L’hum\u00e0 \u00e9s un compost de biologia (all\u00f2 que est\u00e0 programat en el gens, en el ADN) i cultura (all\u00f2 que tenim en el cervell). Tenim la pell blanca per biologia (per l’her\u00e8ncia biol\u00f2gica, que els pares ens han transm\u00e9s a trav\u00e9s dels gens) i parlem valenci\u00e0 per cultura (l’her\u00e8ncia cultural, que els pares ens han transm\u00e9s a trav\u00e9s d’ensenyar-nos). La biologia \u00e9s universal per a totes les societats humanes per\u00f2 la cultura \u00e9s diferent per a cada societat. A tots els humans els agrada menjar per\u00f2 nom\u00e9s als espanyols els agrada Chiquito de la Calzada.<\/p>\n
La biologia evoluciona molt lentament, mentre que la cultura evoluciona molt r\u00e0pidament. El psic\u00f2leg David P. Barash ha comparat a l’home amb un animal que t\u00e9 una llebre en el seu cap (la cultura) i una tortuga en els seus peus (la biologia).<\/p>\n
Durant m\u00e9s del 90% de la hist\u00f2ria humana (i probablement m\u00e9s del 95%), els humans han viscut en grups familiars xicotets (clans) que es dedicaven a ca\u00e7ar i a recollir fruits (per aix\u00f2, s’anomenen \u00abca\u00e7adors-recol\u00b7lectors\u00bb). Quan acabaven tota la ca\u00e7a i els fruits silvestres d’un lloc es despla\u00e7aven a un altre lloc. Per tant eren n\u00f2mades.<\/p>\n
A partir de fa uns mil\u00b7lenis, els humans van deixar eixe estil de vida. En comptes d’obtindre el seu menjar de la ca\u00e7a i recollida, van obtindre-la de l’agricultura i la ramaderia. Aix\u00f2 significava que els humans havien de fer-se sedentaris per estar prop dels camps. Com l’agricultura podia mantindre m\u00e9s persones que l’estil de vida n\u00f2mada, les societats agr\u00edcoles van anar creixent en n\u00famero de persones. Cada avan\u00e7 tecnol\u00f2gic permetia millorar l’efici\u00e8ncia de l’agricultura i permetia mantindre a m\u00e9s gent. Aix\u00ed vam acabar amb set mil milions de persones.<\/p>\n
El canvi de clans n\u00f2mades ca\u00e7adors-recolectors (paleol\u00edtic) a comunitats agr\u00edcoles sedent\u00e0ries (neol\u00edtic) \u00e9s el fet m\u00e9s important de la hist\u00f2ria humana. Se li ha donat el nom de \u00abrevoluci\u00f3 neol\u00edtica\u00bb i va comen\u00e7ar fa uns 10 mil anys en Orient Mitj\u00e0. Hi ha zones d’Am\u00e8rica que no van patir esta revoluci\u00f3 fa fins 500 anys, amb l’arribada dels europeus. En els nostres temps, la revoluci\u00f3 est\u00e0 arribant al seu final, quan els \u00faltims ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors que quedaven (els khoisan del desert de Kalahari en \u00c0frica del Sud) estan fent-se sedentaris.<\/p>\n
Este canvi ha sigut positiu (si un ca\u00e7ador-recol\u00b7lector vinguera a la nostra societat creuria que ha mort i ha anat al cel), per\u00f2 ha produ\u00eft un desfase entre la biologia i la cultura. 10 mil anys s\u00f3n un instant en temps evolutiu, aix\u00ed que la biologia no ha variat des que \u00e9rem ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors. De fet, durant m\u00e9s del 90% de la hist\u00f2ria humana, l’evoluci\u00f3 ens havia programat per a l’estil de vida\u00a0ca\u00e7ador-recol\u00b7lector i el nostre cos i la nostra ment estan adaptats a eixe estil de vida.<\/p>\n
Per\u00f2 la cultura ha variat radicalment des dels nostres temps n\u00f2mades i continua variant a una velocitat impressionant (per exemple, la Internet ha canviat el nostre entorn de forma significativa). Aix\u00f2 fa que l’home siga un animal obsolet des del punt de vista biol\u00f2gic. Dins de cada intel\u00b7lectual, estan els impulsos i els instints d’un cavern\u00edcola. Per usar la met\u00e0fora de David P Barash, estem desgarrats entre la llebre del cap (que no para de c\u00f3rrer) i la tortuga (que va tan espai que pareix\u00a0 imm\u00f2bil)<\/p>\n
