No hi ha relativisme. Quan es tracta de les coses que defensem els catòlics, tot és relativisme.
Però digues que penses que l’homosexualitat és una malaltia i voràs què lluny arriba el relativisme. S’ha acabat tot allò de la veritat és relativa, cadascú pot tindre la seua opinió, etc.Que l’homosexualitat no és malaltia és la VERITAT ABSOLUTA. Amb majúscules i llums per tots els llocs
El relativisme és una teoria insostenible. Per començar és auto-contradictòria («self-defeating»)
Relativisme: «No hi ha veritats, tot és una opinió». Es el relativisme una veritat absoluta? Si és així, el relativisme és fals. Es el relativisme una opinió? Si és així, no he de seguir-la
A més, no pots construir una societat (ni tan sols una família o una relació de parella) sobre el principi del relativisme.
Senyor inspector, no he pagat els impostos perquè jo no crec en els impostos. Que jo he de pagar impostos és la seua veritat, però jo tinc la meua veritat. Vosté no pot condemnar-me perquè estem en un temps de relativisme, així que jo no tinc cap obligació d’acceptar la seua veritat relativa que hem de pagar impostos.
Supose que estos raonaments faran molta companyia en la presó.
Llavors, perquè el relativisme s’invoca tant? Perquè el relativisme s’invoca de forma selectiva. Es «relativismo para ti, pero no para mí»
Tot el que va en contra de la religió de l’egoisme és relatiu. El que va a favor, és la veritat absoluta. La religió catòlica? Relatiu, relatiu, que cadascú faça el que vulga. Això de Déu és tot relatiu.
Que les dones són iguals que els homes en tots els aspectes? Veritat absoluta! Com pots dubtar això, masclista, sexista, fatxa, retrògrad, reaccionari, amb xufa xicoteta que passes tot el dia en el soterrani de la casa dels teus pares masturbant-te amb porno d’Internet? Si això és la veritat absoluta! Què em dius de que tu tens una altra opinió
El relativisme sempre s’invoca de forma selectiva, perquè invocar-lo de forma universal és impossible. Es contradiu i no pots fer cap societat sobre el relativisme.
Això sempre ha sigut així i sempre serà així. El primer que introdueix el relativisme en la cultura occidental és Luter.
Luter diu «Cadascú pot interpretar l’escriptura com vulga. L’Esperit Sant el guiarà perquè la interpretació siga correcta. Sola Scriptura. Quan els altres interpretaven l’Escriptura de forma diferent de Luter, Luter agafava unes cabrejades horribles.
Luter no tenia poder polític directe (era la mascota i el presoner dels prínceps). Però Calví va tindre el poder en la ciutat de Ginebra.
Calví també creia en la Sola Scriptura. A tot el que interpretava l’Escriptura de forma diferent a ell, el ficava en la presó.Tot relativisme ell.
En realitat, Luter i Calví quan deien «»Cadascú pot interpretar l’escriptura com vulga.», només s’ho aplicaven a ells, no als altres. Relativismo para ti, pero no para mí
Com tot el món pot interpretar l’Escriptura com vulga, això vol dir que Luter i Calví podien interpretar la Bíblia com els donara la gana (sense tindre en compte el Papa, l’Església i la interpretació tradicional que s’havia donat durant els segles)
Ara bé, si tu l’interpretes la Bíblia com et dona la gana, hi ha una cel·la en la presó de Ginebra que t’està esperant, perquè tingues molt de temps per reflexionar sobre el relativisme.
Així que el relativisme sempre és un arma: s’aplica per destrossar les creences del contrari, però no s’aplica a les teues creences.