Cosas tan obvias que me da miedo decirlas

Una cosa que has de tindre en compte és que hi ha tres Islams, com va dir Ibn Warraq. Per usar la seua terminologia:

Islam 1, és la doctrina de l’Islam. La religió oficial. Esta es deriva de l’Alcorà, els hadits, les interpretacions tradicionals i la jurisprudència islàmica (sharia i fiqh). Este serà l’Islam que es parla en el teu llibre i en la meua presentació.

Islam 2, és l’Islam tal com els practiquen els musulmans. Els musulmans no lligen l’Alcorà o els hadits com nosaltres llegim la Bíblia. Per començar estan escrits en àrab clàssic, l’àrab del segle VI d.C, que és incomprensible per als àrabs moderns sense educació (ja no parlen dels no àrabs, com els turcs, els indonesis, el de l’Asia Central)

Per seguir, l’Alcorà és un llibre incomprensible, ple de problemes linguistics, errors i que no s’entén res. De vegades, hi ha pronoms sense antecedent de l’estil. «I llavors ell va adorar a Al·là». I mai ha dit qui era «ell». Històries que comencen per la meitat o acaben sense conclusió. Faltes gramaticals, frases incompletes. Un estudiós va estimar que una quinta part de l’Alcorà no té sentit

Coses sense context en absolut: «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » Qui és Zayd? Qui és «ella»? L’Alcorà no ho diu.

Els hadits són historietes que s’entenen molt bé però estan en àrab clàssic i són moltíssimes

Així que els musulmans no lligen l’Alcorà ni els hadits. Es costum molt arrelada que els musulmans memoritzen l’Alcorà (sense entendre’l) i el repetisquen com a lloros, perquè creuen que la repetició de l’Alcorà dona gran benedicció.

Quan estava en Haití, un company de Bangladesh em va ensenyar un video del seu fill recitant un tros de l’Alcorà de memòria. Obviament, sense entendre’l, en Bangladesh es parla bengalí i l’àrab clàssic no pot ser més diferent. El company em deia: «Quan veig al meu fill així, el meu cor de pare canta de felicitat»

Així que els musulmans no lligen l’Alcorà ni els hadits. Dit d’una altra manera, els musulmans no coneixen bé l’Islam 1. Llavors com practiquen els musulmans la seua religió?

Simplement fan cas al que els diuen els imams. Suposen que els imams han estudiat estes coses tan complicades i saben del que parlen.

Per això quan li dius a un musulmà que Mahoma va ordenar que es violaren a les dones dels soldats derrotats, no et poden creure. Els imams els han dit que Mahoma ha sigut l’home més sant que ha existit i que era legendària la seua compassió i bondat. Els imams coneixen la història de Mahoma, però no la diuen als musulmans

Així que els musulmans practiquen els que diuen els imams. Este és Islam 2. Per això, encara que Islam 1 és una religió violenta de conquesta, els musulmans poden ser pacífics perquè no coneixen la seua religió, perquè l’imam que els ha tocat no és especialment radical. O també poden conéixer-la i no practicar-la del tot.

De totes maneres, en una guerra entre els musulmans i no musulmans, estos musulmans pacífics sempre estaran de costat dels musulmans.

I finalment hi ha Islam 3, la civilització islàmica. Això ja no és una religió, sinó la cultura que s’ha desenvolupat en els paisos musulmans en 1000 anys d’història

La meua presentació parla d’Islam 1 i segurament el llibre també.

No és que no hi haja solapaments. Per exemple, Islam 1 mana seguir el Ramadà i Islam 2 també. Però, per exemple, tota la història de Mahoma i els aspectes més violents i «masclistes» de l’Islam 1, de vegades estan absents de l’Islam 2

Finalment, encara que Ibn Warraq no ho diu jo crec que hi ha un altre. Islam 0
Este és el primer Islam. L’Islam com es va desenvolupar els primer anys.

L’Alcorà és un desastre i no s’entén res. Té narracions però totes són narracions de figures de l’Antic Testament, de Jesús i Maria. L’Alcorà no té narracions de Mahoma.  En l’Alcorà la paraula Mahoma només apareix 0 vegades i segurament es refereix a Jesús.

