estás incluido. La gente los llama de forma irónica «puntos Pokemón».

Realment, no entens a eixa gent, Anabel. La veritat els importa mil pitos.  De fet, de vegades diuen mentides sabent-ho. Inclús la gent que els segueixen no li importa que diguen mentides

Només hi ha dos exèrcits en el món. L’Exèrcit de la Veritat i L’Exèrcit del Poder ( o del Jo, que és un sinònim).

Si eres de l’exèrcit de la veritat, has de sotmetre a la veritat, encara que no agrade al teu Jo

Si eres de l’exèrcit del jo, has de sotmetre la veritat al teu jo, encara que no siga veritat

Es poden anomenar també l’exèrcit de Déu i de Satanàs.

Jesús va dir «la veritat us farà lliures», indicant que no hi ha llibertat veritable si no se sotmet a la veritat

Per als altres, «per ser lliures, cal que no hi haja veritat», perquè la veritat és un límit per al seu egoisme. Com diu Zapatero, «la libertad os hará verdaderos».

Es per això que apareix el relativisme, perquè així tot el món s’excusa en fer el que li dona la gana

Intentar raonar en eixa gent en terms de veritat és inútil. Ells i els que pensen com ells i afavoreixen el seu egoisme (que anomenen «llibertat») són els bons. Els altres són els roïns

I la veritat no té cap importància. Si cal mentir per combatre als deplorables, és normal (els deplorables són els que posen a la veritat per damunt del Jo: ells els diuen «opressors»)

Si raonem, no és per eixa gent, és pels nostres. La gent que pertany a l’Exèrcit de la Veritat, però està despistada. Per a ells raonem

Són víctimes de tanta propaganda que pensen que la veritat és mentida i la mentida és veritat. Però el seu cor està en el lloc correcte: simplement fan la mentida perquè pensen que és veritat, no perquè vulguen poder o unes altres formes d’egoisme.  Per exemple, ***, inclús en les seues etapes més progres.

Però per a l’Exèrcit del Poder (del Jo) no hi ha raonament possible. L’únic que podem fer amb ells és llevar-los el poder. Per ara és impossible, per això devem despertar als nostres

(Obviament tots som dèbils i pequem d’egoisme – és el pecat original. Però una cosa és pecar d’egoisme perquè som dèbils i humans i una altra vegada que només vulgues el teu egoisme i tot lo altre t’importe tres pitos)

Egoisme = poder, estatus (incloent assenyalar virtut), diners, plaer…

 

 

Creo que el éxito de este breve video se demuestra por las respuestas de los agnósticos o ateos al mismo. Ningún agnóstico o ateo discute de forma lógica ninguno de los razonamientos que se dan. Algunos dicen que está equivocado (a veces, de forma insultante) pero no dan sus razones de porqué está equivocado (así que su razón se reduce a «porque lo digo yo»). Otros se van por la tangente y tratan otros temas. Otros son un ejemplo de la misma falacia que explica el video.

Creo que estas reacciones irracionales se deben a que el video pone el dedo en la llaga de los ateos o agnósticos. Quieren ganar el partido sin jugar. Es cierto que hay diversas opiniones sobre el mundo espiritual (desde que no existe este mundo espiritual hasta las diferentes religiones). Si quieres defender tu opinión, debes investigar el tema y argumentar de forma lógica porque tu opinión es la mejor. Lo mismo se hace con las opiniones políticas o con cualquier tipo de opinión.

El ateo o agnóstico no quiere hacer esto. Su posición es «como hay diferentes opiniones sobre el mundo espiritual, no hay un mundo espiritual y, por tanto, la única opinión válida es la mía». Quiere ganar el debate sin participar, sin razonar, sin argumentar su posición. Imagina alguien que diga «como hay diferentes opiniones políticas sobre como debe organizarse el Estado, podemos concluir que el Estado no debe organizarse y, por tanto, la única respuesta válida es el anarquismo». Cualquiera vería que esto es un absurdo. Pero el ateo no quiere estudiar, debatir ni acercarse a la verdad. Sólo quiere encontrar una excusa rápida para reafirmar sus concepciones sin pensar demasiado.

