![\"\"](\"http:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/iglesias.png\")
<\/p>\nEls protestants s\u00f3n 30 mil esgl\u00e9sies diferents, per\u00f2 hi ha alguns punts comuns. Jo vaig fer un gr\u00e0fic il\u00b7lustratiu.<\/p>\n
<\/p>\n
(La dimensi\u00f3 vertical no t\u00e9 import\u00e0ncia)<\/p>\n
Veiem que totes les esgl\u00e9sies NO protestants estan molt prop (la cat\u00f2lica, les huit esgl\u00e9sies orientals i les 12 esgl\u00e9sies ortodoxes). \u00a0Les protestants s\u00f3n molt diferents de les altres i d’elles. A m\u00e9s que s\u00f3n molt\u00edssimes.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s degut a un concepte que totes les esgl\u00e9sies protestants tenen en com\u00fa: Sola Scriptura. Vol dir que els protestants nom\u00e9s reconeixen la B\u00edblia com el missatge de D\u00e9u. El que no est\u00e0 en la B\u00edblia no \u00e9s part del cristianisme ni de l’Esgl\u00e9sia. (En aix\u00f2 es pareix a l’Islam, on l’Alcor\u00e0 t\u00e9 un estatus molt alt)<\/p>\n
La doctrina tradicional (cat\u00f3lica, ortodoxa i oriental) \u00e9s que Jes\u00fas va fundar una esgl\u00e9sia i no una B\u00edblia (en aix\u00f2 es pareix a S\u00f2crates, Buda i Mahoma, perqu\u00e8 era l’estil d’aquell temps).<\/p>\n
Els va dir als deixebles quin era el missatge. Part d’eixe missatge va acabar escrivint-se en la B\u00edblia i una altra part es va passar per fora de la B\u00edblia (s’anomena \u00abla Tradici\u00f3\u00bb).<\/p>\n
A m\u00e9s Jes\u00fas va donar a l’Esgl\u00e9sia la potestat de decidir qu\u00e8 era el correcte en l’\u00e0mbit de la fe.<\/p>\n
\u00abTengo mucho m\u00e1s que decirles, pero en este momento ser\u00eda demasiado para ustedes. Cuando venga el Esp\u00edritu de la verdad, \u00e9l los guiar\u00e1 a toda verdad; porque no hablar\u00e1 por su propia cuenta, sino que dir\u00e1 todo lo que oiga, y les har\u00e1 saber las cosas que van a suceder. \u00c9l mostrar\u00e1 mi gloria, porque recibir\u00e1 de lo que es m\u00edo y se lo dar\u00e1 a conocer a ustedes. Todo lo que el Padre tiene, es m\u00edo tambi\u00e9n; por eso dije que el Esp\u00edritu recibir\u00e1 de lo que es m\u00edo y se lo dar\u00e1 a conocer a ustedes.\u00bb Juan 16, 12-15<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed l’Esgl\u00e9sia, inspirada per l’Esperit Sant, pot prendre decisions en mat\u00e8ria de fe.<\/p>\n
\u00abEn verdad os digo: todo lo que at\u00e9is en la tierra, ser\u00e1 atado en el cielo; y todo lo que desat\u00e9is en la tierra, ser\u00e1 desatado en el cielo.\u00bb Mateu 18,18<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed totes les esgl\u00e9sies no protestants tenen tres potes = Biblia + Tradici\u00f3 + Magisteri (doctrina de l’esgl\u00e9sia). \u00a0Les esgl\u00e9sies protestant nom\u00e9s tenen una pota: la Biblia (Sola Scriptura).<\/p>\n
Aix\u00f2 t\u00e9 dos conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n
Temes que no estan en la B\u00edblia (o estan de manera amagada) no els reconeixen: la Verge Maria, els Sants, el purgatori….Totes les altres esgl\u00e9sies s\u00ed que reconeixen estos temes.<\/p>\n
(En realitat, s\u00ed que hi ha temes que reconeixen i no estan en la B\u00edblia, com la hist\u00f2ria de Satan\u00e0s, per\u00f2 ells es pensen que nom\u00e9s segueixen la B\u00edblia: Sola Scriptura)<\/p>\n