En el Domo de la Roca, la tercera mesquita més santa de l’Islam, hi ha unes inscripcions preses de l’Alcorà amb algunes frases soltes. Es clar que, en les inscripcions del Domo de la Roma, Mahoma (Muhammad) es refereix a Jesús. «Muhammad» és en àrab, «l’alabat», «el bendito». Es un títol, no un nom propi.

egurament l’Alcorà és un refrito de textos de diverses religions, cap de les quals és l’Islam 1. Hi ha un poc de tot: evangelis apòcrifs cristians, textos del judaisme rabínic, la història d’Alexandre Magne, també hi ha la història d’un profeta àrab de la qual no diu el nom que podria ser l’origen històric de Mahoma. Un profeta que és incapaç de fer miracles.

Dos cents anys després de la data tradicional de la mort de Mahoma s’escriuen els hadits, que són les primeres narracions de Mahoma que tenim (comparar amb Jesús, que els primers textos que tenim són de cinc anys després de la seua mort i tot el Nou Testament -amb possible excepció de l’Apocalipsi – està escrit abans de 00 anys després de la seua mort).

De totes maneres, el temps no és lo únic important. La primera història que tenim d’Alexandre Magne és de 400 anys després de la seua mort.  El problema és que els hadits no són fiables com a informació històrica. Ara tindríem que parlar de la història de les isnad, però no m’estendré

L’Islam 1 es basa en els hadits. L’Islam 1 és la religió dels hadits. Els hadits s’usen per interpretar l’Alcorà, que és incomprensible. Així, per exemple, recordem l’anterior: «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » Qui és Zayd? Qui és «ella»? L’Alcorà no ho diu

Però els hadits si ho diuen. Zayd era el fill adoptiu de Mahoma i «ella» era Zaynab, la muller de Zayd. Segons els hadits un dia, Mahoma va anar a casa de Zayd i ell no estava. Zaynab li va obrir la porta a mig vestir. Quan Mahoma la va veure va dir (cite de memòria): «Alabado sea Alá que hace girar los corazones!» Que traduit al valencià tradicional deuria ser algo així com «Què bona estàs Maria!»

I des de llavors volia casar-se amb ella. Però no podia perquè els fills adoptius segons l’antiga costum àrab era com fill naturals i això seria incest. Però va rebre una revel·lació d’Al·là dient-li que podia casar-se amb Zaynab. «Cuando Zayd había terminado con ella, te la dimos por esposa » (és Al·là qui parla)  (Al·là sempre estava molt pendent de les necessitats sexuals del Profeta)

I així els hadits donen sentit a l’Alcorà, però molt probablement, tota la història és inventada. (I la majoria de musulmans ni la coneixen: Islam 2)

L’Alcorà diu que s’ha de pregar 3 vegades al dia. Els hadits diuen que s’ha de pregar cinc vegades al dia, com fan els musulmans.

L’Alcorà diu que l’Evangeli i l’Antic Testament són certs. Els hadits diuen que no, que estan corromputs, com fan els musulmans.

En l’Alcorà, el profeta àrab sense nom no pot fer miracles. En els hadits, Mahoma fa miracles.

L’Islam 1 és la religió dels hadits, que van ser escrits dos cents anys després. Molt probablement no era la religió del Mahoma històric, sinó que es forma per donar una ideologia religiosa a l’Imperi Arab, a partir del califa Abd-el-Malik.

Així, encara que Islam 1 siga la religió dels hadits, jo distingiria l’Islam 0, que és l’origen històric de l’Islam que molt probablement és una heretgia del cristianisme amb mescles del judaisme i el maniqueisme

Així, quan s’acabe el món, segons l’Islam, vindrà Jesús i no Mahoma. Quan vaig fer la presentació (com a mínim fa cinc anys) no sabia tot això. Em vaig limitar a descriure Islam 1, l’islam oficial.