Contestación a Andrés Angel Mendoza que da esta cita «Definitivamente Moisés, cómo personaje histórico, lo más probable es que no haya existido, como tampoco Abraham. Son dos personajes de los que, de verdad hasta hoy, no tenemos ninguna prueba arqueológica real”. (María José Mora Friedl, Máster en Ciencias de las Religiones).»

La frase que citas es un ejemplo de dos falacias lógicas, por mucho que la haya pronunciado una señora con Máster (yo tengo dos másters y un doctorado y sé que los títulos no demuestran nada: sólo los argumentos lógicos lo hacen).

Ella dice que «probablemente no existió» porque no «lo hemos descubierto hasta ahora».

Primera falacia: la ausencia de evidencia no es evidencia de ausencia. Que no tengan ninguna prueba arqueológica real, no quiere decir que no haya existido. Un montón de personas del mundo antiguo sólo las conocemos por las historias de los antiguos y no tienen prueba arqueológica real. Si fuéramos tan estrictos con otros como lo somos con Moisés, deberíamos borrar gran parte de la historia antigua.

Segunda falacia: ella hace una afirmación («probablemente no existió»), basándose en una información provisional («no hemos descubierto hasta ahora»). Como decir «las llaves de esta casa no existen, porque no las he encontrado todavía». O, en el caso de Edison, «no puede haber bombilla de luz, porque lo he probado de cien maneras diferentes y no funciona». La arqueología es una disciplina en continuo desarrollo. También Troya se pensaba que era un cuento hasta que se encontraron sus restos. Se decía que el rey David había sido mítico, hasta que se encontraron inscripciones sobre el mismo cercanas en el tiempo. Muchas de las afirmaciones del evangelio de Lucas se consideraron erróneas, hasta que los descubrimientos arqueológicos las confirmaron.

Pero vamos al tema concreto. El hecho de que había poblaciones semitas en el delta del Nilo antes del tiempo del Exodo está demostrado arqueológicamente e históricamente. Además, la estela del faraón Merenptah (inscrita en el tiempo del Éxodo) nos da una referencia sobre Israel. El sufijo que recibe el nombre de Israel en la estela corresponde a un pueblo nómada y no a una nación sedentaria, lo que concuerda con la situación del pueblo que estaba invadiendo la tierra de Canáan, según el relato bíblico. La tribu de Leví tenía nombres egipcios lo que parece indicar que venían de Egipto. (de la misma manera que los filisteos tenían nombres griegos y esto parece demostrar que venían de cerca de Grecia, lo que concuerda con lo que sabemos de la invasión de los Pueblos del Mar, que se dio en el tiempo del Exodo, en que un montón de pueblos se movieron y varias civilizaciones fueron conquistadas:Canáan, Micenas y el Imperio Hitita) (Como curiosidad, «Moisés» no es un nombre hebreo sino egipcio, significa «hijo» en egipcio. Así «Ramsés» significa «hijo de (el dios) Ra»)

Y sólo te hablo de la evidencia que me viene ahora a la cabeza, pero si me pongo un día a buscar, seguro que encuentro más. Puedes comenzar con este libro publicado en Oxford, que afirma que la mayoría de los que dicen que no hay evidencia arqueológica del Éxodo no conocen la historia egipcia y que realmente sí la hay. https://www.oxfordscholarship.com/…/acprof-9780195130881

Más difícil es demostrar arqueológicamente que un personaje concreto existió. De aquí tres mil doscientos años, si alguien descubre esta conversación en algún servidor viejo que futura tecnología permita recuperar, dirá «Andrés Angel Mendoza no existió. No tenemos ninguna evidencia arqueológica real de su existencia». Sin embargo, habrás existido, aunque ya tu pequeña huella arqueológica haya tiempo que haya desaparecido o nadie la encuentre. Pero, como te digo, si nos ponemos así de estrictos, quememos la mayor parte de la historia antigua, pues la mayoría de personajes de los que habla no han dejado restos arqueológicos.