Per a una esgl\u00e9sia no protestant, una cosa \u00e9s doctrina de l’esgl\u00e9sia si
\n1) Est\u00e0 en la B\u00edblia<\/p>\nO B\u00c9<\/p>\n
2) Est\u00e0 en la Tradici\u00f3 (el que s’ha transm\u00e9s durant els segles a trav\u00e9s de l’Esgl\u00e9sia)
\n(Per exemple, pregar a la Verge Maria s’ha fet sempre. Tenim exemples del segle II d.C.)<\/p>\n(La tradici\u00f3 (com tamb\u00e9 la B\u00edblia) va comen\u00e7ar a dir-se de manera oral (es passava de deixeble a deixeble) i despr\u00e9s es va posar per escrit.)<\/p>\n
O B\u00c9<\/p>\n
3) Est\u00e0 en el Magisteri (magisteri ve de mestre): \u00e9s a dir, l’Esgl\u00e9sia ho ha declarat aix\u00ed.<\/p>\n
Per a les esgl\u00e9sies no protestants, Doctrina = B\u00edblia + Tradici\u00f3 + Magisteri<\/p>\n
Potser aix\u00f2 s’ent\u00e9n millor fent un equivalent en el m\u00f3n secular. La B\u00edblia seria la Constituci\u00f3. La tradici\u00f3 seria les altres lleis. \u00a0El Magisteri s\u00f3n les decisions del Tribunal Constitucional, que s\u00f3n vinculants.<\/p>\n
Per a les esgl\u00e9sies protestants, Doctrina = B\u00edblia (En realitat, no \u00e9s del tot aix\u00f2. Hi ha parts de la B\u00edblia que no les compleixen. Com va dir alg\u00fa, els protestants van a la B\u00edblia amb unes estisores, tallant totes les parts que no els agraden. Per exemple, la carta de Santiago o els versicles que us acabe de citar)<\/p>\n
(Per\u00f2 b\u00e9, pel moment, suposem que \u00e9s el que diuen ells)<\/p>\n
\u00c9s com si un pa\u00eds tinguera una Constituci\u00f3, sense tindre lleis secund\u00e0ries ni Tribunal Constitucional. \u00bfQu\u00e9 passaria?<\/p>\n
1) Com les \u00faniques lleis del pa\u00eds s\u00f3n la Constituci\u00f3, \u00a0hi ha un gran buit legislatiu. \u00a0Les esgl\u00e9sies protestants rebutgen molts aspectes que s’han transm\u00e9s per la tradici\u00f3. I tenen que inventar-se lleis noves.<\/p>\n
Per exemple, la Tradici\u00f3 es diu com es deu batejar a un xiquet. \u00a0Com els protestants no accepten la Tradici\u00f3, s’inventen qualsevol cosa. \u00a0Alguns es bategen en un riu. Uns altres no es bategen sin\u00f3 que diuen en p\u00fablic \u00abAcepto a Jes\u00fas como mi Se\u00f1or y Salvador personal\u00bb.<\/p>\n
(A\u00e7\u00f3 \u00faltim \u00e9s molt popular i, en la meua opini\u00f3, molt lamentable. \u00a0Perqu\u00e8 la mateixa B\u00edblia ensenya a Jes\u00fas i els ap\u00f2stols batejant. \u00a0I estes esgl\u00e9sies (que diuen seguir la B\u00edblia) es passen aix\u00f2 pels collons i creen una nova tradici\u00f3 que es pareix a l’Islam. Per\u00f2 s\u00ed que hi ha esgl\u00e9sies protestants que bategen. Sobretot, les m\u00e9s tradicionals. Hi ha molta varietat en 30 mil esgl\u00e9sies)<\/p>\n
Biblia (Constituci\u00f3) + Tradici\u00f3 (unes altres lleis) + Magisteri (Tribunal Constitucional)<\/p>\n
Si no tens unes altres lleis, has d’inventar-te un munt de coses (i despr\u00e9s dius que nom\u00e9s segueixes la B\u00edblia).<\/p>\n
Per\u00f2 el m\u00e9s greu \u00e9s la falta d’un Tribunal Constitucional. \u00a0Imagina un pa\u00eds on tot el m\u00f3n estiguera d’acord en la Constituci\u00f3 per\u00f2 faltara un Tribunal Constitucional. \u00a0Ara hi ha una disputa sobre un article de la Constituci\u00f3. I la meitat de la gent ho interpreta d’una manera. I l’altra meitat d’una altra manera.<\/p>\n
