L’article deia que, quan Roma era pr\u00f2spera, els gens eren multiculturals i hi havia molts gens de l’Orient Mitj\u00e0. \u00a0Aix\u00f2 valida cient\u00edficament el que va dir Juvenal (https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juvenal) que l’Orantes [riu de S\u00edria] desembocava en el T\u00edber [riu de Roma]. Es a dir, que tots els de l’Orient Mitj\u00e0
\nse n’havien anat cap a Roma.<\/p>\n
Despr\u00e9s l’article deia que, quan les coses van anar malament en Roma i va haver-hi pobresa (la crisi del segle III), els gens eren europeus occidentals.\u00a0L’article interpretava aix\u00f2 com que els immigrants havien tornat als seus paisos d’origen.<\/p>\n
N\u00famero 1: Com podia saber aix\u00f2 nom\u00e9s mirant als gens? N\u00famero 2: Si saps una miqueta d’hist\u00f2ria te n’adones que aix\u00f2 \u00e9s impossible (amb una excepci\u00f3).<\/p>\n
Imagina per exemple un siri que haja arribat a Roma el segle I a.C. i es va posar a viure en el Subura, barri multicultural de Roma. Seria ve\u00ed de C\u00e8sar, mentre C\u00e8sar creixia.En el segle III, quan les coses venen mal dades, el descendent d’este siri vol tornar a S\u00edria.<\/p>\n
Impossible! El descendent d’este siri no sap que el seu avantpassat venia de S\u00edria. \u00a0Aix\u00f2 va ser 400 anys abans. \u00a0I ning\u00fa se’n recordava de res. \u00a0I, amb tota possibilitat, els descendents del siri ve\u00ed de C\u00e8sar s’han mesclat amb els descendents dels romans natius i el descendent del siri es considera rom\u00e0. Incl\u00fas si no s’haguera mesclat es consideraria rom\u00e0. I a m\u00e9s est\u00e0 mesclat durant 400 anys<\/p>\n
Hi ha una excepci\u00f3. Els israelites (els jueus encara no existien) eren part de la poblaci\u00f3 no romana de l’Imperi Rom\u00e0. Ells conservaven la seua religi\u00f3 i podien tornar a Israel. \u00a0Per\u00f2 eren l’\u00fanic grup que es recordava dels seus origens i es mantenia sense mesclar massa.<\/p>\n
Tots els altres venien d’immigrants i acabaven sent romans. Com podien tornar als seus paisos d’origen, si no tenien paisos d’origen (estaven mesclats) i no se’n recordaven? No podien.<\/p>\n
Com havien desaparegut els gens africans de la poblaci\u00f3 romana si tots es consideraven romans? Si no podien \u00abtornar als paisos d’origen\u00bb?<\/p>\n
Es un poc llarg d’explicar. Heu de tindre una miqueta de paci\u00e8ncia.<\/p>\n
Imagina dos esp\u00e8cies de pardalets. Una viu en Europa i una viu en Africa. Cadascuna est\u00e0 adaptada al seu entorn. No nom\u00e9s al clima, sin\u00f3 a l’ecosistema que el clima produeix.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s com veig la difer\u00e8ncia entre races humanes, com adaptaci\u00f3 a l’entorn.<\/p>\n
L’home europeu est\u00e0 adaptat a un entorn molt hostil: molt de fred, poc de menjar en hivern, curta temporada agr\u00edcola, poca ca\u00e7a. \u00a0Aix\u00f2 produeix adaptacions (estic parlant de la prehist\u00f2ria)<\/p>\n
1) Mes intel.lig\u00e8ncia. La gent poc intel.ligent no sobreviu, es mor i els seus gens poc intel.ligents desapareixen de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
2) Mes gratificaci\u00f3 diferida. Tamb\u00e9 anomenada \u00abbaixa prefer\u00e8ncia temporal\u00bb o \u00abesperit de sacrifici\u00bb. \u00a0La gent que no se sacrifica per al dem\u00e0 mor i els seus gens es perd<\/p>\n
