Abans que Occident perdera la ra\u00f3, hi havia un document legal per donar consentiment a les relacions sexuals. Este estrany document es deia \u00abcontracte de matrimoni\u00bb.<\/p>\n
Se suposava que si et casaves, part del tracte era donar i rebre relacions sexuals. \u00c9s increible lo perversos que eren la gent antiga. Menys mal que ens hem alliberat de tanta opressi\u00f3. Encara si no tenies ganes, era part de les teues obligacions del matrimoni (en angl\u00e9s s’anomena el \u00abwifely duty\u00bb). Si no tenies matrimoni, no tenies dret a relacions sexuals.<\/p>\n
O siga el matrimoni era condici\u00f3 necess\u00e0ria i suficient per al sexe. Aix\u00ed que no hi havia confusi\u00f3 possible ni cap conflicte.<\/p>\n
La gent va comencar tenint relacions sexuals fora del matrimoni. Per tant, el matrimoni no era requisit (condici\u00f3 necess\u00e0ria) per al sexe. M\u00e9s tard, va apar\u00e9ixer la noci\u00f3 que una dona casada no t\u00e9 obligacions sexuals cap al seu marit. Per tant, que una dona casada tinguera relacions sense voler-lo amb el seu marit era una violaci\u00f3 (violaci\u00f3 marital o marital rape). Es a dir el matrimoni no era condici\u00f3 suficient per al sexe.<\/p>\n
(Per als antics, parlar de violaci\u00f3 marital era com parlar d’un triangle quadrat)<\/p>\n
Per tant, les condicions per tindre sexe van passar del matrimoni al \u00abconsentiment\u00bb. \u00c9s a dir, si els dos estaven d’acord podien tindre sexe.
\nAix\u00f2 volia passar del terreny objectiu al subjectiu. Un contrat de matrimoni \u00e9s una cosa que no produeix cap dubte. Per\u00f2 el consentiment \u00e9s una cosa subjectiva. La dona pot sentir que no dona el consentiment mentre que l’home pensa que s\u00ed.<\/p>\n
Aix\u00f2 va crear un munt de problemes, com veiem en el tema de la Manada. La dona va volunt\u00e0riament a tindre sexe grupal i, en mig de la faena, amb tots drogats fins al cul, ja va deixar d’agradar-li. No va dir res (com ella mateix admet). Conclusi\u00f3: violaci\u00f3, perqu\u00e8 els homes devien d’haver llegit la seua ment per vore si havia canviat de parer.<\/p>\n
La doctrina fa uns anys era \u00abNo es no\u00bb. Si la dona deia no, llavors era violaci\u00f3. Aix\u00f2 ja portava molts problemes, perqu\u00e8 la dona pot dir \u00abno\u00bb per moltes raons. Per exemple, perqu\u00e8 no la consideren una guarra o per fer-se la dif\u00edcil.<\/p>\n
Hi havia un refrany antic en angl\u00e9s:<\/p>\n
\u00abQuan una dama diu \u00abno\u00bb, vol dir \u00abpotser\u00bb. Quan una dama diu \u00abpotser\u00bb vol dir \u00abs\u00ed\u00bb. I si diu \u00abs\u00ed\u00bb no \u00e9s una dama\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
Hi ha tamb\u00e9 eixa canc\u00f3<\/p>\n
When I say no I mean maybe
\nBaby don’t you know me yet?
