\u00abEl bien es lento porque va cuesta arriba. El mal es lento porque va cuesta abajo\u00bb. Alejandro Dumas.<\/p>\n
Mai no us heu plantejat perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed? Perqu\u00e8 \u00e9s tan dif\u00edcil fer el b\u00e9?<\/p>\n
Pq som pecadors i egoistes? S\u00ed, per\u00f2 perqu\u00e8 som pecadors i egoistes? Quin \u00e9s el motiu darrere del pecat original?<\/p>\n
Esta seria una discussi\u00f3 m\u00e9s llarga. Ac\u00ed nom\u00e9s vull centrar-me en un aspecte concret: El mal \u00e9s molt m\u00e9s probable que el b\u00e9<\/p>\n
Definim el B\u00e9, que tradicionalment s’ha partit en tres: la Virtut, la Veritat i la Bellesa.<\/p>\n
Siga quin siga, d’eixes tres. El mal \u00e9s molt m\u00e9s probable que el b\u00e9. El pecat \u00e9s molt m\u00e9s probable que la virtut. La mentida \u00e9s molt m\u00e9s probable que la veritat. \u00a0La lletjor \u00e9s molt m\u00e9s probable que la bellesa.<\/p>\n
Per qu\u00e8? Aix\u00f2 \u00e9s una consequ\u00e8ncia l\u00f2gica i no es pot canviar<\/p>\n
Imagina que vols deixar una camisa de Miquel en la teua casa. Pots deixar-la en mil posicions: en el pati, en la cuina, en l’escala, damunt del sotres. D’eixes posicions, nom\u00e9s una \u00e9s ordenada: penjat en una perxa en l’armari de l’habitaci\u00f3 de Miquel.\u00a0No hi ha prou que estiga en l’habitaci\u00f3 de Miquel. Ha d’estar dins de l’armari. No hi ha prou que estiga dins de l’armari: ha d’estar damunt de la perxa i penjada b\u00e9<\/p>\n
Com veus la quantitat de configuracions desordenades s\u00f3n molt m\u00e9s grans que la quantitat de configuracions ordenades. El desordre \u00e9s molt m\u00e9s probable que l’ordre. Es per aix\u00f2 que, si no posem un esfor\u00e7 especial, la casa es desordena.<\/p>\n
A nivell f\u00edsic, l’Univers camina cap al desordre (anomenat \u00abentropia\u00bb), perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s probable que es passe de l’ordre al desordre, que al contrari. Simplement, perqu\u00e8 el desordre \u00e9s m\u00e9s probable.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s la segona llei de la termodin\u00e0mica, que diu que l’entropia creix cada vegada m\u00e9s. L’Univers acabar\u00e0 en un estat de complet desordre (m\u00e0xima entropia) amb \u00e0toms viatjant a l’atzar per totes parts sense cap estructura (estructura \u00e9s el contrari de l’entropia)<\/p>\n
El mateix passa amb la virtut. Si diem \u00abS\u00e1nchez t\u00e9 relacions sexuals amb X\u00bb, nom\u00e9s hi ha una possibilitat virtuosa on X \u00e9s la seua dona, per\u00f2 hi ha milions de possibilitats no virtuoses. Si diem \u00abS\u00e1nchez ha destinat els diners dels parats a X\u00bb, nom\u00e9s hi ha una possibiltat virtuosa on X \u00e9s els parats. Per\u00f2 hi ha milions de possibilitats en qu\u00e8 S\u00e0nchez pot destinar eixos diners.<\/p>\n
Tamb\u00e9 en la veritat. Si diem \u00abA \u00e9s filla de X\u00bb, nom\u00e9s hi ha una possibilitat certa on X \u00e9s V. Hi ha una infinitat de possibilitats falses on X \u00e9s Pedro S\u00e1nchez o el pato Donald.<\/p>\n
Tamb\u00e9 en la bellesa. Mirem un quadre bell com la Gioconda. Hi ha milers de par\u00f2dies no belles.<\/p>\n
Recapitulem: el b\u00e9 (la virtut, la veritat i la bellesa) \u00e9s molt menys probable que el mal (el pecat, la mentida i la lletjor).<\/p>\n
Com no recordar el comen\u00e7ament d’Anna Karenina de Tolstoi? \u00abTodas las familias felices se parecen, pero cada familia infeliz lo es a su manera\u00bb<\/p>\n
Perqu\u00e8 una fam\u00edlia infeli\u00e7 ho pot ser perqu\u00e8 no tenen diners o perqu\u00e8 un fill est\u00e0 malalt o perqu\u00e8 una persona \u00e9s depressiva o perqu\u00e8 l’home \u00e9s infidel o perqu\u00e8 els fills no volen fer cas o per un mili\u00f3 de raons diferents<\/p>\n