3) Mes ganes de treballar. Com Miquel diu, no hi ha cap immigrant que siga treballoadicte. \u00a0Els malfainers moren i els seus gens desapareixen de la poblacio<\/p>\n
4) Mes respecte a les lleis. Mes empatia pels dem\u00e9s. Coses que son necess\u00e0ries per a la cooperaci\u00f3 necess\u00e0ria per sobreviure<\/p>\n
5) Mes monog\u00e0mia. En Africa, la natura es tan generosa que les dones poden mantindre’s a elles i als seus fills (cultura de azada o horticulturista).\u00a0Aix\u00f2 fa que les dones busquen l’alfa. El mes alfa te varies dones. Poligamia<\/p>\n
En Europa (prehist\u00f2rica) les dones no poden mantindre’s. Per aix\u00f2 busquen alg\u00fa que les mantinga. Son culturas de arado o agricolas.\u00a0Pocs homes poden llaurar per mantindre v\u00e0ries dones. Aixo fa que hi haja monog\u00e0mia i la majoria de dones acaben amb un proveidor beta<\/p>\n
De l’1 al 5 son adaptacions de l’home europeu amb un entorn hostil. \u00a0En l’Africa es al contrari
\n1) Menys intel.lig\u00e8ncia
\n2) Menys esperit de sacrifici
\n3) Menys ganes de treballar
\n4) Comportament m\u00e9s individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu)
\n5) Mes polig\u00e0mia<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 l’ambient tropical \u00e9s molt m\u00e9s benigne<\/p>\n
De nou, son adaptacions. Com el pardalet europeu que est\u00e0 adaptat al fred i el pardalet afric\u00e0 al tr\u00f2pic.<\/p>\n
En el m\u00f3n prehist\u00f2ric, no pot haver-hi una invasi\u00f3 a gran escala d’homes africans a Europa, perqu\u00e8 moririen. Les seues caracter\u00edstiques fan que no estiguen adaptats a l’entorn hostil europeu. No tenen les caracter\u00edstiques de 1) al 5) que es necessiten per sobreviure a Europa. Amb:<\/p>\n
1) Menys intel.lig\u00e8ncia
\n2) Menys esperit de sacrifici
\n3) Menys ganes de treballar
\n4) Comportament menys individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu)
\n5) Mes polig\u00e0mia<\/p>\n
moren. \u00a0De la mateixa manera, el pardalet afric\u00e0 no pot envair Europa perqu\u00e8 mor, al no estar adaptat al fred i a l’ecosistema europeu.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que destorba este equilibri? La prosperitat. En el nostre temps, \u00e9s la prosperitat europea produida per la tecnologia i l’acumulaci\u00f3 de treball i capital de les generacions anteriors.<\/p>\n
De sobte, Europa es converteix un entorn molt m\u00e9s benigne. El fred es combat amb tecnologia. Les malalties del fred es combaten amb tecnologia m\u00e8dica. La tecnologia fa que la producci\u00f3 de menjar siga senzilla.. \u00a0Nom\u00e9s uns pocs llauradors produeixen menjar de forma senzilla per tota la poblaci\u00f3 (o simplement s’importa menjar amb els diners que dona la tecnologia).<\/p>\n
Ja la gent no ha de matar-se a treballar en el camp per sobreviure. Treballar s’ha fet algo molt c\u00f2mode, per exemple, per als funcionaris o administratius en empresses. Europa s’ha tornat en un entorn m\u00e9s favorable, m\u00e9s paregut al tr\u00f2pic, no en el clima, per\u00f2 s\u00ed en la facilitat de viure. Es com si, en el exemple dels pardalets, Europa s’haguera convertit en un continent amb clima tropical.<\/p>\n
Aix\u00f2 produeix dos efectes.<\/p>\n
El primer \u00e9s que les caracter\u00edstiques d’adaptaci\u00f3 a l’entorn van canviant. En el cas dels pardalets, estar adaptat al calor \u00e9s bo. En el nostre cas<\/p>\n
1) Menys intel.lig\u00e8ncia. La intel\u00b7lig\u00e8ncia europea ha anat baixant des de principis del segle XX.