I en el Islam, ve Jesús al final dels temps. Això és una senyal que l’Islam va començar a partir del cristianisme. Després se’n va anar allunyant

L’Islam comença com una heretgia cristiana que nega la divinitat de Crist. Jesús seria l’home més sant, però no seria Déu. Esta és una idea que s’ha repetit en vàries heretgies. L’arrianisme és la més famosa

Tenim una inscripció de les primeres dècades de l’Islam que diu «Mahoma» (Muhammad) i porta una creu (L’Islam actual abomina de les creus)

Això i les inscripcions del Domo la Roca ens fan deduir que Muhammad (l’alabat) era simplement Jesús

Este és un dels dos motius perquè les variants textuals de l’Alcorà són tan devastadores per a l’Islam

Un és que l’Alcorà diu que Alà preservarà l’Alcorà de tota corrupció
Dos és que els musulmans han anat presumint que l’Alcorà és el mateix que en el temps de Mahoma («fins a l’útima coma»), mentre que en els manuscrits de la Bíblia tenen variants (errors de copista, etc)

Com a mínim en tres moments de la història islàmica, els musulmans han intentat destruir tots l’Alcorans amb variants per amagar el fet que l’Alcorà té variants. En temps d’Osmán (el tercer califa), el temps de Al-Hajjaj, en 1924 i a partir de 1986

«I no ho han aconseguit, no?»

Ho han fet en molts però han quedat restes, que ara s’estan descobrint. Inclús hui en dia, no tots els musulmans llegeixen la mateixa versió de l’Alcorà mentre diuen que l’Alcorà no ha canviat mai i és el mateix que en temps de Mahoma

Llavors, això és una prova per a ells que la Bíblia ha sigut corrompuda i l’Alcorà no. Això és un pilar de la seua fe que s’està desfent davant dels nostres ulls

En este video,  Shaykh Yasir Qadhi, un musulmà erudit que viu en Houston reconeix que no tenen cap teoria que explique perquè hi ha variants de l’Alcorà

«La narrativa estàndar té forats en ella». «La narrativa estàndar» – El que han cregut els musulmans des de sempre.

Es increible com Mohammed Hijab li pregunta si l’Alcorà que tenim ara és el mateix de Mahoma.  I ell s’evadeix i ja no sap què contestar

Pensa que l’Alcorà és més important per als musulmans que la Bíblia per a nosaltres.  La importància de l’Alcorà en l’Islam és la mateixa que la que Jesús té en els cristianisme

De fet, jo tinc la sospita que algun text que es referia a Jesús, han canviat «Jesús» per «Alcorà»

L’Alcorà no ha sigut creat sinó que existeix eternament juntament a Déu, està en el cel (podríem dir a la dreta de Déu) i és etern. On he sentit això jo?

L’arcàngel Gabriel li ho va dictar a Mahoma i després es va escriure. «I no ha canviat una coma!»

Daniel Brubaker ha agafat els manuscrits de l’Alcorà més antics i ha vistque han fet correccions (han borrat paraules, han inclòs paraules, etc)

Això va contra el dogma islàmic que l’Alcorà no ha sigut mai canviat perquè Al·là el protegeix

Hui en dia tenim 26 versions de l’Alcorà publicades en el món. A més de la versió Hafs, la versió Warsh és molt popular en molts paisos africans.  Però segon el dogma, l’Alcorà ha sigut miraculosament conservat en tots els casos durant la història de l’Islam

Vivim temps emocionants. L’estudi crític de l’Islam està començant. No ho sabem encara, però possiblement és l’inici de la fi de l’Islam. Però estes coses triguen segles.

Si lliges l’Alcorà és molt graciós.  L’Alcorà diu que la Bíblia és certa (la Torá i l’Injil (evangeli)). Llavors, per què calia l’Alcorà?

L’Alcorà ho diu: «Es que els àrabs necessitaven una revel·lació en llengua àrab». Déu els va enviar l’Alcorà perquè ho entengueren: als jueus els va donar la Torá en hebreu, als cristians els va donar l’Ingil en grec. Però els àrabs no coneixien estes llengues

Llavors, l’Alcorà diu que la Bíblia és certa. Només hi ha dos possibilitats

A) La Bíblia és certa
B) La Bíblia no és certa

Si B), l’Alcorà és fals perquè diu que la Bíblia és certa. Si A, l’Alcorà és fals, perquè diu coses contràries a la Bíblia

Siga A o B, l’Alcorà és fals. Es a dir, l’Alcorà es refuta a ell mateix

(L’Alcorà té també un munt d’incorreccions. Per exemple, confon a Maria la mare de Jesús amb Miriam, la germana de Moisés, que va viure 1000 anys abans)

Però bé, què hi ha darrere d’ací? Al meu parer, com l’Alcorà és un refregit de textos de tot tipus, especialment de textos cristians herètics ha inclòs la creença cristiana de què la Bíblia és certa. Els que van composar l’Alcorà van intentar dissimular molts passatges cristians amb un tema que no en ficaré ara i que té a vore amb l’alfabet àrab. Però este no el van dissimular, perquè els que van composar l’Alcorà, realment creien que la Bíblia deia exactament el mateix que l’Alcorà.