Este desfase entre biologia i cultura \u00e9s el causant de la immensa majoria dels problemes que t\u00e9 qualsevol societat despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 neol\u00edtica (per no dir \u00abde tots els problemes\u00bb). Gestionar este desfase \u00e9s l’objectiu n\u00famero 1 de qualsevol societat humana (per no dir \u00abl’\u00fanic objectiu\u00bb)<\/p>\n
Si la persona fora nom\u00e9s biologia, estar\u00edem inadaptats al nostre entorn i morir\u00edem (en realitat, mai no hagu\u00e9rem creat un entorn al qual no estigu\u00e9rem adaptats i seguir\u00edem vivint com a n\u00f2mades). Per\u00f2 la persona \u00e9s biologia i cultura. S’han creat adaptacions culturals que ens permeten viure en societats que estan molt allunyades de la nostra biologia.<\/p>\n
Este \u00e9s un text que parla de tres adaptacions culturals molt importants que s’usen per a lluitar contra l’egoisme.<\/p>\n
La naturalesa humana (programada per temps paleol\u00edtics) fa que cada persona nom\u00e9s es preocupe d’ell i dels seus (fam\u00edlia, amics). Com deia Adam Smith: \u00abuna persona no dormiria en tota la nit pensant que el sendem\u00e0 li tallarien el dit gros del peu per\u00f2 dormiria profundament si sapiera que milions de xinesos van a ser decapitats el sendem\u00e0\u00bb. Aix\u00f2 \u00e9s un residu del nostre passat evolutiu, en que viv\u00edem en clans n\u00f2mades de ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors.<\/p>\n
\u00c9s en este sentit, que parlar d'\u00bbegoisme\u00bb o de \u00abreligi\u00f3 de l’egoisme\u00bb \u00e9s nom\u00e9s una abreviaci\u00f3, perqu\u00e8 l’\u00e9sser hum\u00e0 no \u00e9s completament egoista, sin\u00f3 que sol ser altruista amb la fam\u00edlia i amics (amb el seu clan). Aix\u00f2 est\u00e0 programat biol\u00f2gicament\u00a0 i, per tant, \u00e9s universal, llevat de casos patol\u00f2gics. Stalin va matar a deu milions de persones per\u00f2 era un bon marit i pare. La pel\u00edcula \u00abLa caiguda\u00bb\u00a0 va causar un gran esc\u00e0ndol perqu\u00e8 mostrava a Hitler com un \u00e9sser hum\u00e0 que tractava b\u00e9 a les secret\u00e0ries. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que Hitler tractava b\u00e9 a les secret\u00e0ries i era capa\u00e7 d’estimar als seus. La qual cosa no vol dir que no haja sigut un dels majors criminals de la hist\u00f2ria. Per tant, quan parle de l’egoisme, no vull dir \u00abvoler tot per a mi\u00bb sin\u00f3 \u00abvoler tot per a mi i els meus\u00bb. Quan vull destacar este aspecte, usar\u00e9 l’expressi\u00f3 \u00abegoisme cl\u00e0nic\u00bb (\u00abvull tot per a mi i el meu clan\u00bb).<\/p>\n
Encara que estem programats per a viure en clans, ara vivim en societats. Som un animal de manada que viu en societats paregudes a les de les formigues. Estem inadaptats biol\u00f2gicament al nostre entorn. Per tant, si seguim els nostres instints biol\u00f2gics (egoisme cl\u00e0nic), cada persona agarraria tot per a ell i els seus i no deixaria res per als altres. La societat degeneraria en una lluita de tots contra tots, en l’anarquia, el caos i\/o la tirania.<\/p>\n
Este problema no existia en el paleol\u00edtic, perqu\u00e8 les persones no coneixien a ning\u00fa fora del seu clan, aix\u00ed que l’egoisme cl\u00e0nic produ\u00efa comunitats que funcionaven b\u00e9. (De fet aix\u00f2 \u00e9s una simplificaci\u00f3, per\u00f2 no entrarem en detalls per ara).<\/p>\n
