Imagineu que la nostra religi\u00f3 tinguera com a dogma que els xiquets s\u00f3n iguals en tot als adults.<\/p>\n
Una conseq\u00fc\u00e8ncia seria que no podries imposar als xiquets que menjaren res que ells no volgueren menjar. Els xiquets menjarien el que els donara la gana: sobretot, chuches i xocolata.\u00a0\u00a0Amb el temps, un xiquet determinat entra en un estat de desnutrici\u00f3 tan gran que perilla la seua vida.<\/p>\n
Llavors, els adults ens preocupem i diem: hem d’intervindre. Aix\u00f2 \u00e9s una cat\u00e0strofe sanit\u00e0ria.<\/p>\n
Intentem raonar amb el xiquet perqu\u00e8 menge coses de profit. Potser el xiquet \u00e9s raonable\u00a0i menja algo d’all\u00f2 que nosaltres volem per un cert temps abans de tornar a les chuches en uns dies.\u00a0O potser no vol i hem de for\u00e7ar-lo a menjar per la for\u00e7a<\/p>\n
Aix\u00f2 fa que la vida del xiquet no perille per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una soluci\u00f3 puntual. Una vegada la crisi ha passat, deixem que el xiquet seguisca menjant el que li done la gana. Aix\u00ed que la situaci\u00f3 torna a passar i el xiquet torna a caure en perill. Les crisis es repeteixen cada cert temps.<\/p>\n
Este model t\u00e9 dues desavantatges respecte al model tradicional en qu\u00e8 els pares obliguen al xiquet a menjar el que vol<\/p>\n
1) El xiquet passa en un estat permanent de desnutrici\u00f3 entre crisi i crisi
\n2) Dins de la crisi el xiquet tampoc menja tan b\u00e9 com si fora obligat.
\n3) Els adults passen preocupats de forma peri\u00f2dica i han d’invertir m\u00e9s recursos del que haurien d’invertir en una situaci\u00f3 tradicional<\/p>\n
I segurament us pregunteu qu\u00e8 \u00e9s el que vull dir amb aix\u00f2<\/p>\n
Els xiquets = pobles amb poca intel\u00b7lig\u00e8ncia, alta prefer\u00e8ncia temporal (viuen al dia) i poc control d’impulsos
\nEls adults = els altres pa\u00efsos: Occident, Extrem Orient…<\/p>\n
En Hait\u00ed es veu este cicle de forma permanent.\u00a0L’ONU deixa el pa\u00eds i ells comencen a matar-se entre ells. Muntons de pateres cap a Estats Units. Crisi humanit\u00e0ria.\u00a0L’opini\u00f3 p\u00fablica mundial s’alarma. Intervenci\u00f3 militar d’Estats Units i posen a l’ONU una altra vegada.\u00a0Es tranquil\u00b7litza el tema despr\u00e9s d’anys i l’ONU deixa al pa\u00eds.\u00a0Torna a comen\u00e7ar el cicle. Wash, rinse, repeat.<\/p>\n
Esta \u00e9s una estrat\u00e8gia interm\u00e8dia entre dos estrat\u00e8gies<\/p>\n
Estrat\u00e8gia 1: No involucrar-nos. Hait\u00ed per als haitians. Si els agrada matar-se entre ells, tot poble t\u00e9 dret al seu esport preferit. Tamb\u00e9 els espanyols tenim dret al f\u00fatbol. Patera que vaja a USA, patera que afonem abans que arribe<\/p>\n
Estrat\u00e8gia 2: Involucrar-nos del tot. Colonialisme. Es crea un govern colonial en qu\u00e8 Estats Units domina a Hait\u00ed com Anglaterra dominava a \u00c0frica abans de la descolonitzaci\u00f3. Els negres a obeir ordres, que no se’ls pot deixar sols, perqu\u00e8 s\u00f3n un desastre i acaben creant un femer en qu\u00e8 ells s\u00f3n els primers perjudicats.<\/p>\n
L’estrat\u00e8gia 1 seria que el xiquet morira de fam. L’estrat\u00e8gia 2 seria que al xiquet se li obligue a menjar el que necessita.<\/p>\n
El que tenim \u00e9s l’estrat\u00e8gia de nom\u00e9s intervindre en crisis humanit\u00e0ries. Pensem que els haitians tenen dret a autogovernar-se aix\u00ed que no podem implementar el colonialisme. Per\u00f2 tampoc podem quedar-nos quiets mentre es massacra a la gent. Per tant fem una estrat\u00e8gia interm\u00e8dia que \u00e9s un desastre, per als haitians i per a nosaltres.<\/p>\n
Perqu\u00e8 el que fa l’ONU \u00e9s nom\u00e9s evitar que es maten entre ells, per\u00f2 no pot for\u00e7ar-los a que governen b\u00e9. Un govern colonial faria les reformes que es necessiten per\u00f2 els haitians no volen fer-les, aix\u00ed que l’ONU no pot fer res.<\/p>\n
Simplement, mantenim al xiquet en estat de profunda malnutrici\u00f3 sense deixar-lo que es mora.Tamb\u00e9 nosaltres ens involucrem en problemes que no tenen soluci\u00f3 i perdem energia en pa\u00efsos que no s\u00f3n el nostre.<\/p>\n
Som prou colonials per fer que els haitians no es maten entre ells per\u00f2 no prou colonials perqu\u00e8 el pa\u00eds millore.<\/p>\n
Potser us penseu que nom\u00e9s parle d’Hait\u00ed. Per\u00f2 l’Orient Mitj\u00e0 \u00e9s el mateix.<\/p>\n
