De les revolucions que segueixen l’esquema que va descriure George Orwell en \u00ab1984\u00bb, hi ha algunes que tenen \u00e8xit i unes altres que fracasen. Aix\u00ed, per exemple, les revolucions burgeses:<\/p>\n
Revolucions burgeses<\/strong> (revoluci\u00f3 francesa, independ\u00e8ncia americana i revolucions puritanes en Anglaterra). Altos = Reyes, pr\u00edncipes y arist\u00f3cratas. Medianos = Burgueses (els rics). Bajos = Todos los dem\u00e1s<\/p>\n Les revolucions burgeses van ser un \u00e8xit i els burgesos van comen\u00e7ar a dominar el m\u00f3n en tots els nivells i \u00e0mbits. La hist\u00f2ria dels \u00faltims segles \u00e9s la hist\u00f2ria d’eixe domini. Per contrast, les revolucions comunistes:<\/p>\n Revolucions comunistes<\/strong>. Altos = Burgueses. Medianos = Intel\u00b7lectuals. Bajos = Todos los dem\u00e1s<\/p>\n Van fracasar en molts paisos (com Espanya). En la majoria dels paisos que van triomfar (com la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i Europa de l’Est), van fracasar a llarg termini, perqu\u00e8 l’economia no es pot gestionar de forma planificada.<\/p>\n Cas apart \u00e9s el cas de Xina, un pa\u00eds que t\u00e9 una llargu\u00edssima tradici\u00f3 de domini dels intel\u00b7lectuals (els mandarins o funcionaris) i que ha incorporat elements de mercat en la seua economia. Es podria dir que un estat com Xina \u00e9s l’objectiu de la revoluci\u00f3 dels gerents, el somni dels \u00abintel\u00b7lectuals\u00bb: un Estat totalitari on els \u00abintel\u00b7lectuals\u00bb tenen tot el poder, per\u00f2 deleguen part de l’economia als empresaris (este va ser el llegat de Deng Xiaoping, que va vore clar que el model comunista cl\u00e0ssic de Mao Zedong no se sostenia) .<\/p>\n Per\u00f2 tornant a Occident, la revoluci\u00f3 dels gerents \u00e9s la dels que han triomfat o de les que han fracassat? Si la revoluci\u00f3 dels gerents haguera triomfat, els burgesos (els rics) no dominarien el m\u00f3n, de la mateixa manera que, despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 francesa, el rei i els arist\u00f2crates van perdre el poder.<\/p>\n B\u00e9, la revoluci\u00f3 dels gerents ha triomfat per\u00f2 no del tot. Es pareix a la Rep\u00fablica Romana. En ella, l’antiga classe dominant (els patricis o nobles) patia l’ascens social de una nova classe emergent (els plebeus). Al final de la Rep\u00fablica, els patricis s’havien fusionat amb els plebeus m\u00e9s rics i havien format una nova classe dominant: els \u00aboptimates\u00bb o els \u00abboni\u00bb (los \u00f3ptimos o buenos, esa gente no ten\u00eda abuela).<\/p>\n En el nostre temps, la classe \u00abintel\u00b7lectual\u00bb, en el seu ascens, ha sobrepassat a quasi tots els burgesos, excepte a la capa superior dels burgesos (els grans capitals globalistes tipus Soros, les grans multinacionals com Microsoft o Apple, els grans poders financers com Rotschild i Rockefeller). Esta capa superior dels burgesos s’ha fusionat amb la capa superior dels intel\u00b7lectuals (Nacions Unides, les grans fundacions com la fundaci\u00f3 Ford, els pol\u00edtics m\u00e9s importants d’Estats Units i la Uni\u00f3 Europea). La fusi\u00f3 d’estes dos capes forma la classe dirigent del nostre temps: l’\u00e8lit globalista (all\u00f2 que jo anomene \u00abl’\u00e8lit\u00bb, normalment).<\/p>\n Esta \u00e8lit globalista, com dic, est\u00e0 formada per dos branques. Per una branca estan els grans poders econ\u00f2mics (que maneguen els diners). Encara que hi ha un continu de poders econ\u00f2mics (de grans poders a poders mitjans i poders xicotets), nom\u00e9s els grans poders econ\u00f2mics tenen els poder i els altres fan el que s’ordena. Hi ha una continuitat en all\u00f2 que t\u00e9 a vore amb els diners, per\u00f2 una discontinuitat en all\u00f2 que t\u00e9 a vore amb el poder. Un banc com BBVA no influeix en la pol\u00edtica globalista.