En una esgl\u00e9sia no protestant, el Magisteri resol aix\u00f2. \u00a0Les decisions hist\u00f2riques i actuals de l’Esgl\u00e9sia decideixen qui t\u00e9 ra\u00f3. Els altres tenen que obeir.<\/p>\n
El mateix passa en un pa\u00eds. \u00a0El Tribunal Constitucional falla en un sentit o en un altre. \u00a0I els altres a obeir<\/p>\n
(Recorda que use la Constituci\u00f3 com a met\u00e0fora de la B\u00edblia. Amb una difer\u00e8ncia: la B\u00edblia \u00e9s un escrit antic, escrit per gent de cultura molt diferent a la nostra i per tant, molt m\u00e9s dif\u00edcil d’interpretar, per la qual cosa les difer\u00e8ncies d’interpretaci\u00f3 s\u00f3n molt m\u00e9s freq\u00fcents)<\/p>\n
Pues b\u00e9, en una esgl\u00e9sia protestant el que passa \u00e9s que l’Esgl\u00e9sia es parteix en dos
\nNaixen dos esgl\u00e9sies diferents. Una interpreta eixe versicle de la B\u00edblia d’una manera. L’altra interpreta eixe versicle de l’altra manera.<\/p>\nRepeteix este proc\u00e9s durant 500 anys. I apareixen 30 mil esgl\u00e9sies diferents.\u00a0Luter va fundar una esgl\u00e9sia: l’esgl\u00e9sia luterana, eixint-se de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica.<\/p>\n
Les esgl\u00e9sies protestants s\u00f3n:
\n1) L’esgl\u00e9sies luterana i anglicana
\n2) Les que han eixit de l’esgl\u00e9sia luterana i anglicana
\n3) Les que han eixit de les esgl\u00e9sies de 2)
\n4) Les que han eixit de les esgl\u00e9sies de 3)<\/p>\nAl final, acabes en 30 mil paisos diferents que tots tenen la mateixa Constituci\u00f3 per\u00f2 cadascun la interpreta d’una manera diferent.<\/p>\n
Bueno, el tema \u00e9s que Sola Scriptura \u00e9s lo m\u00e9s nefast que va inventar Luter. \u00a0No nom\u00e9s en el terreny religi\u00f3s, sin\u00f3 \u00e9s el fonament de la decad\u00e8ncia occidental.<\/p>\n
Luter va ser el primer revolucionari. No hi hauria hagut Robespierre o Lenin sense Luter. \u00a0La revoluci\u00f3 protestant \u00e9s la primera revoluci\u00f3 moderna i Luter crea la plantilla de les revolucions.<\/p>\n
En cas de la Sola Scriptura, \u00e9s el forat en el que el relativisme entra en la cultura occidental i \u00e9s el que est\u00e0 destrossant la nostra societat.<\/p>\n
Abans de Luter, ten\u00edem\u00a0que era l’Esgl\u00e9sia qui deia qu\u00e8 \u00e9s el que estava b\u00e9 o malament (de la mateixa manera que era el govern el que deia qu\u00e8 era legal o il\u00b7legal)<\/p>\n
Luter ix amb la idea de que qualsevol pot interpretar la B\u00edblia\u00a0(ell no va pensar b\u00e9 les implicacions. Luter \u00e9s un pensador poc sistem\u00e0tic i contradictori. De fet, despr\u00e9s va dir, que nom\u00e9s els reis podien interpretar la B\u00edblia. Per\u00f2 el mal ja estava fet.)<\/p>\n
Si tot el m\u00f3n pot interpretar la B\u00edblia, l’autoritat moral no est\u00e0 en l’Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 en l’individu. \u00a0L’individu \u00e9s el que pot decidir qu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 o malament, interpretant la B\u00edblia com li rota.<\/p>\n
Amb el temps, l’individu (envestit de l’autoritat moral) decideix que la B\u00edblia est\u00e0 malament i la tira a un costat. De sobte, tens milions de persones que pensen que ells s\u00f3n la \u00faltima autoritat moral.<\/p>\n
(\u00abYo tengo mi propia moral\u00bb, aix\u00f2 ve de Luter)<\/p>\n