Uns pocs segles després, quan la Bíblia es tradueix a l’àrab, els musulmans se n’adonen que la Bíblia no diu el mateix que l’Alcorà. Llavors, apareix la teoria actual de l’Islam.

La Bíblia deia el mateix que l’Alcorà, però es va corrompre amb el temps. Es per això que Déu va enviar a Mahoma, per deixar les coses clares, que el missatge quedara clar.

Però això no és el que diu l’Alcorà. L’Alcorà diu que Déu va enviar a Mahoma, perquè els àrabs necessitaven un missatge en la seua llengua

 

Sobre http://www.thetruthcounts.com/blogtraducciones/2020/07/03/inscripciones-de-la-cupula-de-la-roca/

Qui és l’alabat [Muhammad] que és un missatger de Déu?

El alabado [Muhammad] es el siervo de Alá y su mensajero ¡Oh, Gente del Libro! No os extralimitéis en vuestra religión. No digáis acerca de Alá sino la verdad. Ciertamente el Mesías, Jesús, hijo de María, es sólo el mensajero de Alá.

Això entre tropecientes declaracions que Déu no té Fill. Per passiva, per activa, per directa i indirecta.

Qui és Mahoma? [Muhammad] Jesús. A mí em pareix tan obvi com que el cel és blau. No us pareix clar a vosaltres.? No només pel que he citat ací, sinó per tot el text.

Obviament, en els primers temps de l’Islam, Mahoma [el alabat] era simplement Jesús i la religió que produiria l’Islam era una heretgia cristiana.

En els concilis on es va reconéixer la Trinitat (que està en la Bíblia en varis versicles), tots els grups anti-trinitaris van quedar fora, com heretges. L’Islam deriva d’uns d’eixos grups anti-trinitaris i ha heretat alguns textos d’ells

Es en estos concilis on es fan el credo (que no és una altra cosa que rebutjar heretgies) i no és casualitat que les inscripcions de la Cúpula de la Roca facen referència a este credo.

Així, molt probablement, el tercer lloc més sagrat de l’Islam: la Cúpula de la Roca que està en Jerusalem, damunt de les ruines del Temple de Salomó (i d’Herodes), es una església herètica cristiana

La seua forma ortogonal la va copiar d’una altra església anterior, dedicada a la Verge Maria

Però el fet que en el final del temps no vinga Mahoma sinó Jesús. El fet que les inscripcions de la Roca mostren que Mahoma és Jesús (No obliden que quasi totes les inscripcions estan en l’Alcorà). El fet que la inscripció que diu Mahoma amb una creu. I que el califa Muawiya apareix amb monedes de creus. I que les inscripcions en roques del primer segle musulmà, parlen de tots els profetes i Jesús però no de Mahoma. I que es parla molt de Jesús en l’Alcorà i Mahoma només es menciona 4 vegades (que segurament vol dir Jesús)

Són tots indicis que l’Islam comença com una heretgia cristiana.

Son seguramente anteriores al Corán. Todos los textos que aparecen aquí están en el Corán (excepto los marcados en rojo, que no aparecen en el Corán). Las aclaraciones están [entre corchetes]

---

Inscripciones de la pared exterior:

En el nombre de Alá, el compasivo, el misericordioso
No hay más Dios que Alá [primera parte de la shahada musulmana]
El no tiene ningún asociado [referencia a Jesús]
Di: El es Alá, ¡Uno! Alá individisible [referencia a la Trinidad]
El no engendra ni fue engendrado [ referencia al credo niceno-constantinopolitano: «Creo en Jesucristo, su único Hijo, Nuestro Señor, que nació del Padre antes de todos los siglos, Dios de Dios, Luz de Luz, Dios verdadero de Dios verdadero, engendrado no creado»]
y no hay nadie de igual rango que él [referencia a la Trinidad. Todo este texto anterior, excepto el rojo, está en la Sura 112]