<\/p>\n La cosa \u00e9s diferent en la branca \u00abintel\u00b7lectual\u00bb, que s’ocupa de crear la ideologia i de com fer-la complir. Encara que \u00e9s la capa superior la que pren les decisions, les capes inferiors estan integrades en una s\u00e8rie de burocr\u00e0cies que s’harmonitzen per la ideologia (la religi\u00f3 pol\u00edticament correcta). Aix\u00ed tota la branca \u00abintel\u00b7lectual\u00bb camina en la mateixa direcci\u00f3 sense haver de posar-se d’acord (de la mateixa manera que tots els musulmans usen la ideologia isl\u00e0mica per caminar en la mateixa direcci\u00f3 sense haver de posar-se d’acord). Les capes inferiors de la branca intel\u00b7lectual tenen la seua quota de poder, xicoteta per\u00f2 real (per exemple, en els seus ajuntaments o instituts, etc).<\/p>\n A la seua vegada la capa \u00abintel\u00b7lectual\u00bb es divideix en dos parts: el clero (els que creen les idees de la religi\u00f3: escriptors, pensadors i les Universitats, que s\u00f3n els nous monestirs) i el poder pol\u00edtic, funcionarial, de les organitzacions internacionals i de les ONGS (que fan complir eixa ideologia).<\/p>\n Hi ha pau entre els poders financers i els poders intel\u00b7lectuals. Totes les causes del poder intel\u00b7lectual (gais, feminisme, etc.) afavoreixen al poder financer. Ja no es parla de redistribuci\u00f3 de la riquesa o de millor condicions per als treballadors, com en la fase socialista, en que els intel\u00b7lectuals i els burgesos estaven enfrontats.<\/p>\n Es per aix\u00f2 que quan a Hillary Clinton se li pregunta si no caldria trencar els bancs en bancs m\u00e9s xicotets, ella contesta: \u00abSi trenc\u00e0rem els bancs, acabaria aix\u00f2 amb el sexisme? Acabaria amb el racisme? Acabaria amb l’homof\u00f2bia?\u00bb Aix\u00ed Hillary (branca \u00abintel\u00b7lectual\u00bb de l’\u00e8lit) protegeix a la branca financera de l’\u00e8lit.<\/p>\n Es cert que el poder intel\u00b7lectual posa moltes regulacions sobre el poder financer (regulacions sobre el medi ambient, sobre el feminisme, sobre el multiculturalisme, sobre seguretat del treball, protecci\u00f3 de dades). Aix\u00f2 t\u00e9 un cost per a les empreses.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que les grans empreses prefereixen tindre moltes regulacions. Per a elles no els costa m\u00e9s que un percentatge molt xicotet dels seus gastos (contractar un grapat d’advocats i auditors). Per a una empresa xicoteta estes regulacions l’ofeguen i no li deixen viure. Aix\u00ed les empreses grans es lleven la compet\u00e8ncia de les xicotetes. Com m\u00e9s regulacions, menys empreses xicotetes poden sobreviure, la qual cosa encanta a les grans empreses.<\/p>\n En general, qui t\u00e9 el poder no vol que alg\u00fa li ho lleve, com ja deia Orwell. Les regulacions \u00e9s una manera d’aconseguir aix\u00f2. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s l’objecte de la segona maniobra de poder, la que va descriure DeJouvenel i que explica coses con la immigraci\u00f3 massiva dels nostres dies.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De les revolucions que segueixen l’esquema que va descriure George Orwell en \u00ab1984\u00bb, hi ha algunes que tenen \u00e8xit i unes altres que fracasen. Aix\u00ed, per exemple, les revolucions burgeses: Revolucions burgeses (revoluci\u00f3 francesa, independ\u00e8ncia americana i revolucions puritanes en Anglaterra). Altos = Reyes, pr\u00edncipes y arist\u00f3cratas. Medianos = Burgueses (els rics). Bajos = Todos … Sigue leyendo Sobre la hist\u00f2ria dels \u00faltims segles (II)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2787","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2787","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2787"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2787\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2799,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2787\/revisions\/2799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}