Cap societat pot resistir aix\u00f2. Tindre milions de Papes, cadasc\u00fa fent el que li dona la gana. I justificant-se.<\/p>\n
\u00abS\u00ed, yo divorci\u00e9 a mi marido, pero yo tengo derecho a ser feliz y mis hijos son felices si yo soy feliz\u00bb<\/p>\n
S\u00ed, la societat es mant\u00e9 per la in\u00e8rcia cat\u00f2lica. Per\u00f2 el relativisme implica una lluita de tots contra tots.<\/p>\n
Perqu\u00e8 un col\u00b7lectiu funcione, sempre ha d’haver-hi gent que estiga disposada a obeir. \u00a0No tot el m\u00f3n pot ser l’autoritat moral m\u00e0xima.<\/p>\n
El relativisme \u00e9s un \u00e0cid que dissol les estructures de la societat. La llibertat i igualtat deriven del relativisme.<\/p>\n
\n
- Si no ens posem d’acord en qu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 i est\u00e0 malament, que cadasc\u00fa fa\u00e7a el que vulga (llibertat)<\/li>\n
- Si no ens posem d’acord en qu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 i est\u00e0 malament, totes les opcions s\u00f3n iguals (igualtat)<\/li>\n<\/ul>\n
Tot aix\u00f2 va comen\u00e7ar amb Luter i amb Sola Scriptura. \u00a0Luter t\u00e9 uns altres conceptes que s’allunyen de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. \u00a0Per\u00f2, des del punt de vista no religi\u00f3s, el concepte de Sola Scriptura (que, com dic, Luter no va pensar b\u00e9) \u00e9s el que produeix (despr\u00e9s de 500 anys en qu\u00e8 s’extrauen les conseq\u00fc\u00e8ncies) la decad\u00e8ncia i mort d’Occident.<\/p>\n
Ell tenia un problema. Volia dir que ell tenia ra\u00f3 i que el Papa s’equivocava. Jo haguera preferit que haguera dit aix\u00f2. \u00a0Tindriem hui dos esgl\u00e9sies en Occident: la luterana i la cat\u00f2lica. Per\u00f2 el principi d’autoritat s’hauria conservat i no hi hauria relativisme.<\/p>\n
Per\u00f2 a ell li resultava molt dif\u00edcil justificar aix\u00f2. Aix\u00ed que va dir que ell tenia ra\u00f3 perqu\u00e8 era m\u00e9s fidel a la B\u00edblia i el Papa no tenia ra\u00f3 perqu\u00e8 no era fidel a la B\u00edblia. I que qualsevol podia interpretar la B\u00edblia a la seua manera. \u00a0Ojal\u00e0 haguera mort abans de dir aix\u00f2<\/p>\n
Ell no se’n va adonar de la barbaritat que havia dit. Tampoc en l’Islam qualsevol pot interpretar l’Alcor\u00e0 a la seua manera. Ni en el judaisme o el budisme es poden interpretar cadasc\u00fa com li rota. \u00a0Aix\u00f2 \u00e9s la negaci\u00f3 de la societat<\/p>\n
Aix\u00ed que un grup de pagesos alemanys van dir: \u00abHome, nosaltres podem interpretar la B\u00edblia a la nostra manera?Aix\u00ed que no tenim que obeir a l’Esgl\u00e9sia? Pues si no tenim que obeir a l’Esgl\u00e9sia no tenim que obeir als reis i pr\u00ednceps.\u00bb<\/p>\n
I es van al\u00e7ar en el que \u00e9s el primer al\u00e7ament comunista de la hist\u00f2ria. \u00a0Llavors Luter va dir als pr\u00ednceps que mataren a \u00abeixos gossos rabiosos\u00bb. I els pr\u00ednceps els van matar i Luter va dir: \u00abHome, quan deia que qualsevol ho interpretara de la seua manera, volia dir que nom\u00e9s els pr\u00ednceps ho poden fer\u00bb<\/p>\n
(\u00c9s mentida, si no recorde malament, la cita original \u00e9s \u00abcualquier conductor de carreta de bueyes puede interpretar la Biblia\u00bb, ja us ho buscar\u00e9 per\u00f2 era algo aix\u00ed\u00a0per\u00f2 \u00e9s que ell no se n’havia adonat)<\/p>\n
