En realitat jo no estic en eixe quadre, per\u00f2 si estiguera, estaria ac\u00ed<\/p>\n
El meu pensament \u00e9s neoreaccionari i no es pot classificar aix\u00ed, per\u00f2 el quadre recull els pensaments moderns.<\/p>\n
Reaccionaris s\u00f3n els que rebutgen la teoria pol\u00edtica que va crear la Ilustraci\u00f3 i que hui \u00e9s el fonament de l’esquerra i de la dreta. Coses com tots els homes s\u00f3n iguals, el b\u00e9 m\u00e0xim \u00e9s la llibertat.<\/p>\n
N’hi ha de dos classes:<\/p>\n
Paleo-reaccionaris. S\u00f3n la gent que es va oposar a la Ilustraci\u00f3 i va perdre. T\u00e9 escritors molt bons que van diagnosticar b\u00e9 tot el problema com Joseph de Maistre<\/p>\n
Els neoreaccionaris s\u00f3n aquells que arriben a eixes idees de forma l\u00f2gica, basant-se en tot el coneixement que tenim ara, incl\u00f2s el coneixement cient\u00edfic.<\/p>\n
Les \u00faltimes d\u00e8cades hi ha hagut una explosi\u00f3 d’estudis sobre la conducta humana. \u00a0Tamb\u00e9 han passat moltes coses al m\u00f3n. El neoreaccionari intenta derivar de tota esta informaci\u00f3 (i de l’estudi de la hist\u00f2ria) el que \u00e9s veritat i \u00e9s fals quant la pol\u00edtica, amb un enfocament racional.\u00a0N’hi ha de dos classes: seculars i religiosos, jo s\u00f3c dels \u00faltims.<\/p>\n
Es un moviment molt minoritari per\u00f2 el meu comprom\u00eds \u00e9s amb la veritat, encara que siga molt minorit\u00e0ria. Estem a favor de la veritat all\u00e0 on es trobe. El problema \u00e9s que en el nostre temps de mentides est\u00e0 molt amagada. (Un exemple \u00e9s la presentaci\u00f3 que us vaig donar fa anys sobre la religi\u00f3 de l’egoisme. Aix\u00f2 \u00e9s pensament neoreaccionari)<\/p>\n
Un dels pilars del pensament neoreaccionari \u00e9s que la tradici\u00f3 es adaptativa: el resum de conductes exitoses que han sobreviscut per segles perqu\u00e8 funcionaven, encara que no sapiam perqu\u00e8 funcionen.<\/p>\n
A vore s\u00e9 que sona molt abstracte. Et posar\u00e9 uns exemples<\/p>\n
Per exemple, el rol de l’Estat en l’economia. Tot el m\u00f3n est\u00e0 d’acord que ha de tindre un rol, per\u00f2 la gent discrepa si deu ser fort o d\u00e8bil<\/p>\n
El de dretes pensa que l’Estat com menys es fique en l’economia millor. L’Estat est\u00e0 per garantir la seguretat f\u00edsica (policies) i jur\u00eddica (jutges). Per fer que els contrats es complisques. \u00a0Per tot lo altre, l’Estat haria de ser m\u00ednim per deixar tranquil\u00b7la a la gent que fa\u00e7a el que vulga. El de dretes argumenta aix\u00f2 basant-se en un dels principis de la Il\u00b7lustraci\u00f3: LA LLIBERTAT<\/p>\n
El d’esquerres, pel contrari, vol que l’Estat siga fort, per redistribuir la riquesa i ajudar a les persones que no tenen sort en la vida. El d’esquerres argumenta aix\u00f2 basant-se en un dels principis de la Il\u00b7lustraci\u00f3: LA IGUALTAT<\/p>\n
El reaccionari observa que estos dos pensaments pareixen molt diferents, per\u00f2 que s\u00f3n dos cares de la mateixa moneda. Aix\u00ed:<\/p>\n
– Els dos pensaments parteixen d’un principi abstracte (llibertat o igualtat) QUE NO JUSTIFIQUEN DE CAP MANERA RACIONAL (Com a m\u00e0xim, s’indignen si els preguntes perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s bo i et diuen que eres un malvat – un heretge)<\/p>\n
– Els dos pensaments veuen de forma positiva la llibertat i la igualtat (la difer\u00e8ncia est\u00e0 en l’\u00e8mfasi)<\/p>\n
– Els dos pensaments es dediquen nom\u00e9s AL BENESTAR El de dretes pensa que s’aconseguir\u00e0 millor amb la llibertat i el d’esquerres amb la igualtat. Les t\u00e0ctiques s\u00f3n diferents per\u00f2 l’objectiu \u00e9s el mateix<\/p>\n
– Este benestar es concep \u00fanicament com BENESTAR HED\u00d2NIC (i, per tant, ECON\u00d2MIC). Es considera que el b\u00e9 suprem \u00e9s obtindre el major plaer (i, per tant, els majors diners)<\/p>\n
– Este benestar es concep \u00fanicament com BENESTAR DE L’INDIVIDU. No es considera el benestar de la societat, de la fam\u00edlia, de la comunitat<\/p>\n
– Nom\u00e9s es donen dos solucions: Estat o individu. S’ignoren unes altres solucions, com la cultura, la fam\u00edlia, la comunidad, etc. \u00a0(Comentari: aix\u00f2 deriva de Rousseau)<\/p>\n