El alabado [Muhammad] es el mensajero de Alá. [Sura 48:9, Sura 3:144, segunda parte de la shahada musulmana, «mensajero» en el Islam quiere decir «profeta»]
Que Alá se incline sobre él
Alá y sus ángeles se inclinen sobre el Profeta.
Sí, todos los que creéis, confiad en el y saludadlo con paz.
La Soberanía es de Alá y el no adquiere un hijo [referencia a la Trinidad]
Y nadie comparte soberanía con él.
Y no tiene pariente entre los seres inferiores. [referencia a que Dios no tiene hijo]
Y se deberia reconocer su grandeza. [Sura 17:111]

El alabado [Muhammad] es el mensajero de Alá,
que Alá se incline sobre él
y sus ángeles y sus mensajeros.
Y que la paz sea sobre él y el amor de Alá [en el Islam, Alá no ama, este es un concepto cristiano]
Suya es la Soberanía, El causa la vida y El causa la muerte.
Y El es omnipotente. [Sura 57:2, aquí quizás hay ecos remotos de «Tuyo es el Reino, Tuyo es el Poder y la Gloria, Señor» pero habría que investigar más]

---

Inscripciones de la pared interior:

El alabado [Muhammad] es el siervo de Alá y su mensajero
¡Oh, Gente del Libro! No os extralimitéis en vuestra religión. No digáis acerca de Alá sino la verdad.
Ciertamente el Mesías, Jesús, hijo de María, es sólo el mensajero de Alá y Su palabra que dio a María, y un espíritu que proviene de Él.
Creed pues, en Alá y en Sus Mensajeros.
No digáis «¡tres!», ¡desistid!, pues es lo mejor para vosotros. [referencia a la Trinidad, algunas traducciones traducen «no digáis «trinidad»»]
Pues Alá es el único Dios. ¡Glorificado sea!
Es inadmisible que tenga un hijo. [de nuevo referencia de Jesús]
A Él pertenece cuanto hay en los cielos y la Tierra.
Es suficiente Alá como protector. [Sura 4, 171]

[Taken from here]

Here’s a funny article by David Wong of Cracked that talks about the dopamine high we sometimes get from outrage. The gist of it is that the brain gets some sort of chemical payoff from outrage, and we seek it when we’re otherwise bored with life. Politics serves up lots of outrage opportunities. That’s why we are drawn to it – for the high.

We rationalize that we are fighting the good fight and making the world better. But mostly it just feels good to get worked up about issues and share the experience with like-minded dopamine addicts.

The Dopamine Puppet idea is compatible with what I call the Persuasion Filter. This view on life says we do things for chemical rewards and we rationalize those choices after the fact as being totally reasonable. Our sense of reason is an illusion when it comes to most of our actions.

We do use reason to narrow our options. For example, you don’t try to marry a dead person, and you don’t try to get a job with a company that no longer exists. But our final decisions are generally based on some sort of feeling, not logic.

If what I describe is an accurate view of the world, one way to reduce all the protests and outrage is to provide alternative sources of dopamine. I have in the past referred to this as my Pleasure Unit concept. The idea is that humans need a minimum level of pleasure in life, and we will do almost anything to get it. If we don’t have socially-acceptable sources of pleasure, we can easily turn to crime, risky behavior, drugs, or anything else that can give us a buzz. We might even go so far as to hallucinate that Hitler became President of the United States just so we can be outraged about it.

This filter on life suggests that the best way to bring the country together is to provide alternative sources of dopamine. Honest debate never changes anything. Facts never change anything. Reason has left the building. If we want unity, it will require new sources of dopamine to replace the outrage-induced kind.

When I was younger and dumber I thought I could transform unhappy people into happy people by giving them whatever they wanted, or fixing whatever they thought was broken. This approach worked approximately zero times. Once a dopamine addict’s alleged problem is fixed, the addict still needs the next high. So they magnify small problems into big ones just to feel something. Or they create a problem where there was none.

If you want unity in the country, don’t think in terms of facts and policies and honest debate on the topics. That stuff never got anyone high. What you need is new sources of dopamine so people are less attracted to outrage.

If my hypothesis is correct, I predict that you will see less passion in the protests over the summer because the dopamine addicts will be enjoying the warm weather pleasures of sunlight, greater activity, tanned bodies, and probably more sex. Those pleasures will partially replace their winter outrage.