Ahir en Intereconomia eixia un periodista parlant de 61 xiquets que han mort de fred en S\u00edria perqu\u00e8 hi ha una cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria i han arribat un munt de refugiats i el refugi no donava abast.\u00a0I els pobres xiquets han quedat fora del refugi en una regi\u00f3 muntanyosa en l’hivern i han mort congelats.<\/p>\n
I ell deia: \u00abQuina not\u00edcia terrible i qu\u00e8 injustos els mitjans espanyols per no reflectir eixa trag\u00e8dia\u00bb.\u00a0I jo pensava: Per qu\u00e8?<\/p>\n
Nosaltres no tenim cap responsabilitat en la mort d’eixos xiquets. \u00c9s molt trist, per\u00f2 no podem acabar amb el mal de tot el m\u00f3n.<\/p>\n
I si ens involucrem ens desangrarem en guerres in\u00fatils, perqu\u00e8 esta gent ama matar-se entre ells i matar-nos a nosaltres.\u00a0No deixar\u00e0 de matar-se entre ells perqu\u00e8 nosaltres fem intervencions humanit\u00e0ries.<\/p>\n
L’\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s que pos\u00e0rem un govern colonial all\u00ed que impose la pau per la for\u00e7a, per\u00f2 aix\u00f2 tampoc ho volem fer.<\/p>\n
Aix\u00ed que vivim en un mal viure. No podem deixar d’involucrar-nos per\u00f2 tampoc podem involucrar-nos lo suficient perqu\u00e8 hi haja un canvi positiu. Com aquells que nom\u00e9s mantenen al xiquet en vida per\u00f2 no fan que millore la seua situaci\u00f3.<\/p>\n
Jes\u00fas va dir \u00abAma al pr\u00f3jimo como a ti mismo\u00bb. \u00abPr\u00f3jimo\u00bb significa \u00abpr\u00f3ximo\u00bb.\u00a0En angl\u00e9s diuen \u00abLove your neighbour\u00bb (\u00abAma a tu vecino\u00bb)<\/p>\n
I encara que aix\u00f2 \u00e9s un d’estos objectius que mai s’alcancen \u00e9s relativament modest: hem d’estimar a la fam\u00edlia, als amics, als ve\u00efns, etc.\u00a0\u00a0No se suposa que tenim que estimar al set mil milions de persones de la humanitat com nosaltres mateixos.<\/p>\n
(Es parla de la paraula del bon samarit\u00e0. Per\u00f2 el samarit\u00e0 es va topetar amb el jueu: no va ajudar a tots els jueus que hi havia en Judea. El jueu era pr\u00f3ximo del samarit\u00e0. I tamb\u00e9 el va deixar en una posada: no el va portar a casa)<\/p>\n
Per aix\u00f2 Sant Tom\u00e0s d’Aquino deia que la caritat \u00e9s com cercles conc\u00e8ntrics. Els cercles s\u00f3n, d’interior a exterior:\u00a0\u00a0Tu- La teua fam\u00edlia – Els teus amics, ve\u00efns i coneguts – El teu poble – La teua naci\u00f3 – La humanitat.<\/p>\n
La caritat \u00e9s menys intensa conforme vas als cercles m\u00e9s grans. No pots fer caritat amb un xin\u00e9s, com ho fas amb la teua fam\u00edlia<\/p>\n
Per aix\u00f2 Sant Pau diu:\u00a0\u00abPero si alguno no provee para los suyos, y especialmente para los de su casa, ha negado la fe y es peor que un incr\u00e9dulo\u00bb 1 Timoteu 5,8<\/p>\n
Primer als de casa, despr\u00e9s \u00aba los suyos\u00bb i als altres no ha de proveir. S\u00f3n els cercles conc\u00e8ntrics. \u00a0La \u00abtraducci\u00f3n en lenguaje actual\u00bb diu: \u00abQuien no cuida de sus parientes, y especialmente de su familia, no se porta como un cristiano; es m\u00e1s, tal persona es peor que quien nunca ha cre\u00eddo en Dios.\u00bb<\/p>\n
El que tenim \u00e9s que, de sobte, ens volen fer responsables de tots els mals del m\u00f3n com els haitians o els xiquets sirians congelats. \u00a0Per\u00f2 no tenim eixa responsabilitat, ni tenim els mitjans per solucionar eixos problemes<\/p>\n
Espanya no pot solucionar tots els mals del m\u00f3n i, menys encara, quan l’\u00fanica soluci\u00f3 que funciona (el colonialisme) est\u00e0 prohibida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Imagineu que la nostra religi\u00f3 tinguera com a dogma que els xiquets s\u00f3n iguals en tot als adults. Una conseq\u00fc\u00e8ncia seria que no podries imposar als xiquets que menjaren res que ells no volgueren menjar. Els xiquets menjarien el que els donara la gana: sobretot, chuches i xocolata.\u00a0\u00a0Amb el temps, un xiquet determinat entra en … Sigue leyendo Sobre el colonialisme i la caritat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2016","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2016"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2021,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2016\/revisions\/2021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thetruthcounts.com\/blogtraducciones\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}