\n2 i 3 ) Menys esperit de sacrifici i menys ganes de treballar. Estem plens de malfainers que nom\u00e9s fan que xarrar i no volen treballar. Mira els alumnes d’Anabel.
\n4) Comportament MES individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu). Cadasc\u00fa va a la seua bola. No existeix la comunitat que existia abans.
\n5) Mes polig\u00e0mia. El divorci i les mares solteres s\u00f3n formes de polig\u00e0mia. La promiscuitat sexual (abans del matrimoni) \u00e9s tamb\u00e9 una forma de polig\u00e0mia<\/p>\n
Com veieu, les adaptacions africanes a l’entorn comencen a ser exitoses en Europa. Aix\u00ed que no \u00e9s estrany que vinguen els africans i comencen a emigrar a Europa. Abans no podien viure ac\u00ed, per\u00f2 ara estan m\u00e9s adaptats. Per exemple, poden viure amb subvencions o treballs on no fan res. Abans eixes subvencions i treballs eren per als natius. Per\u00f2 fa nom\u00e9s un segle, eixes subvencions i treballs no existien i els africans no podien vindre.<\/p>\n
En l’exemple dels pardalets, Europa es converteix en tropical, de sobte, les caracter\u00edstiques que t\u00e9 el pardalet afric\u00e0 s\u00f3n caracter\u00edstiques d’\u00e8xit. Per tant els pardalets africans migren a Europa i desplacen als pardalets natius, que ja no estan adaptats a l’entorn europeu.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que ens est\u00e0 passant. Pel nou m\u00f3n de prosperitat que ha creat la tecnologia (entre ells, l’Estat del Benestar), nosaltres estem menys adaptats que els immigrants. En el m\u00f3n europeu actual, ells poden tindre m\u00e9s fills que els europeus amb menys diners i menys treball \u00a0(obviament els fills els paguem nosaltres, per\u00f2 nosaltres ens deixem parasitar i ells no es deixarien, perqu\u00e8 venen d’una cultura on tot el m\u00f3n intenta parasitar a l’altre i ning\u00fa ens deixa. Nosaltres no estem acostumats a defensar-nos dels par\u00e0sits)<\/p>\n
Per exemple, la baixa prefer\u00e8ncia temporal dels europeus \u00e9s un problema. Els europeus planifiquen molt per tindre els fills. Els immigrants els tenen sense pensar i al final els acabem mantenint entre tots.<\/p>\n
Per a l’entorn actual, nosaltres som un entorn obsolet i poc adequat. Per aix\u00f2 ens estem extingint (la poblaci\u00f3 nativa es divideix a la meitat cada 40 anys), mentre els immigrants no paren d’augmentar. \u00a0Es a dir, com quan Europa es fa tropical i \u00e9s conquistada pel pardalet afric\u00e0 i el pardalet europeu es va extingint.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s el mateix que va passar a l’Imperi Rom\u00e0. Ells tenien prosperitat (menys que nosaltres) i un rudimentari Estat del Benestar. Juvenal el va anomenar \u00abpanem et circenses\u00bb (\u00abpan y espect\u00e1culos de carreras de cu\u00e1drigas\u00bb). En la ciutat de Roma, molta gent tenia p\u00e0 gratis i els espect\u00e0culs de carreres de cu\u00e0drigues eren gratis per a tots. \u00a0Un rom\u00e0 podia viure sense treballar. Agafava el pa del mat\u00ed i se n’anava al \u00abcirc\u00bb a vore les carreres. Eixa era tota la seua vida
\n(El pa el donava el seu patr\u00f3, per\u00f2 no entrarem en aix\u00f2)<\/p>\n