If my dopamine-replacement idea has merit, the people who exercise several times a week would have less political outrage than those who do not. The fitness addicts are getting their dopamine high from another source. They don’t need outrage.

Do you remember all of those muscular anti-Trump protesters who came straight from the gym?

Neither do I.

But that could be confirmation bias on my part.

https://www.psychologytoday.com/intl/blog/culture-shrink/201508/angers-allure-are-you-addicted-anger

Publicado en 30 de junio de 2020. [Original en inglés aquí]

En otro esfuerzo altamente coordinado, ayer los oligarcas tecnológicos expulsaron ritualmente a un grupo de personas y grupos de sus plataformas [de Internet, alegando que eran violentos y extremistas]. Es de destacar que Reddit prohibió el club de fans de Donald Trump de su sitio. YouTube prohibió a American Renaissance y Stefan Molyneux de su plataforma. Algo llamado «Twitch» prohibió al equipo de campaña de Trump de su sitio. Todas estas personas y grupos han sido acusados ​​de impiedad por parte de los responsables de la moral pública, por lo que han sido castigados.

Por supuesto, muchos de los proscritos han respondido de acuerdo con su papel en el cuento moralista de la izquierda. Encontraron un lugar en las redes sociales para expresar su indignación y dolor al ser expulsados de las plataformas de izquierda. Hubo denuncias de hipocresía de las izquierda y llamadas a la libertad de expresión. El coro de comentarios jugó su papel, amplificando la indignación de los proscritos. A estas alturas, lo único interesante de estos rituales son las víctimas que seleccionan para castigar.

Reddit, por ejemplo, hizo un ejemplo de la comunidad TERF [feministas que no aceptan el transexualismo]. Son feministas, que son radicales pues excluyen a los hombres con vestidos de mujer. Fueron purgadas por el crimen de aceptar la realidad biológica. Stefan Molyneux, quien se ha convertido en un filósofo callejero, fue expulsado de YouTube supuestamente por abogar por la violencia. En realidad, fue seleccionado porque YouTube se ha quedado sin herejes populares. Han estropeado tanto su sitio que incluso los herejes están perdiendo interés en él.

Lo importante de esto no son las víctimas, sino el ritual. Como se puede ver con Molyneux, tienen que pretender que un pusilánime actor libertario es Hitler para encontrar a alguien que represente el rol de villano en su cuento moralista. No importa que, en realidad, él no sea Hitler. Lo que importa es que tienen a alguien que pueden hacer desfilar como un hereje, en el que pueden acumular ritualmente su desprecio y luego expulsarlo de su compañía. Para lo que realmente les importa, estas personas recientemente proscritas podrían ser entusiastas del macramé u observadores de aves.

Eso es lo que no comprenden las personas que están afuera de los pasillos de la única fe verdadera [progresista]. Los que decidieron prohibir a Jared Taylor no pasaron tiempo escuchando lo que tenía que decir o examinando sus videos para encontrar violaciones de sus códigos morales. Son físicamente incapaces de estar cerca de quienes disputan los principios de la fe. Jared es solo un blasfemo, un agente del gran mal contra el cual luchan. Lo mismo se aplica más o menos a todas las personas expulsadas de estos sitios de izquierda [Reddit, Facebook, Twitter, Youtube].

Para los que hacen esto, la única vez que se molestan en escuchar a los condenados es después del hecho, cuando los condenados se quejan de que han sido prohibidos. El progresismo es una fe sádica, alimentada por el sufrimiento de sus enemigos. Puedes estar seguro de que los diversos comités y grupos de trabajo encargados de expulsar a estos grupos de herejes estaban viendo una y otra vez el video en el que Molyneux se quejaba en Twitter de haber sido prohibido y que sentían mucho placer con cada reproducción. Estaba representando su papel como un legendario actor de teatro en la cima de su habilidad.

Es el mayor problema que enfrentan los que se oponen a la nueva religión [progresista]. En lugar de aceptarla como una religión irracional, los opositores insisten en imponer su propio sentido de lógica y razón sobre las acciones de estas personas. «¡Nos están prohibiendo porque tienen miedo de lo que tenemos que decir!» No, las personas que realizan estos rituales no tienen idea de lo que alguien como Molyneux dice en sus videos. Por lo que a ellos respecta, Molyneux podría estar hablando en lenguas. Para ellos no es una persona. Es un personaje [«el facha, el intolerante»] en su cuento moralista [en que ellos son «los buenos, los tolerantes»].