Per\u00f2 en totes les fam\u00edlies felices les propietats s\u00f3n iguals: la gent t\u00e9 prou diners per sobreviure, el matrimoni es vol, no hi ha infidelitat, no hi ha malalties greus, els fills s\u00f3n ben portats.<\/p>\n
Les probabilitats d’infelicitat s\u00f3n molt m\u00e9s grans que les de felicitat. El b\u00e9 \u00e9s poc probable.<\/p>\n
Per tant, si deixes les coses sense esfor\u00e7ar-te, tot degenera cap al mal. La degeneraci\u00f3 \u00e9s l’estat natural de les coses. Perqu\u00e8 les coses no degeneren, cal aplicar un esfor\u00e7 conscient. Cal lluitar contra l’entropia. \u00a0Perqu\u00e8 el mal \u00e9s molt m\u00e9s probable que el b\u00e9<\/p>\n
Si tu deixes un tros de carn a l’atzar, el que \u00e9s completament probable \u00e9s que acabe podrit. Perqu\u00e8 no es podrisca, cal que faces l’esfor\u00e7 de pujar i posar-lo en mig de la nevera<\/p>\n
Si no fas res, les coses degeneren, perqu\u00e8 les probabilitats d’anar a mal s\u00f3n molt m\u00e9s grans que les probabilitats d’anar a b\u00e9.<\/p>\n
Perqu\u00e8 un cos hum\u00e0 no es podrisca, el cos ha d’estar fent esfor\u00e7os constants mentre visca, nom\u00e9s perqu\u00e8 el cos hum\u00e0 es mantinga. Tota una s\u00e8rie de processos qu\u00edmics, c\u00e8lulars, org\u00e0nics\u00a0El cos lluita de forma heroica contra l’entropia fins que perd la batalla, mor i l’entropia guanya la partida.<\/p>\n
El mateix passa amb la societat. Si no es fan esfor\u00e7os constants per mantindre-la, la societat degenera. La degeneraci\u00f3 de la societat \u00e9s l’estat natural. Perqu\u00e8 no passe cal esfor\u00e7ar-se (normalment es fa amb la moral individual i col\u00b7lectiva (materials) i el bon govern (disposici\u00f3))<\/p>\n
Esta \u00e9s la gran veritat que el m\u00f3n modern ha oblidat. Cal esfor\u00e7 nom\u00e9s per quedar-nos on estem. Una societat harmoniosa requereix d’un esfor\u00e7 constant per mantindre-la<\/p>\n
El progre dona la societat per sentada. Pensa que es mantindr\u00e0 ella sola. Llavors es dedica a buscar formes de millorar-la (segons el seu limitat enteniment) i proposa canvis (en la seua majoria desastrosos)<\/p>\n
Ell no es planteja mai si estos canvis interferiran en els processos que donen manteniment a la societat. Per al progres, nom\u00e9s es pot millorar.<\/p>\n
(Per aix\u00f2 alg\u00fa va dir en Internet que els progres creuen que s\u00f3n cirurgians que extirpen un tumor maligne, quan el que s\u00f3n en veritat s\u00f3n una empresa de derribos, que destrossa els pilars de la societat)<\/p>\n
En general, la vida es resumeix amb la hip\u00f2tesi de la Reina Roja:<\/p>\n
Alicia y la Reina Roja corren velozmente, pero a Alicia le parece que por muy r\u00e1pido que corran, siempre permanecen en el mismo sitio. Cuando se paran a descansar, tiene lugar entre ellas el siguiente dialogo:<\/p>\n
\u201c-Pero \u00bfc\u00f3mo? \u00a1Si parece que hemos estado bajo este \u00e1rbol todo el tiempo! \u00a1Todo est\u00e1 igual que antes!<\/p>\n
-\u00a1Pues claro que s\u00ed! -convino la Reina-. Y \u00bfc\u00f3mo si no?<\/p>\n
-Bueno, lo que es en mi pa\u00eds -aclar\u00f3 Alicia, jadeando a\u00fan bastante-, cuando se corre tan r\u00e1pido y durante tanto tiempo, se suele llegar a alguna otra parte\u2026<\/p>\n
-\u00a1Un pa\u00eds bastante \u201clento\u201d el tuyo! -replic\u00f3 la Reina-. Aqu\u00ed, es preciso correr mucho para permanecer en el mismo lugar y para llegar a otro hay que correr el doble m\u00e1s r\u00e1pido.\u201d (Alicia a trav\u00e9s del espejo)<\/p><\/blockquote>\n
B\u00e9, de tot el que hem dit, est\u00e0 clar que els processos que van a favor de l’entropia (de b\u00e9 a mal) s\u00f3n f\u00e0cils i els processos que mantenen la societat (de b\u00e9 a b\u00e9) s\u00f3n dif\u00edcils i els que milloren les coses (de mal a b\u00e9) s\u00f3n molt dif\u00edcils.<\/p>\n
