La nostra cultura té una base nihilista, perquè la religió de l’egoisme és nihilista. No hi ha un estàndard social per distingir el bé del mal.
Per això, la llibertat: com la societat no distingeix entre bé i mal, cadascú pot fer el que li dona la gana. (Altres societats pensaven que no tens dret a fer el mal)
Per això, la igualtat. Al contrari d’unes altres societats no pot haver-hi millor ni pitjor, perqué no hi ha bé ni mal
En esta absència total de regles de mesurar, en este nihilisme i relativisme… En este milió de veus que criden alhora dient mil coses contradictòries i que totes consideren d’igual valor… Quina és l’opinió que marcarà la direcció de la societat?
Es fàcil: qui cride més fort, qui siga més fanàtic i aconseguisca fer callar als altres. I cride i cride. I repetisca el mateix tema una i una altra vegada
I quin tipus de gent és eixa? La gent amb problemes mentals. La gent amargada. La gent obsessionada. La gent neuròtica i paranoica. La gent que no s’accepta a ella, o a la vida o la realitat.
Eixa gent viu la vida obsessionada amb les seues frustracions i els han fet creure que la causa de les frustracions no són ells sinó la societat, que no són ells els problemàtics sinó la gent normal (la societat) és la que els està fotent (oprimint).
Així el seu patiment i la seua malaltia mental acaben transformant-se en activisme polític obsessiu que sobrepassa a tots els altres
Així en la plaça pública dominen els missatges d’homes que es creuen dones, de dones que creuen que tots els seus fracassos es deuen al patriarcat i que veuen un arbre de Nadal i interpreten que representa una xufa, de gent que pensa que tots els seus problemes es resoldran amb la independència de Catalunya, de tipus que volen ensenyar a masturbar-se a xiquets, de gais que volen prohibir tot el que no els aplaudisca.
La gent ferida, la gent destorbada. Estos són els que decideixen en quina direcció va la societat.
Porten als altres al seu terreny. Així, per exemple, dones que en un altra epoca haurien sigut felices. Hui viuen amargades perquè pensen que la seua vida seria perfecta si no fora que els homes estan tot el dia pensant en com oprimir-les
Com diuen els anglesos: The inmates are running the asylum. Vol dir «els bojos són els qui manen en el manicomi»
Qui serà més efectiu políticament? Una persona que és bàsicament feliç en la seua vida o un home que està obsessionat que és una dona, passa el dia menjant-se el cap a ell mateix dient-se que és una dona i està obsessionat a que tot el món li diga que és una dona.
La persona que és feliç té una vida a viure: la seua parella, els seus fills, els seus amics. La política només ocupa una part xicoteta de la seua vida. El destorbat mental tota la vida es redueix a una obsessió continua i la política és el mitjà principal per aconseguir-lo.
Així el poder recluta a la gent que té problemes psicològics i els dona el que volen, perquè saben que són bon soldats.Són lleials i et votaran, sempre que els dones el que volen, la seua obsessió.
I ara pregunta’t: entre dos persones que estan malament psicològicament, quina guanyarà en el terreny polític? La que estiga més malament del cap! Es la més fanàtica, la que crida més fort.
Es per això que els transexuals estan derrotant a les feministes en victòries humiliants