Clar, amb un estil de vida tan parasitari, tot el perrum de l’Imperi va arribar a Roma a viure una vida parasit\u00e0ria. I, com deia Juvenal, l’Orantes va desembocar en el T\u00edber.\u00a0De nou, \u00e9s el pardalet afric\u00e0 que conquista una Europa tropical Resum del que he dit fins ara: \u00a0L’home europeu est\u00e0 adaptat a un entorn hostil: un entorn d’escasessa natural. L’home afric\u00e0 est\u00e0 adaptat a un entorn favorable: un entorn de prosperitat natural\u00a0(Per supost hi ha gradacions entre Marroc i Senegal, per\u00f2 estic simplificant)<\/p>\n Cada vegada que Europa aconsegueix una prosperitat artificial, degut a l’acumulaci\u00f3 de capital i a la tecnologia (modernament) o a les guerres i l’explotaci\u00f3 de les prov\u00edncies romanes (Imperi Rom\u00e0), els \u00a0homes africans (i de Mitj\u00e0 Orient) desplacen als europeus natius \u00a0(Com va observar Juvenal). Aix\u00f2 \u00e9s natural: ells estan m\u00e9s adaptats a la prosperitat<\/p>\n (Este fen\u00f2men s’accelera per motius ideol\u00f2gics: el dogma de la igualtat (que els romans no teniens), per\u00f2 la hist\u00f2ria t\u00e9 dos parts: ideol\u00f2gica i material. Ac\u00ed us parle nom\u00e9s de la hist\u00f2ria material encara que jo quasi sempre parle de la hist\u00f2ria ideol\u00f2gica)<\/p>\n Com l’home afric\u00e0 (i d’Orient Mitj\u00e0) est\u00e0 m\u00e9s adaptat naturalment a la prosperitat, despla\u00e7a a l’europeu quan este aconsegueix una prosperitat artificial. Es com si aconsegu\u00edrem crear un clima tropical artificial en Europa, tots els pardalets africans anirien a Europa i despla\u00e7arien als pardalets europeus.<\/p>\n El problema \u00e9s que la prosperitat europea \u00e9s artificial i, per tant, fr\u00e0gil, dif\u00edcil de mantindre.<\/p>\n (De totes les coses b\u00e0siques que ha oblidat l’home modern esta \u00e9s una de les m\u00e9s b\u00e0siques.<\/p>\n L’home modern vol fer el que li done la gana, donar rienda suelta al seu egoisme (ho disfressa amb el nom \u00abllibertat\u00bb, que sona bonic). El seu argument \u00e9s \u00abPer qu\u00e8 no puc fer jo el que em dona la gana?\u00bb.<\/p>\n NO Se n’adona que la civilitzaci\u00f3 pr\u00f2spera t\u00e9 un cost. Es pensa que \u00e9s algo natural i que estar\u00e0 all\u00ed sempre per a ell, aix\u00ed que ell pot fer el que li dona la gana. El cost d’una civilitzaci\u00f3 \u00e9s que tot el m\u00f3n s’ha de portar de forma coherent amb el manteniment d’eixa civilitzaci\u00f3.\u00a0I si vols fer el que et dona la gana, ves-te’n a una muntanya i fas el que et dona la gana, per\u00f2 vivim en societat)<\/p>\n B\u00e9, m’estic apartant. Torne al cam\u00ed. El problema \u00e9s que la prosperitat europea \u00e9s artificial i, per tant, fr\u00e0gil, dif\u00edcil de mantindre. \u00a0Els homes africans no tenen les caracter\u00edstiques per mantindre-la perqu\u00e8 necessita les caracter\u00edstiques 1) al 5) que hem vist abans.<\/p>\n Conforme els homes africans van despla\u00e7ant als europeus, la civilitzaci\u00f3 europea es degrada i la prosperitat s’acaba. Es pot mantindre per un temps gr\u00e0cies a la tecnologia (que l’home afric\u00e0 no pot mantindre), els impostos i els deute, per\u00f2 \u00e9s una bombolla buida de prosperitat que acaba explotant.<\/p>\n Arriba un moment que el sistema col\u00b7lapsa. Aix\u00f2 en Roma va ser \u00abla crisi del segle III\u00bb. \u00a0Ve una gran pobresa i mortandat.