Com diu la Reina Roja, per quedar-se com un est\u00e0, cal caminar tot el dia. Per progressar, un ha de caminar doblement r\u00e0pid.\u00a0Es per aix\u00f2 que Dumas t\u00e9 ra\u00f3<\/p>\n
Per tant, tots els canvis cap a mal s\u00f3n f\u00e0cils. I tot els canvis cap a b\u00e9 s\u00f3n dif\u00edcils.\u00a0Tu pots fer una campanya de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i la gent te la comprar\u00e0 perqu\u00e8 va a favor de l’entropia.<\/p>\n
Les feministes guanyen diners, la gent presumeix de virtut i aconsegueix estatus, etc. La immensa majoria de la gent s’hi aprofita.<\/p>\n
Pots fer una campanya incitant a la lliberaci\u00f3 sexual i la destrucci\u00f3 de la fam\u00edlia perqu\u00e8 va a favor de l’entropia.<\/p>\n
La gent s’aprofita per fer el que vol, en comptes d’esfor\u00e7ar-se per anar contra l’entropia (per anar contra el vici i a favor de la virtut)<\/p>\n
Perqu\u00e8 la societat funcione, la societat ha de lluitar contra l’entropia i aix\u00f2 inclou a cada persona en particular.<\/p>\n
Per aix\u00f2 hi ha mecanismes: la conci\u00e8ncia, la pressi\u00f3 social i la llei.<\/p>\n
Aix\u00f2 requereix un esfor\u00e7 de cada persona: la lluita contra l’entropia sempre ho fa. Eixos esfor\u00e7os individuals s\u00f3n el que mantenen la societat, els que eviten que siguem una massa de gent lluitant tots contra tots.<\/p>\n
El que s’est\u00e0 fent durant les \u00faltimes d\u00e8cades \u00e9s fer campanyes perqu\u00e8 la gent deixe d’esfor\u00e7ar-se. Este \u00e9s un producte que es pot vendre molt b\u00e9. Perqu\u00e8 sempre deixar d’esfor\u00e7ar-se \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil. Per\u00f2 el producte contrari \u00e9s molt dif\u00edcil de vendre<\/p>\n
Escolta, tu, picha brava, deixa’t de tirar-te a mil xiques i casa’t. \u00a0Dif\u00edcil de vendre. \u00abTu tens dret a la lliberaci\u00f3 sexual\u00bb \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil<\/p>\n
Escolta tu, senyora divorciada, torna a juntar-te amb el teu home que detestes i intenta portar-te b\u00e9. \u00abTu tens dret a que el teu home et passe una pensi\u00f3 mentre et tires a alfa\u00bb molt m\u00e9s f\u00e0cil<\/p>\n
Escolta, tu, ves a treballar cada dia i al\u00e7at prompte i amb fred.\u00a0Dif\u00edcil de vendre. \u00abAmb una pagueta podr\u00e0s viure sense treballar\u00bb molt m\u00e9s f\u00e0cil<\/p>\n
Sempre lo que va a favor de l’entropia social \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil. Ara fes una campanya a favor de la castedat i vor\u00e0s quanta gent s’hi apunta. Ni els c\u00e0rrecs del PP que estan divorciats s’apunten.<\/p>\n
Distingim entre estos dos missatges.<\/p>\n
Un missatge a favor de l’entropia, de part de Rousseau: \u00abTu eres bo. No cal que canvies. El problema \u00e9s del sistema que ha de canviar per donar-te tot el que vols\u00bb<\/p>\n
Un missatge en contra de l’entropia, de part de Jes\u00fas: \u00abTu eres pecador. Has d’arrepentir-te i canviar de vida (metanoia). Has d’intentar ser perfecte, com el teu Pare \u00e9s perfecte\u00bb<\/p>\n
Quin missatge \u00e9s m\u00e9s atractiu?Quin missatge ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil que la gent compre?El primer sense dubte<\/p>\n
Llavors, com pots reformar la societat perqu\u00e8 vaja en contra de l’entropia? La resposta \u00e9s: no pots. \u00a0Una vegada s’arriba a un punt que la gent fa el que li dona la gana, ja no hi ha retorn.<\/p>\n
Despr\u00e9s ve una dictadura, com deia Plat\u00f3, per\u00f2 la dictadura no pot aturar la degeneraci\u00f3. Perqu\u00e8 la llei no pot sustituir a la conci\u00e8ncia. Si la gent t\u00e9 conci\u00e8ncia i valors morals t\u00e9 un policia dins de la seua ment dia i nit. Cap estat totalitari pot igualar aix\u00f2. Feta la llei, feta la trampa.<\/p>\n