Tots estos conceptes que acabe d’explicar es van enunciar en la Il\u00b7lustraci\u00f3 i hui els veiem com evidents, per\u00f2 la veritat \u00e9s que totes les cultures humanes fins fa 300 anys (i moltes cultures actuals) hagueren pensat que s\u00f3n pures estupideses.<\/p>\n
Una cosa molt est\u00fapida \u00e9s l’\u00e8mfasi en l’individualisme. Aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 si vius sol en una muntanya, per\u00f2, com va dir Arist\u00f2til, l’home \u00e9s un animal social.<\/p>\n
El reaccionari pensa, com quasi tot el m\u00f3n (ara se’m ve al cap Confuci) que lo important \u00e9s el funcionament correcte de la societat. \u00a0De la mateixa manera que un cos no funciona b\u00e9 si tots els \u00f2rgans fan els que els dona la gana (el fetge es mor perqu\u00e8 el cor est\u00e0 fins als collons de bombejar sang), tampoc la societat i els homes funcionen b\u00e9 si cadasc\u00fa fa el que li dona la gana.<\/p>\n
Tamb\u00e9 el reaccionari no creu for\u00e7osament que el plaer siga el b\u00e9 m\u00e0xim. Arist\u00f2til creia que l’objectiu hum\u00e0 \u00e9s la b\u00fasqueda de la virtut. La gent \u00e9s m\u00e9s feli\u00e7 buscant la virtut que buscant el plaer<\/p>\n
El reaccionari examinaria les diferents cultures del passat, les diferents solucions que han donat al problema d’estructurar la societat, estudiaria l’evoluci\u00f3 de la cultura occidental i els descobriments sobre la conducta humana.<\/p>\n
Potser arribaria a la conclusi\u00f3 de qu\u00e8 no \u00e9s pot emfatitzar l’Estat o l’individu, sin\u00f3 que hi ha problemes que els resol millor l’Estat i uns altres millor l’individu<\/p>\n
Encara m\u00e9s important, hi ha problemes que es resolen millor amb la cultura, amb la conci\u00e8ncia, amb la comunitat, amb la fam\u00edlia<\/p>\n
Potser arribaria al principi tradicional cat\u00f2lic de subsidiaritat: les coses s’han de resoldre pel m\u00e9s xicotet possible<\/p>\n
El que pot solucionar la fam\u00edlia no deuria donar-se a la comunitat.<\/p>\n
El que pot solucionar la comunitat no deuria donar-se al ajuntament.<\/p>\n
El que pot solucionar l’ajuntament no deuria donar-se a la comunitat aut\u00f2noma.<\/p>\n
Resolent els conflictes de forma local, de manera humana, evitem un Estat totalitari, que \u00e9s el punt final de la democr\u00e0cia, com Plat\u00f3 va vore.<\/p>\n
Un altre exemple, molt m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p>\n
El de dretes vol immigraci\u00f3 per la llibertat. El d’esquerres vol immigraci\u00f3 per la igualtat.<\/p>\n
El reaccionari pensa qu\u00e8 \u00e9s millor: si tindre o no immigraci\u00f3. No pensa que tots els homes siguen iguals. Tampoc pensa que els homes siguen individuals, sin\u00f3 que s’organitzen naturalment en comunitats i tindre dos comunitats en un pa\u00eds \u00e9s una mala idea.<\/p>\n
Tamb\u00e9 pensa que no totes les cultures s\u00f3n iguals i, per tant, pot distingir quines cultures funcionen millor per al seu pa\u00eds.<\/p>\n
No pensa que discriminar siga un pecat, perqu\u00e8 el seu d\u00e9u no \u00e9s la igualtat. I no pensa que prohibir siga un pecat, perqu\u00e8 el seu d\u00e9u no \u00e9s la llibertat.<\/p>\n
Es tracta de partir de la realitat, en comptes d’abstraccions imagin\u00e0ries, com la llibertat o la igualtat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En realitat jo no estic en eixe quadre, per\u00f2 si estiguera, estaria ac\u00ed El meu pensament \u00e9s neoreaccionari i no es pot classificar aix\u00ed, per\u00f2 el quadre recull els pensaments moderns. Reaccionaris s\u00f3n els que rebutgen la teoria pol\u00edtica que va crear la Ilustraci\u00f3 i que hui \u00e9s el fonament de l’esquerra i de la … Sigue leyendo Sobre ideologies i la neoreacci\u00f3<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3018","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3018"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3022,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018\/revisions\/3022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}