Aix\u00ed que cada pr\u00edncep va fer una esgl\u00e9sia nacional (Des del punt de vista pol\u00edtic, Luter era el bra\u00e7 intel\u00b7lectual de la revoluci\u00f3 dels pr\u00ednceps contra l’Esgl\u00e9sia i el Papat). Aix\u00f2 no era tan greu.<\/p>\n
Per\u00f2 ja tot el m\u00f3n havia sentit a Luter amb \u00abinterpreteu la B\u00edblia com us rote\u00bb. \u00a0I eixes paraules van quedar all\u00ed. \u00a0I la gent protestant les va estudiar i les va meditar. I aix\u00ed es van fer les esgl\u00e9sies puritanes, que deriven de les esgl\u00e9sies nacionals protestants de primera generaci\u00f3. Els puritans van comen\u00e7ar a traure les conclusions que estaven en Luter. Van fer les revolucions puritanes (que van posar als burgesos al poder). \u00a0De la teoria puritana, deriva la Ilustraci\u00f3 i la religi\u00f3 de l’egoisme i \u00a0el m\u00f3n modern.<\/p>\n
Luter \u00e9s el fundador del m\u00f3n modern. Les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies de la doctrina de Sola Scriptura es que, si poses l’autoritat moral en l’individu, acabes amb un m\u00f3n en qu\u00e8 cadasc\u00fa \u00e9s el seu propi Papa. Aix\u00f2 \u00e9s la destrucci\u00f3 de la societat, perqu\u00e8 tota societat es basa en una autoritat moral.<\/p>\n
Jo no he llegit a Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera i no tinc cap opini\u00f3 a favor ni en contra d’ell. \u00a0El desconec. \u00a0Per\u00f2 s\u00ed hi ha una frase que he llegit d’ell i m’agrada molt.<\/p>\n
\u00abTodo proceso hist\u00f3rico es, en el fondo, un proceso religioso. Sin descubrir el substratum religioso no se entiende nada. La presente situaci\u00f3n del mundo es, ni m\u00e1s ni menos, la \u00faltima consecuencia de la Reforma\u00bb \u00a0[la Reforma protestante]<\/p>\n
Era veritat quan ho escrivia fa un segle i \u00e9s veritat hui en dia.<\/p>\n
Que el tema de Sola Scriptura \u00e9s una barbaritat no \u00e9s dif\u00edcil de vore. Luter va dir \u00abCadasc\u00fa pot interpretar la B\u00edblia de una manera\u00bb. Imagina que el govern diguera: \u00abCadasc\u00fa pot interpretar la Constituci\u00f3 com li parega\u00bb. \u00a0Obviament, aix\u00f2 portaria a l’anarquia, que \u00e9s el que hi ha en les esgl\u00e9sies protestants on hi ha 30 mil esgl\u00e9sies i no es posen d’acord en res.<\/p>\n
Si jo veig aix\u00f2 i jo l’interprete com \u00abVelocitat m\u00e0xima: 90 kms\u00bb. I el ve\u00ed l’interpreta com \u00abVelocitat m\u00ednima 90 kms\u00bb. Tenim un problema.<\/p>\n
Si no hi ha un tribunal per damunt de nosaltres per donar una interpretaci\u00f3 universal, el que farem \u00e9s partir el pa\u00eds en dos pa\u00edsos. La Maximol\u00e0ndia, on aix\u00f2 s’interpreta com \u00abvelocitat m\u00e0xima: 90 kms\u00bb i Minimol\u00e0ndia, on aix\u00f2 s’interpreta com \u00abvelocitat m\u00ednima 90 kms\u00bb.<\/p>\n
I cada nova disputa d’interpretaci\u00f3 d’una senyal porta a que cada pa\u00eds es partisca en pa\u00efsos m\u00e9s xicotets i aix\u00ed successivament<\/p>\n
Al final acabes en el caos. En el camp protestant, acabes amb l’Alta Esgl\u00e9sia enfrontant-se amb la Baixa Esgl\u00e9sia. \u00a0Els calvinistes enfrontant-se amb els arminians.\u00a0Els mainstream amb els evang\u00e8lics.<\/p>\n
Un dels acudits religiosos m\u00e9s famosos del m\u00f3n reflexa aix\u00f2<\/p>\n