Las cabezas cuadradas y los cascarrabias que están con nosotros no estarán de acuerdo, porque esto es lo que las convierte en cabezas cuadradas y cascarrabias. Seguirán creyendo que el otro lado tiene nuestras mismas sensibilidades, a pesar de generaciones de pruebas de lo contrario. Peor aún, insistirán en que estas plataformas de izquierda son un terreno vital para la victoria. Tenemos que agotarnos luchando por mantenernos dentro de estas plataformas. Por supuesto, eso solo significa que habrá un suministro constante de personas listas para desempeñar el papel de los condenados en el próximo cuento moralista.

La respuesta adecuada a todo esto es simplemente abandonar estas plataformas. Se afirma que estas plataformas son la plaza pública, pero eso no es cierto. Nadie va a Twitter para cambiar de opinión sobre nada. La gente acude a Twitter para que sus opiniones sean confirmadas por personas que ya les gustan. Lo mismo es cierto de YouTube. Si realmente disfrutas las actuaciones de Molyneux, siempre puedes ir a su sitio. Así es como todo funcionaba hasta hace unos diez años. Así es como funciona este sitio.

Además, la respuesta adecuada a estas prohibiciones en las plataformas de personas disidentes es ignorarlas. Cuando las haces públicas y te quejas de los ataques, la izquierda se regocija. Ven el sufrimiento como un trofeo que los sigue animando. Claro, no es divertido pasar por eso. Nadie quiere perder el tiempo moviendo servidores o cambiando los registradores de dominio, pero quejarse públicamente al respecto no alivia la carga. Simplemente alienta a esas personas a seguir buscando nuevas víctimas. Los estimula.

Al final, los nuestros comenzamos a luchar cuando finalmente nos despertamos y aceptamos al otro lado por lo que es. La izquierda no es gente razonable. No operan a partir de un conjunto de reglas fijas que puede dominar un extraño. No hay forma de vencerlos en su propio juego o en sus plataformas. Estas son personas malvadas que solo están motivadas por el sufrimiento de las personas decentes. Se alimentan de tu frustración y tus quejas. Cuando te involucras con ellos, les estás dando oxígeno.

El camino a seguir es reducir la cantidad de contactos entre ellos y nosotros. En lugar de entrar como corderos dentro de las paredes de sus mataderos, hay que forzarlos a que ellos tengan que entrar dentro de nuestras paredes. No, eso no significa construir un nuevo internet. Simplemente significa no ir a sus plataformas [Reddit, Facebook, Twitter, Youtube]. Claro, pueden atacar a Molyneux yendo tras las empresas que gestionan su sitio web particular, pero eso lleva mucho tiempo y, a menudo, es inútil. Les hace trabajar duro para conseguir ese chute de dopamina [placer de superioridad moral] que obtienen atormentando a los condenados. 

En última instancia, esta es la batalla que enfrentamos. No se puede derrotar a la izquierda en el sentido convencional de una lucha. En cambio, el objetivo es agotarlos. Dado que una gran parte de lo que los sostiene es la atención que reciben de sus víctimas, no prestarles esa atención aumenta su costo de operación. El problema es que muchos de los nuestros son como una esposa maltratada. Solo pueden sentir amor cuando están siendo golpeados. Han sido condicionados para recibir la paliza y luego regresan pidiendo más.

Cuando nuestro lado se mantiene al margen, los resultados son impresionantes. Por ejemplo, los recientes disturbios en Estados Unidos. La izquierda estaba segura de que estos disturbios atraerían a los «extremistas de derecha» que luego podrían usar como villanos que sirvieran de contraste a su supuesta bondad [y servir como excusa a una nueva ronda de prohibiciones]. Cuando eso no sucedió, intentaron inventarlos, pero no lograron que funcionara. Es difícil convencer a la gente de que los negros que golpean a un blanco montado en una patineta son en realidad nacionalistas blancos. Simplemente, los disturbios evidenciaron el hecho de que las únicas personas en las calles son agitadores de izquierda y sus mascotas de la comunidad de color.

