Quan un veu la cultura occidental, no pot deixar de sorprendre’s de la varietat dels seus enemics i el gran progrés que estan fent, des de la gent d’esquerra que deprimeix la natalitat europea fins als musulmans que avancen i constitueixen societats internes que van creixent amb l’objectiu de suplantar la societat majoritària. Gent que no té res a vore: una lesbiana atea amb un musulmà fonamentalista. Tots progressen.
Algú va dir en Internet que estem en un cos mort en descomposició, sorpresos que les bactèries i els virus facen tant de progrés. També en un cadàver els diferents microorganismes no tenen res a vore uns amb uns altres, més enllà de l’objectiu d’aprofitar-se dels nutrients acumulats durant la vida del mort.
Per què estem en aquest estat? Podem vore-ho en la decoració d’Estrasburg. Les lletres posen: «Estrasburg, capital de Nadal». Què és Nadal? Nadal és la festa en què els cristians celebrem el naixement de Jesús. Llavors, per què no hi ha cap símbol cristià en la decoració?
Una civilització està fonamentada sempre en una religió, siga certa o falsa. Són els fonaments (cimientos) de la casa, que no es veuen normalment, però que eviten que la casa es caiga. Quan l’Imperi Romà va perdre la seua religió pagana en la qual estava fonamentat va començar la decadència. Ni el cristianisme va poder aturar-la, perquè la societat romana estava dissenyada per una religió pagana, no cristiana.
Per exemple, Gibbon conta com cada legió de l’exèrcit romà s’encomanava a un déu pagà. Així lluitaven amb més valentia. Eixe déu era el símbol i el protector de la legió. Quan arriba el cristianisme, els soldats s’encomanen a Déu, però este no té partidaris i és Déu tant d’eixa legió com dels seus enemics. Com a conseqüència, l’adopció del cristianisme redueix l’efectivitat de l’exèrcit romà. És només un exemple de com la societat romana estava muntada per funcionar amb el paganisme.
El que estem veient en els nostres temps són els efectes de la desaparició del cristianisme de la societat europea.
Els antics europeus no hagueren permés a milions de musulmans envair Europa, perquè per a ells, Al·là és un déu fals i no hi ha dret a adorar-lo. Molts dels nostres avantpassats van donar la vida per evitar això. Però els europeus moderns no creuen en res i, per tant, està bé que hi haja milions de musulmans vivint entre nosaltres. El nostre déu és la Igualtat i, més enllà d’això, no creiem en res mes. Així que estem indefensos contra els musulmans i contra la gent amb comportament antifamiliar i antisocial. (Per contrast, si vas a Marroc, el cristianisme no té drets, perquè ells creuen que és fals i, per tant, poden preservar la seua cultura sense problemes).
Llavors, per exemple, Abascal parla d’expulsar a immigrants il·legals i expulsar a immigrants delinqüents. I és el màxim que pot fer , perquè no pot dir el que realment es necessitaria : expulsar a tots els musulmans, que no poden viure en pau entre nosaltres, perquè som com l’oli i l’aigua, tenim diferents fonaments. Encara que conservem els musulmans legals i no delinqüents, sempre ens guanyaran amb l’alta natalitat (la baixa natalitat europea és una altra conseqüència de la pèrdua del cristianisme). Així que al final estem indefensos.
Quan un edifici cau, els escombros volen per totes les direccions i, de vegades, inclús xoquen entre ells. És un caos fins que els escombros s’assenten i es torna a l’estabilitat. Però el que veiem nosaltres és la caiguda de la civilització europea quan li traus el seu fonament (el cristianisme). És un procés senzill però caòtic.
En els segles XVIII i XIX, els pensadors de la Il·lustració van somiar una Europa sense cristianisme, al que veien com una esclavitud inmensa que no els deixava fer els que els donava la gana. Van somiar una Europa plena de progrés, llibertat i igualtat. Una Europa luminosa. Van morir sense vore els seus somnis, bramant contra l’Europa cristiana.
Bé, ara, amb el benefici de viure més tard, sabem com serà Europa quan hajam aconseguit eliminar completament el cristianisme d’ella: una fase de transició caòtica i, al final, tot s’estabilitzarà en una Europa musulmana.