El r\u00e8gim rom\u00e0 es va fer cada vegada m\u00e9s dictatorial i no va poder aturar l’entropia. Despr\u00e9s de la dictadura, la societat col\u00b7lapsa o \u00e9s conquistada per una altra.<\/p>\n
Llavors, \u00e9s impossible anar contra l’entropia? Si \u00e9s aix\u00ed, perqu\u00e8 despr\u00e9s del col\u00b7lapse de l’Imperi Rom\u00e0, va eixir una societat encara millor i encara amb menys entropia? B\u00e9 aix\u00f2 deixem-lo per un altre dia.<\/p>\n
En realitat, conforme us he contat les coses, amb la segona llei de la termodin\u00e0mica, la societat humana hauria degenerat des del seu comen\u00e7ament, perqu\u00e8 nom\u00e9s hi hauria entropia creixent<\/p>\n
Per\u00f2 el que veiem en la hist\u00f2ria humana \u00e9s un comportament de cicles. Les civilitzacions naixen, creixen, decauen i moren com les persones, com qualsevol \u00e9sser viu, com les estrelles<\/p>\n
Quan tens un comportament de cicles \u00e9s que hi ha dos forces: una cap a la baixa entropia i una cap a l’alta entropia. La primera for\u00e7a predomina durant el moment de creixement i la segona for\u00e7a predomina en el moment de decad\u00e8ncia.<\/p>\n
La de l’alta entropia ja la sabem: la segona llei de la termodin\u00e0mica. El fet que el n\u00famero de configuracions desordenades \u00e9s molt superior al n\u00famero de les configuracions ordenades. Per\u00f2 quin \u00e9s l’altra for\u00e7a?<\/p>\n
B\u00e9, la segona llei de la termodin\u00e0mica dona una respir temporal. La segona llei de la termodin\u00e0mica diu que l’entropia de l’Univers augmenta continuament fins que l’Univers es convertisca en un gas uniforme amb m\u00e0xima entropia: amb m\u00e0xima llibertat (cada part\u00edcula anir\u00e0 on li donar\u00e0 la gana) i m\u00e0xima igualtat (no hi haur\u00e0 cap estructura entre les part\u00edcules: totes seran iguals).<\/p>\n
Per\u00f2 la segona llei de la termodin\u00e0mica diu que l’entropia DE L’UNIVERS augmenta continuament. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que en TROSSOS de l’Univers, no puga disminuir l’entrop\u00eca<\/p>\n
Aix\u00ed, per exemple, la calor \u00e9s m\u00e9s entr\u00f2pica que el fred. El fred vol dir que les mol\u00e8cules han d’estar m\u00e9s quietes i ordenades, mentre que la calor es m\u00e9s entr\u00f2pica: totes les mol\u00e8cules anant amb desordre, amb totes direccions, amb llibertat i igualtat.<\/p>\n
Com funciona una nevera? Dins d’una nevera, el fred augmenta i per tant, l’entropia disminueix. Per\u00f2 la nevera tira per darrere molt de calor, aix\u00ed que fora de la nevera, l’entropia augmenta. \u00a0Si fas el c\u00e0lculs, l’augment de l’entropia fora de la nevera \u00c9S SUPERIOR a la disminuci\u00f3 de l’entropia dins de la nevera.<\/p>\n
Des del punt de vista de tot l’univers, l’entropia ha augmentat.Per\u00f2 si nom\u00e9s mires la nevera, l’entropia ha disminuit dins de la nevera.<\/p>\n
El mateix passa amb les societats humanes. Un grup de persones separat de la resta de la poblaci\u00f3 humana pot disminuir l’entropia, sempre que es mantiga separat de la resta.\u00a0Es pot separar de moltes maneres: amb una muralla, amb fronteres, amb lleis de migraci\u00f3, amb una religi\u00f3 que diu que es junten m\u00e9s entre ells que amb els altres.<\/p>\n
Com explica la termodin\u00e0mica, com menys entropia, m\u00e9s treball \u00fatil. Dit d’una altra manera, estos grups de persones s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os que la resta.<\/p>\n
Aix\u00ed tenim els cristians abans de Constant\u00ed. En un entorn rom\u00e0 d’alta entropia i desordre social, els grups cristians tenien baixa entropia i per aix\u00f2 prosperaven, creixien, fins a arribar al 30% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Es tamb\u00e9 el cas dels musulmans entre nosaltres. Un grup de baixa entropia en un entorn que cada vegada augmenta l’entropia.<\/p>\n
