Ahí notes que tot està subordinat a la invasió
Els animalistes critiquen els bous però no la festa del corder.
Les feministes critiquen al «feminista» home espanyol però no al «masclista» home musulmà. Callen quan las violacions són d’estrangers. Estan a favor de la immigració de musulmans, que són el contrari del feminisme.
Els gais callen quan entren milions de gent que en els seus països empresonen als gais o els tiren des de damunt del terrat
L’animalisme, el feminisme i el moviment gai estan molt bé per deprimir la natalitat, la família i la cultura dels europeus, fins que no vagen en contra de la invasió. La invasió està per damunt de tot.
Ted Kaczynski parla en «El truco más ingenioso del sistema» que la gent que domina el món es va adonar que sempre hi hauria gent que vol ser rebel o pensar que és rebel. I, per tant, que calia donar-li rebeldies que anaren a favor del sistema
Així el feminisme i la immigració va a favor del sistema, deprimint els salaris. El moviment gai i transexual com a mínim no estorben al sistema (en realitat, l’afavoreixen però seria llarg d’explicar).
Als progressistes els agrada vore’s a ells mateixos com a rebels, quan només són els lacais dels poderosos. Els poderosos dicten com han de pensar i què han de dir. Els poderosos els utilitzen com a tropes per fer el que una xicoteta èlit ha decidit d’antemà.
A Hillary Clinton se li va preguntar en campanya: «Si eres presidenta, partiràs els bancs en bancs més xicotets?» (això seria molt positiu). I ella va contestar: «Si partírem els bancs, això acabaria amb el sexisme, això acabaria amb el racisme, això acabaria amb l’homofòbia?»
És a dir, cal crear problemes ficticis per distraure l’atenció de l’explotació brutal a la qual ens sotmeten.
No és estrany que Hillary fora la favorita de Wall Street i el poder financer. No és estrany que els progressistes l’adoraren. Els progressistes només són els «tontos útils» de l’èlit financera, els lacais dels poderosos.