<\/p>\n Es llavors quan es purguen els gens africans i de l’Orient Mitj\u00e0 de la poblaci\u00f3 europea. Com es fa aix\u00f2?<\/p>\n No \u00abtornant els immigrants als seus paisos d’origen\u00bb. Aix\u00f2 en el cas rom\u00e0 era impossible. \u00a0Hi ha tres mecanismes:<\/p>\n 1) La gent que no pot guanyar-se la vida en Europa se’n va a un altre pa\u00eds. No al seu pa\u00eds d’origen perqu\u00e8 no recorda quin \u00e9s, sin\u00f3 a un altre pa\u00eds. \u00a0Esta opci\u00f3, per\u00f2, crec que \u00e9s molt minorit\u00e0ria. Si la gent \u00e9s producte de generacions parasit\u00e0ries en Europa, no crec que siga f\u00e0cil que prospere en un altre pa\u00eds. Es cert que t\u00e9 les adaptacions biol\u00f2giques del pa\u00eds d’origen, per\u00f2 li falta la cultura del pa\u00eds subdesenvolupat per buscar-se la vida.<\/p>\n Crec que les opcions 2) i 3) s\u00f3n molt m\u00e9s majorit\u00e0ries<\/p>\n 2) La gent mor. Simple i f\u00e0cil. Mor de fam. Quan l’Estat del Benestar col\u00b7lapsa (en Roma el panem et circenses), es dona el fet que la poblaci\u00f3 europea est\u00e0 sobredimensionada per a les caracter\u00edstiques de l’ecosistema europeu.<\/p>\n Un ecosistema europeu sense Estat del Benestar pot mantindre diguem a uns 50 milions de persones i hi ha 400 milions de persones. Els 350 milions de persones sobrants moren. (Es dif\u00edcil pensar aix\u00f2 quan en l’era de l’Estat del Benestar ning\u00fa mor, per\u00f2 aixi \u00e9s la cosa)<\/p>\n Normalment hi ha una epid\u00e8mia que mata a la gent que est\u00e0 d\u00e8bil per falta de nutrici\u00f3\u00a0(Aix\u00f2 va passar en el segle III de Roma, tamb\u00e9 la Pesta Negra del segle XIII, quan passa el mateix per raons naturals: el clima canvia a m\u00e9s fred i la poblaci\u00f3 europea est\u00e0 sobredimensionada per al nou clima)<\/p>\n Tamb\u00e9 la gent m\u00e9s d\u00e8bil mor m\u00e9s prompte, hi ha m\u00e9s mortalitat infantil. D’esta manera, els gens africans i de l’Orient Mitj\u00e0 es van purgant de la poblaci\u00f3 europea.<\/p>\n Fixa’t que lo que es purguen s\u00f3n els gens, no pr\u00f2piament els individus. En un entorn com el de la Roma del segle III, els individus estaven mesclats. No es van purgar els individus de l’Orient Mitj\u00e0 sin\u00f3 els gens de l’Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n Els individus amb m\u00e9s gens africans eren menys competitius i anaven morint de fam. \u00a0A poc a poc la poblaci\u00f3 t\u00e9 menys gens de l’Orient Mitj\u00e0. La gent que t\u00e9 gens europeus occidentals sobreviu. I \u00e9s per aix\u00f2 que els cient\u00edfics veuen que la poblaci\u00f3 t\u00e9 cada vegada m\u00e9s gens occidentals<\/p>\n El mateix passa amb l’opci\u00f3 3)<\/p>\n La gent amb m\u00e9s gens occidentals s\u00f3n m\u00e9s competitius en l’economia i en la reproducci\u00f3. Poden produir m\u00e9s i ser menys pobres, tenen m\u00e9s probabilitats d’atraure una parella.<\/p>\n (La caiguda de l’Estat del Benestar significa la desaparici\u00f3 del treball femen\u00ed que, en la seua inmensa majoria, est\u00e0 lligat a l’Estat del Benestar i se sost\u00e9 pels impostos. \u00a0Quan les dones es moren de fam, de sobte, l’encant del macho alfa disminueix molt. Torna un cl\u00e0ssic: \u00abEl proveedor beta!