Hablando en plata, es por eso que han comenzado de nuevo a prohibir a las personas. Los disturbios han sido un desastre terrible para ellos. Esperaban por completo una docena de eventos de extremistas de derechas al estilo de Charlottesville, con muchos tipos malos que podrían hacer desfilar [hacia la hoguera] en sus plataformas mediáticas. En cambio, consiguieron salvajes y porreros semianalfabetos que reclamaban parte de la ciudad de Seattle como un nuevo país. Este debería ser el modelo para toda interacción futura con la izquierda. Entabla batalla con ellos en las sombras, nunca en público.

Si l’església ha perdut el rumb. S’ha mesclat amb el progressisme

Jesús va dir «ama al prójimo como a ti mismo».  Al PRÓXIMO.

“porque si alguno no provee para sus parientes, y mayormente para los de su familia, ha negado la fe, y es peor que un incrédulo” (1 Timoteo 5:8).

Està la paràbola del Bon Samarità que s’usa com excusa, però realment l’han llegida? El samarità troba a un jueu morint-se en el camí i el porta a una posada (hui l’haguera portat a l’hospital)

Què és el que no va fer el samarità? Portar el jueu a sa casa i llevar menjar dels seus fills per donar-los al samarità i als fills del samarità. Deixar de practicar la religió samaritana en sa casa per si el jueu s’ofenia. Mantindre al jueu tota la vida. Dir que els jueus vingueren a Samaria, fins que els samaritans foren minoria.

Obviament, si trobem a un musulmà morint-se pel carrer, el portarem a un hospital

Però la caritat és com cercles concèntrics. Primers el de casa. Primer és el próximo. Mira lo universalista que era Jesús

Jesús entonces dijo:

— Dios me ha enviado solamente a las ovejas perdidas del pueblo de Israel.

Pero la mujer, poniéndose de rodillas delante de Jesús, le suplicó:

— ¡Señor, ayúdame!

Él le contestó:

— No está bien quitarles el pan a los hijos para echárselo a los perros.

Ella dijo:

— Es cierto, Señor; pero también los cachorrillos comen las migajas que caen de la mesa de sus amos.

Entonces Jesús le respondió:

— ¡Grande es tu fe, mujer! ¡Que se haga lo que deseas!

Y su hija quedó curada en aquel mismo instante.

(Mateo 15, 24-28)

Hui en dia l’expulsarien de l’església per ser poc cristià

(Jesús sempre va tindre clar que ell començaria amb el poble d’Israel i la predicació als pobles no israelites vindria després de la seua mort. Això es reflecteix en molts textos de l’escriptura. La conversació amb la dona samaritana. La paràbola de la boda. La paràbola de la vinya. Mateo 28:19, Hechos 1:8, Marcos 16:15, Mateo 24:14)

¿Podrán los blancos alcanzar los privilegios de ser una minoría, cuando sean minoría en sus países?

No. Porque la maldición de los blancos es tener alto rendimiento y altruismo de alta confianza mientras que el resto del mundo no lo tiene. Los blancos nunca exigirán los privilegios de ser una minoría y, de todos modos, nadie se los dará.

L’alt rendiment i l’altruisme d’alta confiança són, en gran part, biològics. Es deuen a vindre de climes freds, a haver viscut en societats estables, a haver passat el feudalisme, a haver prohibit l’incest, fonamentalment. Això fa que els blancs siguem no tribals

(El cristianisme és una religió altruista, però no universalment altruista. La caritat comença per un mateix i pels de la seua casa. Es per això que els africans cristians, els xinesos cristians, els latinoamericans cristians i els cristians de l’Est d’Europa no tenen eixos problemes. De totes maneres, pocs blancs moderns d’Europa Occidental són cristians. Ara prima la religió de l’egoisme que és – en teoria – universalment altruista. Però d’això ja en parlarem)

Ser no tribal és genial…mentre eres només tu. Si invites gent tribal a ta casa, estàs invitant al parasitisme, perquè tu tractes a tots iguals i els tribals s’ajuden entre ells. Estàs en desavantatge

La esclavitud abolida hace 150 años es relevante y debe ser discutida constantemente en todos los medios.

La esclavitud que nunca fue abolida y continúa hasta hoy en China, la República Islámica de Mauritania, la República Islámica de Sudán, el norte islámico de Nigeria es irrelevante y nunca debe mencionarse.

Lo que da miedo es que los medios de comunicación realmente pueden convencer a una parte considerable de la población de creer estas trolas.