\nNothin’s worth havin’ if it ain’t a little hard to get
\nSo let me clarify so you won’t have to try to guess
\nWhen I say no I mean maybe, or maybe I mean yes<\/p><\/blockquote>\nBueno, la doctrina \u00abNo \u00e9s no\u00bb era massa d\u00e8bil per a les feministes. Perqu\u00e8 hi havia casos com la Manada en qu\u00e8 la dona s’arrepentia i no deia res.<\/p>\n
Ara la doctrina \u00e9s \u00abYes is yes\u00bb. La dona ha de dir s\u00ed en tot moment<\/p>\n
Vols que et bese? S\u00ed
\nVols que et toque el brac? S\u00ed
\nVols que et faca aco i allo? S\u00ed<\/p>\nObviament, una relaci\u00f3 sexual aix\u00ed no s’ha donat mai en la hist\u00f2ria de la humanitat. Es algo absurd<\/p>\n
Apareixen aplicacions com \u00abWe Consent\u00bb per a registrar el consentiment
\nPer\u00f2 el problema \u00e9s que 1) tu pots consentir a una relaci\u00f3 sexual per\u00f2 pots no consentir a algun acte en especial 2) tu et pots arrepentir despr\u00e9s de firmar en la app i retirar el consentiment sobre la marxa, incl\u00fas en mig de la relaci\u00f3 sexual, incl\u00fas en mig de la penetraci\u00f3.<\/p>\nB\u00e9, increiblement, aix\u00f2 no era encara prou per a les feministes. Perqu\u00e8 elles van raonar que una dona podia dir \u00abs\u00ed\u00bb presionada per les circumst\u00e0ncies<\/p>\n
Ara la doctrina \u00e9s \u00abenthusiastic consent\u00bb. La dona no nom\u00e9s ha de dir que s\u00ed. Ha de dir-ho amb entusiasme. Es a dir, el sexe amb betes ha passat a ser una violaci\u00f3 de forma autom\u00e1tica. Com jutges que una dona \u00e9s prou entusiasta perqu\u00e8 el consentiment siga v\u00e0lid? El que tenim ac\u00ed \u00e9s un desplacament de poder.<\/p>\n
El contracte de matrimoni era igualitari i just amb les dos parts. El que tenim \u00e9s que la dona ac\u00ed t\u00e9 tot el poder i l’home no en t\u00e9 cap. La dona pot fer el que siga i despr\u00e9s pot dir que hi ha hagut violaci\u00f3. Incl\u00fas si s’arrepenteix despr\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil provar que la dona realment volia. Hauries de llegir ments, perqu\u00e8 el consentiment \u00e9s algo subjectiu, mentre que el matrimoni era algo objectiu<\/p>\n
Per tant, la dona t\u00e9 tot el poder dient que no havia donat el consentiment. El que tenim ara \u00e9s que una dona pot decidir unilateralment si hi ha hagut violaci\u00f3 o no
\nI l’home no pot fer res per evitar que l’acusen de violaci\u00f3 i arruinen la seua vida.<\/p>\nTot sexe \u00e9s violaci\u00f3, excepte si la dona diu el contrari<\/p>\n
Quan aix\u00f2 ho deien les feministes radicals ens posaven les mans al cap<\/p>\n
\u00abJo dic que \u00e9s violaci\u00f3 quan una dona t\u00e9 sexe i sent que ha sigut violada\u00bb Catharine MacKinnon, 1987<\/p><\/blockquote>\n
Ha arribat a ser aix\u00f2. Andrea Dworkin, la m\u00edtica fundadora del moviment feminista escriu en el seu llibre \u00abIntercourse\u00bb (1987) que la mateixa penetraci\u00f3 \u00e9s una forma de ocupaci\u00f3 i violaci\u00f3 de les fronteres femenines, es el mitj\u00e0 principal per a fer una dona psicol\u00f2gicament inferior i \u00e9s l’expressi\u00f3 pura, est\u00e8ril i formal del menyspreu dels homes cap a les dones.<\/p>\n
Potser la soluci\u00f3 \u00e9s crear un document legal que declare el consentiment al sexe i que no es puga revocar despr\u00e9s, en mig de l’acte sexual. Millor encara, per evitar-nos moltes mol\u00e8sties legals, el document legal podria declarar el consentiment a molts actes sexuals, almenys fins que siga revocat. Aix\u00ed no anirien a l’advocat per cada acte sexual.<\/p>\n
Com anomenar\u00edem eixe document, eixa idea genial que ens trauria de tants problemes?<\/p>\n
Seria apropiat el nom de \u00abcontracte de matrimoni\u00bb?<\/p>\n
Tom Wolfe tenia ra\u00f3. Hem tirat la saviesa dels avantpassats i ara hem de reaprendre tot des de zero.<\/p>\n