\u00bb)<\/p>\n Aix\u00ed la gent amb m\u00e9s gens occidentals t\u00e9 m\u00e9s probabilitats de casar-se. Tamb\u00e9 t\u00e9 m\u00e9s probabilitats que els fills arriben a l’edat reproductiva sense morir-se de fam.\u00a0Com resultat, els gens africans (o l’Orient Mitj\u00e0) es van purgant de la poblaci\u00f3<\/p>\n I aix\u00f2 \u00e9s el que pense jo que va passar en l’Antiga Roma. I tamb\u00e9 \u00e9s el que pense que passar\u00e0 a Europa (encara que, afortunadament, nosaltres no ho vorem).<\/p>\n En resum, l’home afric\u00e0 est\u00e0 naturalment m\u00e9s adaptat a la prosperitat per\u00f2 no pot mantindre una prosperitat artificial.\u00a0Quan es fa la prosperitat artificial a Europa, l’home afric\u00e0 despla\u00e7a a l’europeu perqu\u00e8 est\u00e0 m\u00e9s adaptat a la prosperitat.<\/p>\n Per\u00f2 conforme l’home afric\u00e0 es fa majoritari, no pot mantindre la prosperitat i s’acaba la prosperitat europea. En este punt, s\u00f3n els gens europeus qui estan m\u00e9s preparat per sobreviure i van despla\u00e7ant als gens africans d’Europa. \u00a0Europa torna a ser europea.<\/p>\n I torna a comen\u00e7ar el cicle. Els europeus creen de nou una prosperitat artificial (En temps romans eren els de l’Orient Mitj\u00e0 i no els africans: us explicaria aix\u00f2 per\u00f2 ja \u00e9s prou gran el rotllo)<\/p>\n Com veus \u00e9s un cicle que es repeteix cada uns dos mil anys. Es el cicle de la civilitzaci\u00f3. El que us he explicat \u00e9s nom\u00e9s l’aspecte immigratori d’este cicle. Hi ha uns altres aspectes<\/p>\n Com a resum, l’home europeu no desapareixer\u00e0 perqu\u00e8 ell \u00e9s el millor adaptat a l’entorn europeu. De la mateixa manera, que l’\u00f3s polar no desapareixer\u00e0.\u00a0El problema \u00e9s que, conforme fem m\u00e9s grans els problemes (immigraci\u00f3 descontrol\u00b7lada, etc), m\u00e9s gran ser\u00e0 la mortandad i el desastre despr\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’article deia que, quan Roma era pr\u00f2spera, els gens eren multiculturals i hi havia molts gens de l’Orient Mitj\u00e0. \u00a0Aix\u00f2 valida cient\u00edficament el que va dir Juvenal (https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juvenal) que l’Orantes [riu de S\u00edria] desembocava en el T\u00edber [riu de Roma]. Es a dir, que tots els de l’Orient Mitj\u00e0 se n’havien anat cap a Roma. … Sigue leyendo Sobre la hist\u00f2ria gen\u00e8tica de Roma, la difer\u00e8ncia entre races i el cicle immigratori de les civilitzacions<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3201","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3201","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3201"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3201\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3217,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3201\/revisions\/3217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3201"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3201"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCom diu la B\u00edblia, \u00abnada hay nuevo bajo el sol<\/a>\u00bb (us recomane el passatge). Us pose una s\u00e0tira de Marcial<\/a> (20 anys m\u00e9s vell que Juvenal), l’original \u00abmacho ib\u00e9rico\u00bb (de Bilbilis, Calatayud) sobre el metrosexual Carmeni\u00f3n (de Corinto, Grecia).<\/p>\n