En El Salvador, s\u00f3n els grups protestants (evang\u00e8lics), perqu\u00e8 molta gent ac\u00ed nom\u00e9s \u00e9s cat\u00f2lica de nom i hi ha una gran entropia.<\/p>\n
En general, la civilitzaci\u00f3 occidental, pel seu llegat cristi\u00e0 s’ha caracteritzat per la seua baixa entropia, menor que qualsevol altra cultura i encara hi ha molta in\u00e8rcia. Per\u00f2 ara est\u00e0 augmentant l’entropia per 1) la religi\u00f3 de la llibertat i la igualtat, \u00e9s a dir, la religi\u00f3 de l’entropia 2) ha deixat que unes altres cultures amb m\u00e9s entropia que la cultura cristiana entren en ella (els africans, els musulmans o els latinoamericans, per exemple)<\/p>\n
El que sol passar \u00e9s que estos grups de baixa entropia acaben conquistant la societat. Aix\u00ed comen\u00e7a una cultura. Durant temps, esta baixa entropia es mant\u00e9 perqu\u00e8 les condicions s\u00f3n dures. Per\u00f2 esta baixa entropia crea prosperitat. Quan la gent \u00e9s rica, ja vol fer el que li dona la gana i comen\u00e7a l’alta entropia que porta a la decad\u00e8ncia. Dins d’eixa alta entropia hi ha grups de baixa entropia que acaben conquistant la societat i el cicle comen\u00e7a de nou.<\/p>\n
Aix\u00ed el califat abb\u00e0sida era d’alta entropia (feminisme, setmana laboral de 5 dies, ind\u00fastria de l’entreteniment) i va ser conquistat pels turcs.<\/p>\n
La caiguda de Roma \u00e9s m\u00e9s complexa. Si la religi\u00f3 cristiana no haguera acabat d’oficial per decret de l’emperador, probablement els grups cristians hagueren acabat conquistant el poder en Roma i hagueren comen\u00e7at un nou periode de creixement de Roma. \u00a0L’Imperi Rom\u00e0 no haguera caigut i haguera durat. Recordem que la part oriental va durar 1000 anys m\u00e9s.<\/p>\n
Per\u00f2, quan el cristianisme va acabar d’\u00fanica religi\u00f3 autoritzada, aix\u00f2 vol dir que 1) molt de cristi\u00e0 que ho havia ho era nom\u00e9s de nom. 2) es trenca la separaci\u00f3 que hi ha entre cristians vertaders i els cristians de nom<\/p>\n
La muralla que separa el grup de baixa entropia amb l’entorn d’alta entropia (la membrana d’una c\u00e8l\u00b7lula) es trenca. Es perd l’energia de les comunitats cristianes vertaderes. Es dissol la seua baixa entropia en un oce\u00e0 d’alta entropia.<\/p>\n
Aix\u00ed, l’Imperi continua la seua decad\u00e8ncia cap a l’alta entropia i haur\u00e0 de ser conquistat per un grup de baixa entropia (els germans) i passar uns 700 anys perqu\u00e8 la civilitzaci\u00f3 torne a al\u00e7ar-se.<\/p>\n
Qu\u00e8 fer en els nostres temps? Construir grups de baixa entropia, com fan els musulmans. Crear comunitats que mantenen les bones costums, mentre la resta de la societat se’n va a la merda.<\/p>\n
Jo no veig que hi haja moltes ganes, per\u00f2 este \u00e9s el cam\u00ed. Qui ho fa\u00e7a no nom\u00e9s viur\u00e0 una vida millor, sin\u00f3 que guanyar\u00e0 el futur.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abEl bien es lento porque va cuesta arriba. El mal es lento porque va cuesta abajo\u00bb. Alejandro Dumas. Mai no us heu plantejat perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed? Perqu\u00e8 \u00e9s tan dif\u00edcil fer el b\u00e9? Pq som pecadors i egoistes? S\u00ed, per\u00f2 perqu\u00e8 som pecadors i egoistes? Quin \u00e9s el motiu darrere del pecat original? Esta … Sigue leyendo Sobre l’entropia, la dificultat de fer el b\u00e9 i de salvar la societat occidental<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3541","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3541"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3618,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541\/revisions\/3618"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}