Si l’home fora nom\u00e9s biologia (com els altres animals), el problema seria insoluble. Mai no hagu\u00e9rem desenvolupat una societat neol\u00edtica. Per\u00f2 l’home \u00e9s biologia i cultura i, si no pot adaptar-se biol\u00f2gicament al seu entorn, sempre pot desenvolupar adaptacions culturals.<\/p>\n
Per evitar el problema del caos que produeix l’egoisme cl\u00e0nic en societats neol\u00edtiques, s’han creat adaptacions culturals. Entre elles, els mecanismes de regulaci\u00f3 social<\/strong> que intenten que les persones es comporten de forma adequada per al bon funcionament de la societat (\u00e9s a dir, es comporten de forma adequada amb els estranys, encara que aix\u00f2 vaja en contra del seu egoisme cl\u00e0nic).<\/p>\n Estos mecanismes s\u00f3n nom\u00e9s tres en totes les societats del m\u00f3n i de la hist\u00f2ria:<\/p>\n Estos mecanismes de regulaci\u00f3 social es basen en instints biol\u00f2gics de la naturalesa humana (la qual cosa \u00e9s l\u00f2gica perqu\u00e8, si no, no funcionarien):<\/p>\n (\u00c9s paradoxal que l’egoisme cl\u00e0nic puga usar-se contra ell mateix. Seguint el meu egoisme puc desitjar matar a alg\u00fa per quedar-me amb la seua casa, per\u00f2 si hi ha una llei contra aix\u00f2, el meu egoisme m’impedir\u00e0 matar-lo perqu\u00e8 s\u00e9 que puc anar a la pres\u00f3)<\/p>\n Tots estos instints que apareixen en negreta s\u00f3n residus del nostre passat i ens ajudaven a viure en clans, per\u00f2 poden estendre’s (de forma imperfecta) a les societats mediant adaptacions culturals (consci\u00e8ncia, pressi\u00f3 social i incentius) per aconseguir que les societats funcionen b\u00e9.<\/p>\n Estos mecanismes de regulaci\u00f3 s\u00f3n de diferent efectivitat. El m\u00e9s efectiu \u00e9s la consci\u00e8ncia si est\u00e0 ben implantada. Pots amagar-te de la llei i del ve\u00ed per\u00f2 no de la teua pr\u00f2pia consci\u00e8ncia. I la pressi\u00f3 social \u00e9s m\u00e9s efectiva de la llei, perqu\u00e8 no tens un policia vigilant-te tot el dia, per\u00f2 els ve\u00efns i la fam\u00edlia sempre t’observen tot el dia.<\/p>\n Tota societat t\u00e9 una mescla d’estos tres mecanismes, per\u00f2 varien les proporcions. La societat cristiana tradicional era una societat que prioritzava la consci\u00e8ncia. Les altres societats tradicionals (Islam, societats asi\u00e0tiques i africanes) prioritzaven la pressi\u00f3 social. El fet que la societat cristiana haja sigut m\u00e9s exitosa es deu, en part, a que la consci\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s efectiva que la pressi\u00f3 social (vore m\u00e9s amunt).<\/p>\n La societat moderna ha tingut com a objectiu m\u00e0xim eliminar la consci\u00e8ncia i la pressi\u00f3 social, que s’han considerat impediments per a la llibertat, eixe D\u00e9u modern, que no \u00e9s res m\u00e9s que un altre nom per a l’egoisme cl\u00e0nic. I per tant, prioritza els incentius, \u00e9s a dir, la llei.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’hum\u00e0 \u00e9s un compost de biologia (all\u00f2 que est\u00e0 programat en el gens, en el ADN) i cultura (all\u00f2 que tenim en el cervell). Tenim la pell blanca per biologia (per l’her\u00e8ncia biol\u00f2gica, que els pares ens han transm\u00e9s a trav\u00e9s dels gens) i parlem valenci\u00e0 per cultura (l’her\u00e8ncia cultural, que els pares ens han … Sigue leyendo Sobre mecanismes de regulaci\u00f3 social<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2040","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2040"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2076,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040\/revisions\/2076"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\n